Cada divendres a la tarda quedaven a la casa de la Paula per veure Jocs de Crims, una sèrie que narra diferents crims reals a diferents llocs del món.

La relació entre ells era rara, només es veien a l’institut i per mirar la sèrie. Dos d’ells eren parella des de feia 9 mesos, en Pol i en Gerard. La Belén i l’Enric eren germans bessons. Tot el grup, menys l’Enric, sabia que la Victoria estava penjada per ell. I per últim, però no menys important, la Paula era la millor amiga d’en Pol, i per això no li queia bé en Gerard, perquè no li prestava l’atenció d’abans.

Estaven amagats a l’aula d’informàtica discutint sobre la nota de l’examen trimestral de Català. La Belén i l’Enric havien tret menys nota que la resta, i això va ferir el seu orgull, ja que havien passat molt temps estudiant i la nota baixava la seva mitjana de Batxillerat. Al cap d’una estona va sonar “As it was” de Harry Styles per indicar el canvi de classe. Tots van anar a l’aula menys la Belén i el seu germà, que necessitaven calmar-se.

Van començar a queixar-se molt enfadats i la Belén va recordar el capítol “Venjança estudiantil” de Jocs de Crims i va proposar recrear-lo. Al capítol, uns alumnes segrestaven al seu professor com a venjança per haver-los suspès, el torturaven i l’assassinaven.

- I si recreem el capítol “Venjança estudiantil” de Jocs de Crims? – va dir la Belén enrabiada.

- Tu estàs boja? – va respondre l’Enric sorprès.

- No és conya, és una bona forma de venjar-se. Només el segrestem i el torturem per a que ens pugi la nota i després el deixem anar – va aclarir amb un somriure malèvol.

Al principi l’Enric es va negar, però la Belén el va convèncer manipulant-lo amb l’amenaça de revelar el seu secret: que és bisexual. L’Enric va accedir molt espantat.

Van estar uns dies pensant com ho farien. Ho tenien tot planificat menys on el deixarien. Els seus amics van notar que passava alguna cosa, ja que tampoc van anar aquell divendres a casa de la Paula per veure Jocs de Crims, i la Victoria els hi va preguntar:

- Per què no esteu tant amb nosaltres com abans?

- És que estem molt ocupats estudiant per les recuperacions.

- Segur que esteu bé?

- Sí, sí, no et preocupis...

La Victoria sospitava de la seva resposta, així que va espiar-los per veure què tramaven. Els va seguir i va escoltar una conversa que la va traumatitzar, en la qual deien que segrestarien a l’insuportable del Dani Puig.

Més tard, es va trobar amb la resta del grup i els hi va explicar el que havia sentit. No s’ho van creure, ja que pensaven que estava de broma i van preguntar sutilment sobre aquest tema a la parella Bassim. Van intentar evadir la pregunta, però l’Enric va acabar confessant i els van exigir que guardessin silenci o que els ajudessin.

Primer van intentar que recapacitessin, però això no va impedir que continuessin amb el seu pla. La Vicky, com la coneixien els seus amics, es va acabar afegint per estar més unida a l’Enric, el seu crush.

Després de moltes insistències, la Paula es va unir al pla perquè volia acció a la seva monòtona vida i el Pol també es va acabar apuntant perquè estava enrotllat amb l’Enric, cosa que ningú sabia. El Gerard no es va afegir perquè no volia ficar-se en problemes, però van seguir sent amics i van acordar que no diria res.

Van estar buscant el lloc perfecte per cometre el segrest. Investigant van trobar una sala petita amagada amb una cortina a la biblioteca on ningú entrava i van decidir que seria aquell.

Mentre organitzaven tota la logística del segrest, el Pol i l’Enric es van quedar sols i aprofitant la situació, la luxúria es va encendre. En aquell moment el Gerard va entrar a la biblioteca a buscar el llibre Crepuscle i va escoltar un soroll darrera la cortina, i picat per la curiositat va mirar silenciosament.

El que va veure no li va agradar gens, ja que va presenciar com la seva parella estava besant a un altre com acostumaven a fer ells. Li va saltar una llàgrima i es va sentir traït. Va sortir d’allà enfurismat i sortint al carrer va passar pel despatx del director i, amb un atac de ràbia, li va explicar tot el pla.

El director, Guillem Baldoví, va flipar en colors a l’escoltar al noi, li va preguntar al Gerard on estaven i va dirigir-se a la biblioteca a parlar amb el grup i quan va arribar va veure com organitzaven el segrest.

Primerament, es van espantar per la presència del director i es van mirar sense saber què fer. El senyor Baldoví va preguntar què feien i li van mentir, fins que va confessar que sabia què passava perquè li havia explicat algú. El director s’acaba afegint al pla, però ell tenia unes altres intencions més psicòpates: assassinar-lo.

Els alumnes no sabien el motiu de l’aliança, que era el següent; la seva muller estava esperant un fill del professor de català, el Dani Puig i volia venjar-se. El director, dies abans d’assabentar-se que la seva dona estava prenyada, es va fer una prova per saber si era estèril i va sortir positiu i no va tenir temps per contar-li a la Glòria Serrano, la que ell es pensava que era l’amor de la seva vida.

Va descobrir la seva infidelitat mitjançant el WhatsApp web, ja que ho havia deixat obert a l’ordinador que compartien. Va veure una conversa amb el malparit del Dani, on deia que ella estava embarassada, que estava segura que no era del seu marit i no li podia dir.

La Glòria estava convençuda de que el nadó era del seu amant, perquè amb el seu home gairebé no mantenien relacions sexuals i les vegades que sí ho feien, era amb preservatiu. En canvi, amb l’altre en una nit boja es van emborratxar i cegats per l’alcohol es van deixar portar per la passió, i ho van fer sense protecció.

I per aquest motiu la unió entre el “dire” i el grup.

- Deixeu-me formar part del pla o us faré fora – va dir amb un to d’amenaça

- Això no és una trampa? – pregunta la Paula aixecant una cella.

- Si voleu que us vagi bé, us puc facilitar protecció per a que ningú us vegi – va recalcar creuant-se de braços.

Van acceptar la seva proposta i van treballar en equip. Després d’una setmana preparant el pla i perfeccionant-lo, van passar a l’acció.

Van decidir que el crim tindria lloc el 29 de febrer a l’acabar les classes, i així ho van fer. El pla era el següent: el director va enviar al Dani Puig a buscar uns llibres que necessitava. Ell hi va anar, i allà l’esperaven la resta per segrestar-lo. Quan estava d’esquena buscant-los, va sentir uns passos darrere seu, i just abans de girar-se va notar un drap amb una olor molt forta cobrint el seu nas i la seva boca, i es va desmaiar.