Un cop a casa en Joar, van estar una bona estona pensant com l’Ona es podria colar a una nau per tornar a la Terra, sense que l’enxampessin. Pensant i pensant, a en Joar se li va ocórrer una solució, però no tot eren roses a aquest pla. Era una mica arriscat i només tenien una oportunitat. El pla consistia en diversos passos: el primer pas era el més simple, escapar del poble; el segon ja es complicava més, l’Ona havia d'entrar a la fàbrica d’incògnit, ja que els guàrdies la buscaven. El tercer i últim pas era el més complicat de tots, tenia que entrar a la nau de camí a la Terra.





Un cop tot preparat en Joar i l’Ona tindrien que partit aquella mateixa nit, però primer s'havien d'equipar bé. Van agafar cadascun una motxilla i la van omplir amb menjar i aigua. Sobretot van agafar una llanterna i roba d'abrigar, per a no passar fred. El camí que tenien que recórrer fins a la fàbrica era molt llarg per a fer-lo caminant, així que en Joar va robar les claus del cotxe dels seus pares sense que ells se n’adonessin. Sigil·losament, el Joar i l’Ona van pujar al cotxe, i van començar aquella emocionant aventura. Van estar tota la nit conduint fins a arribar a la porta de la fàbrica.

Un cop allà en Joar va distreure als guàrdies, mentre l’Ona entrava a dins del recinte tancat. Un cop a dins va anar directament a la trampeta que havia obert per a escapar l'última vegada, es va enfilar per uns contenidors i va aconseguir entrar sense cap problema. Es va arrossegar pels tubs de ventilació fins a arribar als vàters, va baixar per la trampeta i va sortir . Un cop ja dins la fàbrica, havia de buscar un altre roba que no crides tant l'atenció. En aquell moment, va veure passar un carretó ple de vestits d’altres androides que ja havien sigut desmuntats, no s’ho va pensar dos cops, va agafar un i va anar a canviar-se. L’Ona ja no portava el nom de AM-11, ara portava el nom JX-124 cosa que la feia que no cridés l'atenció i pogués pujar a la nau sense cap dificultat, però pujar a la nau no seria tan fàcil com l’Ona es pensava. Hauria de passar molts controls i ara seria molt més complicat perquè tota la fàbrica estava en estat d'alerta per la seva fuga..



Per a poder pujar a la nau primer havia de fer una cua on comprovaven que estigueren tots els androides. Després havia de passar uns escàners làser i per últim havia de pujar a la nau on hi havia més escàners. L’Ona no va perdre més temps i es va dirigir cap a allà. Metres feia la cua va estar pensant com podria escapar-se dels escàners làsers. L’única opció que l’Ona va trobar vas ser pujar per la porta posterior de la nau on només hi havia dos guàrdies. La cua avançava ràpidament, i l’Ona l'havia d'abandonar el més aviat possible perquè si no hauria de passar per l’escàner i l'eixamplarien. Va aprofitar que els guàrdies que controlaven la cua estaven despistats i va marxar en direcció la porta posterior de la nau. Un cop al costat de la porta havia de pensar una manera de distreure als guàrdies per a poder pujar. Es va ficar a mirar al seu voltant per a veure si trobava alguna una cosa que l'ajudes a distreure als guàrdies.



Per sort va veure un petit robot de neteja i no va dubtar a programar-lo ràpidament per a que s'estampés contra una paret. El robot no va trigar molt a estampar-se contra la paret i en aquell moment l'ona va aprofitar a pujar a la nau mentre els guàrdies estaven distrets amb el robot. Un cop va estar dins la nau va corre a amagar-se i a esperar que la nau abandonés aquell planeta tan estrany. Va estar amagada unes 4 h fins que se’n va enlairar.



El viatge no va ser pas curt va estar un parell de dies de viatge fins a arribar a la Terra. En arribar, l’Ona va seguir el protocol dels altres androides i va agafar el primer vaixell, camí a Espanya.



Un cop a Espanya va seguir amb la seva vida però ja no vivia tranquil·la, vivia amb el atemoriment de eixa història que no podia contar a ningú.