La cafeteria estava ambientada en els anys 50 amb el seu característic sòl d'escacs i els seus tamborets redons davant de la barra. -Semblava que m'hi havia espiant, perquè una altra de les meues moltes metes en la vida era anar a una cafeteria com aquestes.

A mesures que anàvem entrant sonava de fons la cançó de *Dancing Queen, era com si estiguera en un somni. Fins que vaig entropessar amb una rajola i una safata de dònuts va caure sobre el meu —Massa clixé no? Vaig dir mentre la cambrera m'ajudava a netejar-me. Rhys en canvi dissimulava el seu somriure amb poc èxit. No obstant això, la cambrera per les molèsties ens va convidar a uns batuts i dònuts amb extra de setinat. —A ell se li va omplir el bigot de nata, —aquesta *monísimo, dic què, intente netejar-se amb el tovalló, però se li va quedar una mica de nata i intente guiar-li perquè li la llevara, però la dislèxia va fer que no es poguera, fins que em vaig cansar i vaig decidir llevar-li-la jo, però en estar en una taula tan ampla i un enfront de l'un altre, vaig haver d'inclinar-me bastant perquè no arribava. Fins a quedar cara a cara amb el.

Em quede mirant-li fixament al punt que em va posar nerviosa, i les meues galtes es van enrogir. El que va fer que fera el seu típic somriure.

I que em posara encara més nerviosa, encara així el meu cos va reaccionar ràpid li lleve la taca i em vaig asseure ràpidament.

No parlem fins que eixim de la cafeteria. I em va oferir pujar al cotxe per a fer un volt

VAL, *siii, m'encanta és.. i després i *AAAAA i damunt fa això el *sutututututu i *AAAAAA—Vaig dir quasi cridant, mentre l'em somreia. — Com? Quan? I perquè?—Li vaig dir mirant-ho fixament — Són moltes *preguntitas per a un cap tan xicotet, però te les respondré mentre fem un volt per la ciutat. Volia donar-li les gràcies mil vegades, però tan poc volia semblar una desesperada així que m'aguante tota l'emoció i nerviosisme i li vaig dir educadament —Gràcies! Al cap d'uns vint minuts havíem arribat a un terreny immens amb un castell de grans dimensions. Em vaig disposar a eixir del cotxe quan Rhys va aparéixer al meu costat i de seguida em va obrir la porta.—A vegades podia arribar a ser un gran cavaller! Vam anar caminant fins a l'elegant entrada, i res més entrar, vaig albirar un llum amb penjolls de cristall i uns arcs als costats, tot em deixe atònita. I tan bon punt Rhys va començar parlar, semblava mentida, però havíem estat des que l'em va obrir la porta del cotxe sense parlar. — A part d'actuar, a mi sempre m'ha agradat l'art—deia mentre mirava els enormes arcs — Per fi algú que gaudeix veient art i no passa ràpid les sales sense fixar-se — vaig dir rient-me. Vam estar tot el matí ací, riem comentant l'estètica del lloc i més tard ens vam anar a una cafeteria.