Es va despertar marejat i lligat de mans i peus a una cadira, amb una mordassa. Estava a la sala de la biblioteca, i la colla estava al seu voltant observant-lo de braços creuats i amb mirada assassina.

- Te’n recordes de la nota de l’examen de català que ens vas posar al meu bessó i a mi? – va preguntar la Belén, la més atrevida.

El Dani va assentir desesperadament, ja que no podia parlar.

- Doncs volem justícia.

Després de dir això, el grup se’n va anar, deixant-lo tancat i a les fosques, sense saber què passaria.

Mentre la colla al complet estava dinant van estar parlant del segrest i la Paula va notar que el Gerard estava molt nerviós. Va estar llençant-li indirectes molt directes i van estar barallant-se i al Gerard se li va escapar que havia sigut ell el que s’havia xivat.

- Es pot saber per què ho has fet? – li va recriminar emprenyat el seu xicot.

- Tens la cara de preguntar-me per què ho he fet després de posar-me les banyes amb aquest? – va respondre assenyalant a l’Enric.

Va haver-hi un silenci incòmode. El Pol i l’Enric es van mirar alarmats i la resta del grup va mirar a la Victoria que s’havia quedat blanca i amb els ulls plorosos. La Belén li va acariciar l’espatlla i la Paula li va agafar la mà.

- He d’anar al lavabo – va dir la Victoria amb la veu trencada.

Es va aixecar seguida de la Paula i la Belén, que va mirar malament al seu germà. L’Enric no sabia el que passava i es va voler aixecar, però es va quedar a presenciar la discussió del Pol i el Gerard.

- Gerard, ha sigut un error. No volia fer-ho – es va excusar el Pol.

- Per a tu això ha sigut un error? Ets un imbècil. No em tornis a dirigir la paraula – després d’això, l’Enric es va aixecar i va anar cap al lavabo a veure què havia passat amb la Victoria.

- Ets un cara dura, em faria vergonya ser com tu. Normal que t’hagis quedat sol. M’has decebut i m’has fet molt mal, tros de merda. Ets un malparit, que et fotin.- diu emprenyat el Gerard, i se’n va.

El Pol es va entristir i va esperar a que sortís la seva millor amiga, la Paula. Al lavabo les noies estaven consolant a la Victoria quan l’Enric va picar a la porta dient que volia parlar amb ella i les amigues van deixar que parlessin. La Paula va anar a consolar al Pol, i la Belén es va quedar escoltant des de l’altre costat de la porta.



- Per què has marxat al lavabo plorant? – va preguntar preocupat.

- A tu què t’importa – va exclamar enfadada.

- Em preocupo per tu, perquè ets la meva amiga – va dir el noi.

- Aquest és el problema, jo no vull ser només la teva amiga – va cridar.

- Però Vicky, de què parles? – va dir desconcertat.

- Doncs que estic pillada de tu, idiota – va contestar desesperada.

Es va fer un silenci incòmode i l’Enric es va sorprendre davant la confessió, ja que es va liar amb el Pol per oblidar-se d’ella, perquè l’havia vist amb un noi que sabia que estava penjat de la noia, igual que ell, i es va pensar que tenien alguna cosa.

La primera vegada que la va veure, va ser a l’estiu al supermercat i va sentir una atracció molt forta cap a ella. Quan l’Enric es va voler apropar, ella no se’n va adonar i va marxar amb el seus cereals que li encantaven.

Ell es va quedar trist i amb impotència, fins que la va tornar a veure el primer dia de classe. El Dani Puig els va asseure junts i va designar l’Enric com el seu guia. El noi estava content i emocionat, perquè per fi podria parlar amb ella després de dos mesos de somiar amb el seu amor platònic.

Va ser l’Enric qui va afegir a la Victoria al grup, perquè volia apropar-se més a ella. Li va explicar tot això i a més a més que s’havia embolicat amb el Pol per oblidar-se d’ella ja que l’havia vist flirtejant amb un altre noi.

Ella es va sorprendre, es va llençar als seus braços i li va robar un petó. Ell es va quedar glaçat i li va tornar el petó de forma apassionada.

A la nit el Guillem Baldoví va anar a veure al Dani Puig per donar-li el sopar. Quan va acabar li va dir:

- Ja sé el que has fet, fill de puta.

- Com? De què parles? – va preguntar “desconcertat”.

- No et facis el tonto. Ja sé que ets el pare del nen que espera la meva dona – va dir-li enrabiat, i li va fotre un cop de puny.

Va donar per finalitzada la conversa i va marxar amb un cop de porta.

Al dia següent, dissabte, el grup sencer menys el Gerard i el Pol, van anar a l’institut a veure al professor amb la intenció de torturar-lo, però se’l van trobar mort a la cadira.

No s’explicaven que havia passat, i van sospitar del Pol i del Gerard. Van trucar als dos nois i es van reunir per parlar de la situació. El Pol, en la seva defensa, va dir que va estar tota la tarda amb la Paula, i ella ho va confirmar. El Gerard, per la seva banda, va explicar que ell no tenia accés a les claus de l’institut, ja que les guardaven els que estaven involucrats, i a més a més, ell no tenia res en contra del professor.

La Victoria i l’Enric també estaven junts, així que tenien coartada i l’única que quedava com a sospitosa era la Belén. Com a defensa va dir que ella no volia matar-lo, només torturar-lo. A més, estava a les seves extraescolars: rus i voleibol. Van trucar al professor i a l’entrenadora, i els dos van confirmar la seva assistència. Va anar a casa directa i va arribar a les 21h, l’hora de sempre, i va sopar amb el seu germà, la seva mare i l’àvia. Ja tenia coartada per tota la tarda, així que també estava descartada com a culpable.

Per endevinar qui havia sigut van hackejar les càmeres de seguretat de la biblioteca, i van veure que l’única persona que va visitar al Dani Puig després de que marxessin va ser el director, que li va donar el sopar.

Van eliminar les gravacions on sortien ells per exculpar-se i van marxar de l’institut. Van decidir trucar a la policia fent-se passar per un veí i dient que havien sentit soroll a dins de l’Institut Santa Eulàlia. Ho va fer el Pol i la policia va trucar al director. Com que no contestava van decidir trucar a la cap d’estudis, que els hi va obrir la porta i van començar a investigar ràpidament.

Després de registrar-ho tot, el van trobar mort a la biblioteca. Van anar al despatx del director a revisar les càmeres i van veure al Guillem Baldoví donant-li menjar. Després de que el forense li fes l’autòpsia, es van presentar a casa del Baldoví per portar-lo a comissaria i interrogar-lo.

Mentrestant, els criminòlegs van continuar investigant l’escena del crim i les càmeres, i els experts tecnològics van trobar les gravacions eliminades on sortia tota la colla i els van detenir.

Després de tot el procés i els judicis van portar al director a la presó i el van condemnar a vint anys. Al grup els van condemnar a dos anys al centre de menors i quan van complir els divuit van estar quatre anys a la presó. El Gerard per la seva banda, com només era còmplice, va estar dos anys al centre de menors i després va fer servei comunitari.

I aquesta és la història de com van matar al meu pare biològic, el Dani Puig.

- Simón Serrano Puig, vine a parar la taula d’una punyetera vegada! – li va cridar la Glòria desesperada.