Passen els anys i l'Aralc,en una de les seves revisions, es va atrevir a dir el seu problema de somiar cada dia el mateix.Al contar-li al tècnic, es va quedar parat i li va començar a fer preguntes:
- Des de quan somies?”
- Des del primer dia que em vau crear .
- I que és el que somies?
- Això encara no estic preparada per dir-ho.
- I quan estaràs preparada?
- No ho sé. Quan estigui preparada ja us avisaré.
- Entesos, segur que no ho vols dir ara?
- No.
-D'acord.
El mecànic al qual li va dir això ho va dir als creadors dels androides a veure si en sabien alguna cosa , però els enginyers es van quedar parats al saber que el primer androide dels seus somiava sempre el mateix i no ho volia contar.
Un de les creadors va anar al laboratori i va comprovar per què passava però no va trobar res i va estar dies i dies investigant. Per tant, havia de ser algun error tècnic però no entenia perquè el primer somiava i els altres que n’eren una còpia no.
El creador va arribar a la conclusió que tots els androides que havien creat somiaven i que tenien por de dir-ho i ser apagats per sempre. També un company va donar la idea que això era perquè algú extern havia introduït un xip a l'androide per intentar que els androides siguin més proper als éssers humans i experimentin sentiments, emocions, somnis, etc. Pels creadors era algun error que no tenien controlat.
Va passar temps fins que a l'Aralc li va tocar la següent revisió. El mecànic sol en veure-la li va preguntar: ja estàs preparada per contar-me el que somies? L'Aralc va dir un “no” contundent. Llavors, el mecànic va avisar els creadors.
El mecànic, molt amablement, li va preguntar si l'endemà podia anar a parlar amb els creadors perquè ells potser podien donar-li alguna explicació. L'androide va acceptar.
L'endemà l'Aralc es va presentar al lloc on li havien dit i, en uns minuts, ja la van fer entrar en una gran sala de color blanc. Hi havia quatre persones a l'interior. Van començar a parlar fins que van dir-li:
- Ara ens agradaria fer-te algunes preguntes que esperem que sigui capaç de respondre.
L'Aralc va acceptar. I va començar l’interrogatori. Li van fer peguntes de tota mena des de què estava feta, què feia a la seva vida diària, i moltes més. Però el que la va sorprendre és que no li van preguntar res sobre el somni. Quan va acabar l’interrogatori, ella va marxar.
L'Aralc va reflexionar una estona i mentres va preguntar al seu algoritme.
No va arribar a cap conclusió. Però els creadors sí que van concloure alguna cosa: el que tenia l'Aralc no era normal i s’havia d'arreglar fos com fos. Així que van cridar l'Aralc per a una altra vista.
Va passar el temps i l'Aralc continuava somiant el mateix i, la veritat, el somni era una mica estrany cada cop, però l'Aralc no li volia dir a ningú.
Va ser el dia de la segona visita i els creadors van dir que l'apagarien per uns dies i que buscarien el per què somiava. L'Aralc va acceptar. Tot estava en camí, però a l'hora de desendollar-la no van poder ja que , per algun motiu, no podien desconnectar-la i no se sabia el per què. Com que no van poder desconnectar-la no van poder fer res.
Poc temps després de la visita, l'Aralc ja no podia suportar somiar més el mateix i, llavors, va decidir suïcidar-se. Va pujar al punt més alt del seu edifici. Va anar a poc a poc cap al
balcó i, quan faltava poc perquè caigués, es va sentir un crit molt estrany d'una veu masculina que deia Clara!!!!!! De cop, es va girar. Però com que no veia ningú, es va tornar a girar. De sobte, va caure a terra. Resulta que un home es va llençar damunt d'ella. Des de llavors no recorda res. Es va despertar en una llitera d'hospital. Però, que hi fa un androide a l'hospital?
La Clara és una noia i és humana, no androide. La Clara sofreix esquizofrènia i algunes de les persones amb les quals parlava pensava que eren androides. Però llavors: continuava somiant el mateix o simplement era l'esquizofrènia el que feia que tingués aquest sentiment?
|