CAPÍTOL: 3

RHYS

En aixecar-me, vaig veure que el llit del meu costat estava buit, al principi em vaig espantar pensant que Ginger havia marxat però de sobte vaig sentir un soroll molt fort provinent d'un dels lavabos i vaig anar ràpidament per veure que succeïa.

• -Ginger, estàs bé? Ha passat alguna cosa?
  
  -Tranquil, Rysh, tot bé només m'he donat un copet.
  
  -A veure, surt del quarto de bany perquè observi si és alguna cosa greu o no.
  
  -No fa falta, gràcies.
  
  -Ginger surt, si us plau.

Quan la veig sortir, la miro de dalt a baix i veig que té un tall bastant gran a la cama, la miro a la cara i estava a punt de plorar, entro al lavabo sense dir res i agafo una tovallola per detenir l'hemorràgia i l'agafo per sortir de l'hotel i anar a l'hospital.

En arribar a l'hospital, la van agafar immediatament, jo em vaig quedar a fora esperant a veure què em deien.

Vint minuts després apareix un metge.

• -Familiars de Gynger?
  
  -Jo doctor.
  
  -Està tot bé, no ho té infectat per sort, l'única cosa que hem fet ha sigut posar-li uns quants punts i netejar bé la ferida.
  
  -Gràcies, doctor, quan podria marxar?
  
  -Avui mateix, de fet ja s'està canviant, en un minut surt.
  
  -D'acord, gràcies.
  
  -Que vagi bé.

No vaig haver d'esperar molt per veure arribar en Gynger, em vaig apropar i li vaig fer una abraçada, de sobte, sento com si estigués plorant, la miro i efectivament hi estava.

• -Què et passa?
  
  -Res m'està sortint com volia, soc una merda de persona, l'únic que sé fer és fugir dels moments dolents.
  
  -Calma’t, no ets una merda de persona, ets divertida, connectes amb la gent, fas el que tu vols i no el que els altres et diuen i segur que moltes coses més que encara no m'has deixat veure.
  
  -No és veritat, Rhys. Per culpa meva els meus pares s'estan separant i en comptes de quedar-me allà estic fugint.
  
  -No diguis això si s'estan separant no és per culpa teva. Al final són coses que passen i no les podem evitar, però no significa que sigui culpa teva.
  
  -Tens raó, perdó per haver fet que passessis per tot això.
  
  -Tranquil.la, escoltar la teva veu sempre és un privilegi.
  
  -Bé, ara ja saps perquè he marxat uns dies de casa, ara m'agradaria saber a mi perquè has marxat tu.
  
  -T'ho explicaré però millor marxem a un altre lloc, no m'agraden molt els hospitals.
  
  -Sí, millor.

GINGER

Vam anar a un acollidor bar que hi havia a prop de l'hospital i ens vam demanar un suc per veure, ja que tampoc teníem molta gana.

• -Ja m'ho pots explicar, tinc molta curiositat.
  
  -Segur que la història no és com tu penses.
  
  -Jo crec que has marxat de casa perquè vols viatjar i els teus pares no et deixaven i vas decidir que ho faries pel teu compte. M'equivoco?
  
  -Completament, vaig marxar de casa perquè el meu pare em pegava i ni jo ni ma mare li hem dit res per por que ens pogués passar alguna cosa. Per això no m’agraden els hospitals, cada cop que el meu pare em colpejava acabava en un fingint que m’havia picat amb la porta.

Vaig quedar-me molta estona en silenci sense saber què dir, ell estava trist mirant a un altre lloc i això va fer que em sentís la pitjor persona del món.

• -Ho sento, ara entenc per què no em volies dir res.
  
  -Tranquil.la no és culpa teva. No ho podies haver esbrinat.
  
  -Però t'he insistit massa i ara em sento culpable que ho tornis a recordar.
  
  -Els únics moments que no em recordo del que m'ha passat és estant amb tu així que no em diguis que et sents culpable per res.

El vaig mirar i vaig sentir un corrent elèctric passant per tot el cos, en aquell moment em vaig adonar que en Rhys era el que jo necessitava a la meva vida per a ser feliç.

Vam marxar directament cap a l'hotel, ja que els dos estàvem molt cansats per totes les emocions viscudes en aquelles últimes hores, en arribar-hi vam parlar una estona més i vam decidir que lluitaríem pels als nostres problemes i que a la matinada següent, marxaríem cadascun a casa seva. Vam agafar els bitllets de tren i vam baixar a sopar al bufet de l'hotel.

En acabar de sopar, vam marxar a dormir.

A la matinada, ens vam aixecar i vam marxar cap a l'estació sense dir cap mena de paraula, Tots dos estàvem pensant el mateix.

Vam entrar junts i vam arribar a uns túnels on ens havíem de separar, ens vam mirar i li vaig dir:

• -No t'oblidis mai de mi, jo mai t'oblidaré
  
  -És impossible que t'oblidi, mai ho faré.
  
  -Adeu Rhys, fins aviat.
  
  -Adeu Ginger.

Vam intercanviar número de telèfon i cadascun va marxar a casa seva.