Em vaig despertar al principi atordida sense saber on estava, però després vaig recordar de la nit tan singular del dia anterior i vaig recuperar la calma. Pot observar l'habitació i em vaig quedar atònita ja que la nit anterior estava massa fosca per a poder apreciar-la.



Per a començar, ténia un balcó enorme en el qual et podies asseure a prendre el sol, al qual acompanyava amb les precioses vistes al llac. L'habitació era d'aqueixes modernes, però que respecten el natural i rural del lloc. També estava el bany, era un altre món, tenia des de màscares de cara i cremes fins a coses electròniques que no sabia ni usar.



Em vaig canviar en cinc minuts, i quan vaig obrir la porta, em vaig trobar amb un corredor llarguíssim que acabava a la sala d'estar, on estava assegut l'amo de la luxosa casa, Rhys.



Es va donar-se la volta i em va somriure, i jo, com una ximple, vaig començar a dir coses sense sentit.



—El balcó és gran com un cotxe.



—És a dir que ja has gaudit del sol —va dir ell.



—Ehh siii… *ehhh gràcies per deixar-me dormir ací.



—I tu que tal has dormit?—Bé, com a casa cap lloc.



—Bo… que pensaves fer ara?— va dir Rhys amb un to ferm i sec.



—Ah, bo, eh, em preguntava si podia passar ací uns dies fins a aconseguir allotjar-me en un hotel. Bé, si no moleste clar.— vaig dir una mica avergonyida



—Clar, clar estaria encantat. Per cert, no em vas comptar la raó per la qual eres ací en Paris.



—De veritat he d'explicar-ho?

—Si vols quedar-te ací uns dies, necessite saber qui eres o és que crees que deixaré que una completa desconeguda es quede a la meua casa a dormir?- va dir Rhys amb un to sarcàstic



—Està bé, em rendisc, te l'explicaré. Si has de saber-ho, vaig nàixer a Cadis i fins fa uns mesos vaig tindre nuvi…



—Espera, espera, espera



—Que ocorre?



—Aquesta no serà la típica història que li vas deixar, vas tindre un moment de rebel·lia i vas vindre ací a Paris per a oblidar-te de tot. Veritat?



—Ehh… Això ha sigut massa específic, no seràs un espia o alguna cosa, veritat?



Rhys em va mirar amb incredulitat per un moment i va esclatar del riure.



—Sent! No rigues! — vaig dir enutjada i molesta



— Al fet que no et compte més!



— Nono, segueix segueix, encara que crec que ja se per on vas.



— A veure, si ha tu t'enganyaren durant quasi la meitat de la teua relació i t'assabentaràs el dia del teu aniversari. I just cau que la teua mare t'ha regalat bitllets per a París. Perquè la veritat jo aprofitaria.



— Espera, espera… El dia del teu aniversari! Va ser ahir??, perquè no em vas dir res!— Va dir sorprés



— Si et dic la veritat, fins i tot va ser un dels millors aniversaris que vaig tindre.



— I es pot saber quants anys compleixes? — Va dir entusiasmat



— 22 — vaig dir enrojolada



— Ai, que joveneta eres, encara et queda molt per viure—Va dir vacil·lant

— Joveneta, jo! Però quins quàntums anys tens el teu?



— 25



—iaioo!—li vaig dir mentre em fixava en aqueix somriure murri. La que em deia, que havia perdut jo.



— Perquè no es parle més això cal celebrar-ho



— Segur?— Li mire sorpresa, mai abans ningú, s'havia interessat per celebrar el meu aniversari.



—I si et dic que conec un lloc perfecte per a l'ocasió? Què em dius?



— Perquè… no sé fins a quin punt fiar-me *ehh. Em fas por — vaig dir en to irònic.



— Bueno, tu ho has dit, ara ja no hi ha marxa enrere. — va dir ell dirigint-se a l'entrada de la casa.



Arribem al garatge, i vaig veure un GT-R del 2009 blanc amb motor V6, tracció a les quatre rodes, no veges el soroll que podia arribar ha fer això. El mal és que en estar en el garatge no es distingia el bonic que era.

Entrem, i em vaig asseure en el seient del copilot. I òbviament aguantant-me l'emoció. Aqueix cotxe era una de les meues metes en la vida.



— T'agrada el cotxe o continuaràs dissimulant que aquestes emocionada?



— VAL, siii, m'encanta és.. i després i AAAAA i damunt fa això el sutututututu i AAAAAA—Vaig dir quasi cridant, mentre l'em somreia.



— Com? Quan? I perquè?—Li vaig dir mirant-ho fixament



— Són moltes preguntes per a un cap tan xicotet, però te les respondré mentre fem un volt per la ciutat.



Volia donar-li les gràcies mil vegades, però tan poc volia semblar una desesperada així que m'aguante tota l'emoció i nerviosisme i li vaig dir educadament

—Gràcies!



Al cap d'uns vint minuts havíem arribat a un terreny immens amb un castell de grans dimensions. Em vaig disposar a eixir del cotxe quan Rhys va aparéixer al meu costat i de seguida em va obrir la porta.—A vegades podia arribar a ser un gran cavaller!



Vam anar caminant fins a l'elegant entrada, i res més entrar, vaig albirar un llum amb penjolls de cristall i uns arcs als costats, tot em deixe atònita.

I tan bon punt Rhys va començar parlar, semblava mentida, però havíem estat des que l'em va obrir la porta del cotxe sense parlar.



— A part d'actuar, a mi sempre m'ha agradat l'art—deia mentre mirava els enormes arcs.



— Per fi algú que gaudeix veient art i no passa ràpid les sales sense fixar-se — vaig dir rient-me..



Vam estar tot el matí ací, riem comentant l'estètica del lloc i més tard ens vam anar a una cafeteria.