CAPÍTOL 1: RHYS

Vaig sortir de casa dels meus pares molt perdut i vaig decidir actuar com sempre feia: fugir de tot allò que em fa por i que complica la vida. Aquest cop vaig arribar massa lluny i vaig decidir marxar a un altre país.

En arribar a l'estació de tren vaig anar directe a buscar el meu bitllet, no volia passar més temps en aquella ciutat fins que no m'aclarís les idees.

En arribar a la màquina de bitllets, vaig veure una noia que tenia problemes per treure’l. En aquell moment no tenia paciència, així que vaig dir-li d'una manera molt vulgar que anés més ràpid, es va girar amb cara de vergonya i amb una sola mirada va fer que em quedés parat admirant la seva bellesa. Es va girar i va començar a tocar qualsevol botó, vaig arribar a veure on anava a viatjar i, com jo encara no tenia destí, vaig decidir anar a la seva destinació, París, la ciutat de l'amor.

Com que va marxar corrents, vaig decidir posar–me a buscar-la per tota l'estació i, quan la vaig trobar, em vaig asseure al seu costat aparentan indiferència encara que per dins estava morint, no sabia per què però des del primer segon sabia que alguna cosa tenia aquella noia que canviaria els meus plans de futur completament.

En arribar el tren, vaig pujar ràpidament sense esperar-me a ella, vaig seure i vaig esperar al fet que ella vingués, va tardar una estona, tanta que vaig pensar que ja no pujaria quan, de sobte, la vaig que s’asseia davant meu, en aquell moment no podia estar més feliç.

El viatge va ser molt silenciós, vam intercanviar alguna mirada però res més.

En arribar a la nostra destinació vaig baixar junt amb ella i, en sortir, vaig veure que anava direcció a un petit bar, com que no volia perdre-la de vista, em vaig asseure a un banc a uns quants metres d'on ella es trobava perquè no es pensés que era un psicòpata o alguna cosa semblant, i així vaig aprofitar per buscar on allotjar-me durant uns dies.

Després de mitja hora la vaig veure sortint del restaurant, no feia molta pinta se saber cap a on anava, però tampoc tenia res millor a fer. Així que la vaig seguir. Quan vaig arribar on ella estava, la vaig veure ballant al mig d'un cercle de persones i em va semblar una persona perfecta en tots els sentits, sentia que podia estar mirant-la tot el dia que mai em cansaria de fer-ho. A poc a poc, va marxar fins a arribar a una petita plaça on es va asseure en un banc, se la notava molt feliç fins que li va canviar la cara. Estava preocupada i es va a posar a buscar alguna cosa de manera molt impacient al mòbil. Crec que no va aconseguir el que volia, ja que cada cop es veia més cansada fins que la vaig veure quedar-se adormida al banc.

No la podia deixar allà sola enmig de la nit a un país que no és precisament famós per la bona gent, així que vaig decidir aixecar-la després de deu minuts debatent-me entre aixecar-la o no.

La vaig aixecant a poc a poc perquè no s'espantés.





GINGER:

Estava somiant amb ocellets quan vaig començar a sentir que algú estava movent-me, em vaig espantar i vaig aixecar-me molt alterada, en adonar-me compte de qui era em vaig relaxar i després li vaig preguntar:

• Què fas?
  
  Hola, em dic Rhys i tu com et dius? Personalment, crec que és un bon inici per presentar-te a l'home que potser t'ha salvat la vida no creus?
  
  Molt bé, Hola Rhys encantada de conèixer-te, em dic Ginger. Ara ja em pots dir per què m'has aixecat?
  
  Encantat Ginger, potser t'he aixecat perquè estàs a meitat de París dormint en un banc i et pot passar alguna cosa?
  
  Ja però que vols que faci no he aconseguit cap lloc per dormir avui, l'única opció és dormir a un banc.
  
  No tens on passar la nit?
  
  No, és el que t'acabo de dir.
  
  Doncs passaràs la nit amb mi a un hotel, segur que és millor que dormir a un banc.
  
  Què dius, no aniré amb un desconegut a dormir ni boja.
  
  D'acord, si tens tantes ganes de quedar-te aquí arriscant-te que et pugui passar alguna cosa és decisió teva. Adeu, Ginger un plaer.

El vaig veure com marxava i vaig plantejar-me un altre cop la seva proposta. El vaig cridar i li vaig preguntar si l’oferta encara seguia en peu. Em va dir que sí i ens vam dirigir en silenci al seu hotel.

Perquè no fos incòmode vaig treure una mica de conversa abans d'arribar-hi:

• Bé, Rhys, i què t'ha portat a París?
  
  Si t'ho dic, no t'ho creuràs. Fes-me cas és millor que no ho sàpigues encara.
  
  Va, no crec que m'espanti.
  
  Algun dia t'ho diré. No et preocupis. Ja hem arribat.
  
  Que sàpigues que no se m'oblidarà.

Rhys va anar a recepció a buscar les claus de l'habitació mentre jo observava una mica l'hotel, semblava un hotel bastant car, si hagués de pagar jo no m'arribarien els diners.

Ve amb les claus i anem cap a l'habitació, quan entrem veig que és encara més bonica que la recepció, hi havia dos llits i ell es va estirar en un i vaig suposar que l'altre era per a mi.

• Ginger, estic molt cansat me n'aniré a dormir. Bona nit, descansa.
  
  Bona nit, Rhys i gràcies per deixar que em quedi aquí amb tu encara que no em coneguessis de res.
  
  No ha sigut res.
  
  Descansa.