L'Ona estava meravellada, un cop a dins va veure un munt de màquines que estaven desmuntant als altres androides. L'Ona no volia acabar com els altres, així que va demanar anar al vàter.

Allà es trobava segura, però no tenia molt de temps per a pensar. Ja feia més de 10 minuts que l’Ona estava al vàter i els guàrdies ja tocaven a la porta. Ella, nerviosa, va veure una trampeta al sostre. No s'ho va pensar dos cops, es va pujar damunt del lavabo i va obrir una trapa i va pujar. L'Ona no va pensar que aquells eren els tubs de ventilació.

Es va afanyar a escapar, va recórrer tots els tubs de ventilació fins a arribar a una reixa que donava a un escampat de ciment. L’Ona va pensar que un cop fora podria tornar a casa seva a Espanya, però el que ella no sabia és que no estava a Espanya ni a Europa ni tampoc al planeta Terra. En sortir dels tubs de ventilació va córrer per aquell escampat de ciment fins a arribar a una tanca electrificada que no podia saltar. Desesperada, va mirar al seu voltant per a veure si veia com podia sortir d'allí. L'Ona no tenia molt de temps per a pensar, ja que els guàrdies l’estaven buscant desesperadament.

Al costat de la tanca hi havia un camió, va córrer ràpidament cap allà i es va ficar a dins. El camió va arrancar amb l’Ona dins. No sabia que estava passant i només es va quedar quieta fins que el camió va parar. Va baixar del camió sigil·losament i va veure que ja no estava a les naus on desmuntaven els androides.

L’Ona va mirar al seu voltant, però per molt que mirés només veia muntanyes i muntanyes de ferralla, braços, cames, parts de les cares… tot allò eren parts d’androides desmuntats. El dia ja quasi s'havia acabat i la llum solar ja il·luminava poc, l’Ona tota espantada no sabia que fer, va començar a remenar, per tota aquella ferralla per a veure si trobava alguna cosa útil per a poder passar la nit. Després d'estar remenant durant una bona estona, va trobar algunes peces que ajuntant-les aconseguiria fer una llanterna. En l'objecte que acabava de fer va començar a caminar en l'esperança de trobar una ciutat o un poble. Va caminar quasi tota la nit fins que ja no va poder més i es va quedar adormida entre alguns arbres.

Quan l’Ona va despertar va continuar caminant fins que va trobar un petit poble, però no era normal, els habitants d'aquell poble eren molt estranys als ulls de l’Ona. Els éssers que habitaven aquell poble tenien un aspecte una mica diferent de l'aspecte humà, tenien un color de pell molt clar quasi com un color blanc. També eren molt alts, alguns passaven els 3 metres d’altura. Tant el gènere masculí com el femení es veien quasi iguals, només es diferenciaven en el fet que les femelles duien dues antenes i una cua i els mascles només duia una cua, pel de més quasi tot era igual a la terra: cases modernes, tendes de roba, tendes de menjar…

L’Ona va entrar sigil·losament al poble, va entrar a una tenda de menjar i va agafar uns pots de conserves, ja que feia més de dos dies que no menjava. Es va ficar darrere d'una casa a menjar els pots que hi havia robat de la tenda. Mentre l’Ona menjava un ésser misteriós la va veure i es va apropar a poc a poc. L’Ona morta de por, no sabia que fer, no podia fugir, perquè per tot el poble hi havia molts més d'aquells éssers estranys. Se li va acabar el temps de pensar, ja que aquell ésser ja estava davant seu. Però per sorpresa de tots aquells éssers van començar a parlar en un idioma estrany, però el més curiós era que per algun motiu l’Ona entenia aquell idioma i el sabia parlar.

Aquell ésser estrany li va preguntar a l’Ona com havia acabat en aquell poble, ella no va poder dir ni una sola paraula per la por que tenia. Aquell ésser no tenia cap intenció de fer-li mal, ell només la volia ajudar. L'ésser li va començar a explicar la història dels androides humanoides, el perquè ella tenia forma humana, però ell no tenia forma humana. Aquella raça d’estranys es deien mamadroides. Ja que quan els mamadroides eren petits els adults els tallaven algunes parts del cos i les reemplaçaven per parts robòtiques. Després que aquell mamadroie hagués acabat d'explicar la història dels androides humanoides, l’Ona va començar a entendre el perquè de què no podia fer algunes accions com la resta d'humans. El mamadroide de nom Joar li va dir que si no s'amagava el més segur és que no podria tornar al planeta Terra, ja que si la trobaven acabaria al ferroveller. Joar va portar a l’Ona a casa seva per a crear un pla perquè puges escapar d’aquell planeta i tornar a la Terra.