Sorpresa, em vaig quedar pensativa en veure aquell missatge. ¿Qui podia ser? Després de començar a parlar, em vaig adonar que era en Connor i així va ser com vàrem acordar una data per a veure'ns:

+ Quin dia et va bé veure'ns?- Va dir-me en Connor.

-Et sembla bé divendres de la setmana que ve?

+Sí! Crec que no tinc res per fer aquest dia, després t’ho confirmaré.



Va passar la setmana molt ràpidament i vàrem quedar a la Plaça Weyler a les sis del vespre i com que estava començant l'hivern ja era fosc i l'única cosa que il·luminava els carrers eren els fanals. Estava molt nerviosa i vaig estar molt de temps per escollir la meva vestimenta, que m'anava a posar? La camiseta vermella amb el cel ple d'estrelles, o el vestit negre que em feia una bona figura... Bé, la qüestió està que vaig deixar la meva habitació feta un desastre i la senyada que anava a rebre després per part de la meva mare no anava a ser gaire normal… No volia pensar-hi.

Mentre estava pensant en com anava a saludar-lo i de què podíem xerrar em vaig adonar que quedaven menys de 3 metres per arribar al banc on era el meu botcompany Connor assegut esperant-me. Vaig baixar de l'ICloud d'on estava volant i jo i les meves cames caminàrem soles cap en Connor.

- Ei! Com va Connor? Fa molt de temps que m’esperes?

+ No, tranquil·la, a més ja sé que sempre arribes tard, i no sols al Boititud com puc veure - Riu mentre em fa l’ullet

- Sí, sí, molt graciós Connor - Vaig dir una mica avergonyida, mentre se li posava el llum vermell en el coll i ruboritzada.

+ És broma, no t’enfadis, estàs molt bonica avui.

Jo encara més ruboritzada i amb el color del llum del coll encara més intens li vaig canviar de tema.

- Bé, retornant a la conversa que vàrem tenir a principi de curs. Tu ets realment feliç aquí?

+ Ja estàs una altra vegada amb això? Bé, et contestaré perquè veig que tens moltes ganes de saber què em passa, i a part se’t veu una persona de confiança i estic segur que no diràs res d'això. Jo sóc feliç aquí, però sent una cosa molt estranya, no sé… Com que hi ha qualque cosa que no ens estan contant.

- Ah sí, jo també tinc aquest sentiment, cada vegada que m'aixec sent com que estan controlant la meva vida, és una cosa que em provoca molta angoixa, per això mateix tinc ansietat.

+ Com que ansietat?, però això és un sentiment, allò que només perceben els humans.

- Per això mateix, però… Tu com saps que els humans existeixen- Li vaig preguntar amb una mica de desconfiança, ja que sóc l’única androide que es dedica a investigar sobre aquests casos de salut mental i se suposa que jo i en Roboteach som els únics que sabem de l'existència dels humans.

A en Connor se li va tancar el disc dur i uns segons després el seu coll va encendre un llum negre que significava por. Jo ja sospitava que ell no era dels nostres…

De sobte va arribar-me un missatge de la meva mare demanant-me on era, que ja es feia tard.

+ Emmy, venc de fer una volta a en Dogbot i veig que encara no has arribat. On ets? Que ja és massa tard.

- En un tres i no-res torn a casa que faig una volta amb un botcompany de la Iconik.

En aquell precís instant li vaig dir a en Connor que ja era tard així que havia d’agafar rumb a la meva casa. Li vaig donar dos petons i me'n vaig anar.

+ Vols que t’acompanyi a casa?- Em va dir en Connor.

- No fa falta, jo ara em poso els auriculars i me'n vaig tranquil·la, però moltes gràcies de totes maneres.

Vaig anar-me’n caminant i quan em vaig girar, de sobte en Connor ja havia desaparegut, no sé que està passant, però ho esbrinaré.

Uns dies més tard, estant a la Iconik, a l’assignatura de programació, en Connor se'n va anar, semblava que duia un secret entre el seu emmagatzematge.

Quan va sonar el timbre per fer el canvi d’aules, vaig aprofitar per anar al bany i justament els banys se situen a la vora d’una gran vidriera que tenen unes fàbriques abandonades com a paisatge. En aquell moment vaig mirar per la gran finestra i em vaig adonar que hi havia en Connor parlant per telèfon, d’aquella manera ja no vaig tenir ganes d’anar al bany i vaig sortir fora de manera sigilosa per poder escoltar del que estava parlant.

- Tot està sota control, estan fent tot el que teníem previst per fer.

¿De què estava parlant? ¿Amb qui estava parlant?

Després d'escoltar-ho, vaig atracar-me i li vaig tocar l’espatlla.

- Connor?