¿De què estava parlant? ¿Amb qui estava parlant?

Després d'escoltar-ho, vaig atracar-me i li vaig tocar l’espatlla.

+ Connor?...

—-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

+ Connor? Amb qui xerres? Ja hem d’entrar a classe.

- Sí sí, ja vaig, havia de fer una cridada.

Durant tota la propera classe vaig estar mirant en Connor, el que vaig escoltar va ser molt estrany i volia aconseguir respostes, el que tenia clar era que en un nores anava a aclarir les meves intuïcions.

- Què et passa Emmy, que mires les mussaranyes?- Em va dir el professor Roboteach.

+ No és res, és que estic un poc cansada avui, tenc molt de treball per fer i també moltes coses per investigar.- Vaig dir mentre mirava el Connor.

En aquell moment en Connor es va adonar que jo ja sabia que ell estava tramant qualque cosa així que va optar per fer-me contacte zero i bloquejar-me a totes les xarxes socials per a no poder contactar amb ell, el que ell pensava era que jo em donaria per vençuda, però no, a la sortida de classe anant cap a casa vaig estar pensant de quina manera podria jo contactar amb ell.

Xerrant em va dir que normalment sol anar a córrer a les pistes d’atletisme. -Vaig pensar.

Aquella mateixa tarda em vaig presentar a la pista d’Atletisme Rampoint amb l’objectiu de veure si trobava en Connor, al arribar, em vaig asseure a les grades que estaven a l’entorn de la pista.

Hi havia molts joves corrent però no trobava en Connor, fins un moment on vaig veure com un jove d’estatura mitjana que sortia per la porta de l’entrada. Vaig activar el processador per anar més ràpid i poder agafar-lo.

+ Connor, què et passa que passes de mi?

- Què dius tu ara? No em passa res amb tu.

+ Aquest matí t’he trobat fent una cridada un poc estranya, vols contar-me qualque cosa? Com que estàvem fent tot el que vosaltres volíeu? Vols dir-me ara qui ets i per què estàs aquí?

- Bé, crec que t’has adonat que no sóc un androide de veritat… Hauré de practicar més. Jo venc realment des del Planeta Terra, sóc l’encarregat de saber tota la informació que tu tens sobre aquest tema perquè sabem que sempre t’ha agradat investigar sobre això i ets una androide molt avançada comparada amb els altres

+I es pot saber per què voleu tota la meva informació?

- Per què tens molt de potencial i sabem que si t’assabentaves d’això potser podries armar-ne una de bona…

+ No entenc el perquè ens controlau, des de sempre he tingut el pressentiment que la meva vida no era normal perquè els androides no somiem i jo sí que ho faig, a la vegada que sé sobre salut mental i moltes altres coses que son inandroides.- Vaig dir mentre se m’encenia la llum vermella intensa parpellejant que significava empipament.

Me’n vaig haver d’anar perquè no aguantava molt més devora ell, mentre estava anant a casa vaig rebre moltes cridades d’ell i missatges dient-me que no fes res del que m’hauria de penedir però ja era tard, el que tenia clar era que anava a crear l’infern als humans per estar tant de temps controlant-nos. Però, ara canviant de tema, com és que jo somii? Pot ser que la meva mare sigui humana? O que el meu pare que no conec sigui humà?

Al arribar a casa vaig anar directa a la meva mare.

+ Mare, una pregunta, tu somies quan dorms?

- Jo? No veus que som androides i que nosaltres no tenim aquesta capacitat neuronal? Per què em preguntes?

+ No és res, és que jo sí que somio quan dorm i si tu no ho fas, això vol dir que el meu pare és humà…

- Bé això era una cosa de la qual et volia xerrar, fa un temps que veig un jove fent voltes al voltant del nostre carrer i crec que és el teu pare que s’ha transformat per a poder visitar-nos… Sí, amb això vull dir que el teu pare és humà.

+ Aquest ”jove” com tu dius, es diu Connor?

- Com?! - Va dir la meva mare espantada.

Sí, s’anomena Connor.

+ Mare, aquest jove va amb mi a classe des de principi de curs i havia congeniat amb ell perquè pensava que era diferent, avui mateix m’he adonat que ve des del Planeta Terra per a poder investigar-me perquè diu que “tenc potencial.”

- No li facis cas, aquest home no vol fer res de bo amb tu.

Just després d’això vaig anar-me’n a la meva habitació per a poder assimilar tot el que aquell dia m’havia passat. Com que en Connor era el meu pare però transformat en jove per a poder controlar-me? I com que és un humà el meu pare?

Varen passar dies, i jo no vaig anar a l’institut, no volia veure-li la cara a en Connor, o potser també podia dir-li “pare”.

De sobte qualque persona va pitjar el timbre, vaig baixar per obrir i sí, era en Connor.

+ Què fas aquí? La meva mare ja m’ha dit que tu ets el meu pare, deixa ja de dir mentides oi?

- Mira Emmy, és veritat, soc el teu pare i sí, vaig venir per a poder visitar-vos perquè feia molt que no us, mira que guapa estàs…- Va dir-me acostant-se per tocar-me les galtes.

+ No em toquis! - Vaig cridar-li.

M’has estat mentint tots aquests mesos enrere i això no ha estat bona idea, que sàpigues que juntar una androide i un humà mai ha estat l'opció correcta.

- Ja sé que t’he estat mentint però no podia arribar, així com així, a la teva vida sense avisar.

+ Ah, sense avisar? És a dir que això era la millor idea que se’t va ocórrer…- Vaig dir-li cada vegada estant més empipada.

- Bé filla, no et posis així per això.

+ No em diguis filla.- El vaig tallar mentre agafava el gerro de vidre que hi havia a la meva vora i sl’hi vaig estampar en tota la cara.

En aquell precís moment no sabia el que havia fet, m’havia deixat dur per la meva ràbia i no vaig pensar. Vaig baixar la mirada i vaig veure en Connor tirat en terra dessagnant-se.

Què havia de fer? Pot ser li he matat?

Vaig armar-me de forces i li vaig prendre el pols, efectivament, havia mort. No sabia que tenía aquella força tan monstruosa, just després va cridar qualque persona al botphone d’en Connor, vaig mirar i posava que era “Matthew Cockermouth”.

+ Em sap greu però en Connor ha sofert un accident i ha mort.- Vaig dir.

- Com que ha mort? Què li heu fet?- Va dir amb un to de veu agressiu.

+ Resulta que el teu observador m’ha estat controlant tots els dies des que vaig començar el meu botgrau.

- L’heu fotuda, ara tendreu unes petites complicacions…

—-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Mesos després va esclatar una guerra entre humans i androides, tot això va causar un conflicte de més de 21 anys que va deixar greus conseqüències en els dos planetes com ara la creació d’un nou món començant des de zero al voltant de la seva destrucció antròpica.