Feia dies que es repetia exactament el mateix somni. O potser mesos. Era

difícil saber-ho amb exactitud.



Aquí el temps passava tan a poc a poc que en perdies la noció. I ella ni tan

sols recordava haver somiat res de diferent en la vida.



No sabia si era del tot normal que un mateix somni es repetís un cop i un

altre, però no s'atrevia a preguntar-ho a ningú. Al capdavall, ella no hauria

de tenir la funció de somiar. Era una androide i se suposava que els

androides no pensaven per ells mateixos, no tenien imaginació. Els somnis

formaven part de la imaginació.De vegades, es preguntava si els altres

androides somiaven, com ella, o pensaven tant en..., bé, en tot. No els ho

preguntaria mai per por, però volia pensar que sí que ho feien.Cada dia en

despertar-se es preguntava si era ella l'única que somiava ja era estrany

que un androide sòmines si no ja el fet que sempre fos el mateix. Algun dia

va estar a punt de preguntar-ho, però no es va atrevir.



Però això és el menys important, comencem pel principi. L'Aralc és un

androide creat el 4 de febrer del 2035 per un grup d'estudiants de la

Universitat Politècnica de Barcelona. Els va costar molt crear un androide

que pogués moure's com una persona. Estava dissenyat per fer alguns

treballs de risc, com per exempe bomber, ja que podia suportar les altes

temperatures. Abans de l'Aralc en van crear molts més, van fer molts

intents. Després que el prototip funcionés en van crear 30000 més. Els

anaven col·loca'n en una petita urbanització.A poc a poc, les persones amb

treballs de risc van ser substitides per androides que no corrien el risc de

morir. Quatre anys després que l'androide es creés, molts llocs de treball els

ocupaven els androides. La gent dels països desenvolupats ja estàvem

acostumats a conviure amb els androides. Cada vegada se’n fabricaven

més I és substituin les

Va arribar un punt en que sol un vuit per cent de la població treballava. Fins I

tot ja no havies de pagar pels aliments i la roba nomes per l'electricitat que

havia gastat l'androide. La gent s’hi anar acostumant i moltes parts del dia a

dia estaven contolades per androides i,aquets androides estaven controlats

pels alumnes que els van crear.



Tot rutllava amb normaltat fins que un dia en alguns dels androides el disc

deu va tenir un error. Un d'aquestos casos és l'Aralc. El problema que tenien

ara qera que feien coses que no eren normals. Per exemple, alguns van

començar a tenir sentiments.Altres van començar a desenvolupar òrgans

...De fet la gran majoria van començar a fallar per una cosa o per una altra.



Els creadors van decidir anar a revisar els seus androides un per un per

mirar si tenien alguna dificultat i valorar si es podia arreglar. Van començar,

però la tasca cada androide que arreglaven els costava molt temps idinvers.



Per tenir-los controlats per si algun es descontrolava van decidir ajuntar-los



tots a la urbanització on vivien i tancar-los allí.Ho van cobrir tot perquè no es

POGUESSIN escapar. Cada dia arreglaven alguna cosa.



Des deu els van tancar, l'Aralc va començar a sentir coses estranyes i gens

normals que li passessin al seu dia a dia.De sobte,el primer dia que es va

sentir cansada i, al despertar-se es va sentir molt estranya ja que sentia com

si ja no li donés la energia la càrrega quan feia el descans.Alguna cosa

estranya bategava dins seu i no parava.Alguns cops es va arribar a pensar

que era el motiu pel qual estaven allí tancats. Però no era prou atrevit per

parlar amb els altres androides.



Va anar passant el temps i va arrivar l’hora de l'arreglsesin a ella. Els

creadors van arreglar el mecanisme i, una vegada tot funcionava bé ja va

deixar de sentir el batec, però continuava somiant. Van arreglar a tots els

androides i tot va continuar igual que abans.Però dels androides no te’n pots

refiar.