De cop tenia aquell misteriós home a tant sols dos passes de mi, ja no puc sortir corrent ni amagar-me en un altre lloc, de cop la cadira es mou i l'home s'ajup i em troba, intento cridar però no em sortien ni paraules de la por que tenia en aquell moment.



Que estrany l'home em va donar la ma perquè surtis de allà, jo vaig dubtar en donar-li la ma però finalment amb la sang glaçada i el cos tremolós surto de de baix de la taula em poso de peu i ell em mira i torna a posar aquella mirada que tenia al hospital jo també el miro amb ell la seva cara em segueix següent familiar. Després d'uns moments en silenci, l'home em diu que si jo el coneixia, amb veu tremolosa li responc que no, però que la seva cara mera familiar.



Tot decidit agafa camí cap al menjador on jo tenia un petit àlbum de fotos amb els pocs records que em quedaven del passat, comença a passar fotos en un una de les pagines es queda com de pedra, jo li dic que has vist o ha qui has reconegut, ell em mira i em veu molt suau em diu ‘’la meva estimada filla’’.



Amb cara de haver vist un fantasma m'acosto al home i de reüll veig que esta mirant una foto meva de quant jo tenia 8 anys, sense previ avís em venen a la ment tot de records, persones , amics i vivències d'un passat que jo no recordava i sem omplen els ulls de llàgrimes perquè finalment recordo qui es aquell home, que de forma tan inusual havia aparegut a la meva vida, ell tot tremolós em mira m'entra jo abraçava amb totes forces aquell casi desconegut, jo ploro, ell plora i finalment m'abraça, m’abraça d'una forma tan càlida i tan delicada que crec que he tornat a la infància.



No se com dirigir-me a ell si com a papa o com a pare però jo necessitava respostes del que m'havia passat i perquè tenia aquells somnis on ell apareixia.



Jo encara amb veu tremolosa li ofereixo de seure i es vegues un cafè, crec que seria la forma mes fàcil de poder trencar el gel, de sobte ell em mira i em diu crec que es el moment de donar-te explicacions, els somnis que has tingut son petits records que no vàrem poder esborrar-te de la ment, amb cara de sorpresa li dic com que records que no em vàreu poder esborrar, filla durant la teva infància em vaig preocupar moltíssim per el teu futur nomes volia el millor per tu, em vaig veure obligat a fer coses de les que no em sento orgullós però tot perquè estiguessis en les millors condicions possibles, vàrem haver d’investigar molt anys per poder identificar les moltes malalties que havien nat sorgint durant les moltes catàstrofes que han nat apareixent amb els anys, els humans mutaven per aquest motiu vaig decidir de modificar els cossos humans perquè amb una part robòtica els humans podien resistir per això i amb ajuda d’alguns governs ens vam posar mans a la feina i ens van autoritzar a fer assajos clínics amb humans i la primera de la llista vas ser tu, no podia deixar que et passes res per això et vàrem esborrar la memòria, ho vaig fer per si algun dia algun dels poderosos que ens governen decidís de buscar informació de la persona responsable de la modificació dels gens humans per la seva supervivència. No podia deixar rastre sobre la investigació, qualsevol dada podia ser utilitzada de forma inadequada i tirar per terra anys i anys de feina per evitar l'extinció de l’esser humà.



Filla se que hauria de haver estat al teu costat però mai he deixat de protegir-te tot el que he fet i faré es per el teu benestar, de cop em be una pregunta que em tenia angoixada per dins i era que perquè mai no havia intentat de contactar amb mi, ell no tarda en respondre si ho hagués fet t’hauria posat en perill de mort, hi ha molta gent decidia a pagar per la informació i la formació de la que disposo en biologia i la podrien utilitzar per fer el mal o lucrar-se de forma fraudulenta.