L'endemà següent a l'intent de suïcidi la Clara va intentar entrar que tot el que ella veia, observava i escoltava era tot una paranoia seva. Al principi li van dir que hauria de fer unes teràpies i que en aquell moment escrigués tot el que ella veia. Al començament no fer avenços i tot i les teràpies ellacontinuavapensant que era una androide, però no. Li va costar molt poder entendre-ho. Així que va anar passant el temps i, a poc a poc i amb les teràpies, va començar a situar-se en el món real.

Tot estava anat bé i ja podia marxar cap a casa amb vigilància dos cops a la setmana perquè ara podia estar bé i al següent no. Cada vegada estava més acostumada a la vida real.

Els metges, amb el cas de la Clara, es van quedar molt sorpresos perquè normalment les teràpies no solien funcionar amb gent queteniaesquizofrènia. Peròamb la Clara va ser al revés, nosesabia el per què així que van fer més exàmens, de tant en tant, per a veure què passava.

Tot anava perfecte i ella feiavida normal i jahaviafet nous amics i recordavatotes les personesdel seu voltat.

En una de lesrevisions, la Clara no contestava del tot bé. Era com si estigués en un altre lloc però van considerar que això era una normal perquè havia sofert esquezofrènia. Llavors, al veure que no estava molt centravavandecidir tenir-la uns quantsdies en observació i la van ficar en una habitació sola. Al primer dia estava una mica dispersa, al segon dia encara més i així dia darrere dia anava empitjorant. La van tornar a situar a la planta de malalts mentals i van tornar a fer la teràpia però aquesta vegada no van obtenir un bon resultat i estava cada dia pitjor i amb més deliris fins al punt que, en un moment donat, el metge va dir que allò sí que no era reversible. La Clara tornava a estar al món dels androides i amb el mateix somni. Tot i així, la Clara, des de la primera teràpia que li van fer, ja no havia somiat més aquell terrorífic somni però cada dia es despertava i revivia aquell somni.Un somni que no podiatreure’sdel cap.

Totera igual diareredia. Però, de sobte, un dia la Clara ja tornava a estar en aquest món. El metge es van quedar fascinat. Li van fer estudis i estavatot normal, com qualsevol persona. Va tornar al seu pis i toteranormal, excepte que continuava amb aquell somni que no la deixava viure tranquil.la .

Les revisions seguien i les proves per fer-li seguiment, també. La Clara un dia va anar a l'hospital on l'havien tractat. Va dir que no aguantava més i preguntava per si li podien fer una eutanàsia. Els metges van fer l'informe i, a l'espera que li acceptessin o li deneguessin, la Clara es va quedar a l'hospital.

Desprésd'una llarga espera, li van dir que la proposta estava denegada . En aquell moment es va ficar a plorar i va tornar cap a casa fins a la propera revisió. La Clara nocontestava a les trucades ni a ningú i, llavors, vantrucarels bombers per entrar a casa seva i se la van trobar penjada d'una corda. Alguns dels metges ja s’ho pensave, peròno entenien el per que. No s’explicaven per què algú pot voler morir-se per un simple somni.

Els doctors no ho entenien peròun forense va recollir proves i va concloure que no era un suïcidi. Ho argumentava perquè va trobar una llibreta on havia escrit paraula per paraula el somni que l’havia conduït a prendre aquella decisió.

El forense es va guardar la llibreta, tot i que no ho podia fer. En acabarde llegir-la es va quedar fascinat amb aquell somniper l’enrevessatque era. Durant les pròximes nits sol somiava allò que havia llegit.

El forense, molt intel·ligentment, abans que ningú més el llegís, va destruir l’escrit i, al cap dels anys, es va descobrir que aquella llibreta ja havaa fet quevàriespersones se suïcidessin.

Voleu saber el somni?

Doncs ... no el sabem. El mateix dia que el forense va destruir a la llibreta, ell va desaparèixer del mapa.