- Fill, para la taula que ja acabo de fer el sopar!

- No em desconcentris mama! Per culpa teva m’ha tornat a marxar la inspiració per acabar el poema.

- Encara no l’has acabat?

- No, m’he quedat en blanc. Estic espès avui, ho he intentat escriure mil cops i cap m’ha sortit.

- I per què no proves de fer una narració? Potser et resulta més fàcil.

- Bona idea! Vaig a provar-ho!

Un dia plujós a l’Institut Santa Eulàlia, eren les 12:00h del migdia de l’1 de febrer, i els passadissos estaven deserts. Tothom estava a classe fent l’assignatura que els hi tocava menys un grup de persones de 1r de batxillerat que mai feien campana, i menys a Anglès. Eren alumnes responsables que es preocupaven de la mitjana de batxillerat per entrar a la universitat.

Es deien Belén i Enric Bassim Maslov, Paula Pantaleón Gavira, Victoria Márquez Ocaña, Pol Sans Llach i Gerard Rodríguez Carrero.

La relació entre ells era rara, només es veien a l’institut i per mirar la sèrie. Dos d’ells eren parella des de feia 9 mesos, en Pol i en Gerard. La Belén i l’Enric eren germans bessons. Tot el grup, menys l’Enric, sabia que la Victoria estava penjada per ell. I per últim, però no menys important, la Paula era la millor amiga d’en Pol, i per això no li queia bé en Gerard, perquè no li prestava l’atenció d’abans.

La Belén i l’Enric tenen orígens àrabs per part de pare i russos per part de mare, però des de que van néixer viuen al barri de Santa Eulàlia. Els seus pares estaven separats perquè el senyor Bassim maltractava a la seva dona, però no ho van dir a ningú: només la Belén ho sabia, ja que un dia va veure com el seu pare pegava a la seva mare i no va dir res a l’Enric per protegir-lo.

Després d’això, convivien amb la seva àvia i la seva mare. Cada 15 dies anaven a visitar el seu pare Omar a Arbeca, el poble on vivia. L’Enric hi anava molt il·lusionat perquè l’enyorava molt i la Belén anava per acompanyar-lo. La noia feia classes de rus i entrenava a voleibol a les tardes, i el seu germà estava aprenent àrab i jugava a pàdel.

La Paula va néixer a Mèxic i era filla única. Vivia amb el seu pare, perquè la seva mare estava a una presó a Guadalajara, ja que la van enxampar amb 20 quilos de Cocaïna i la van condemnar a 18 anys , perquè un soci la va trair per beneficiar-se i quedar-se ell tota la “merca”. Es van mudar a Santa Eulàlia per fugir del món del narcotràfic, quan ella tenia 9 anys. Quan va arribar, el seu pare va adoptar una gosseta que li van dir Bambi perquè trobava a faltar a la seva mare i se sentia sola. També li agradava molt fer esport i practicava natació i bàdminton. Era la millor amiga del Pol des de que va arribar de Mèxic i es van conèixer a natació i van connectar de seguida, perquè tenien coses en comú. Van entrar junts al mateix institut i allà van conèixer a la resta del grup.

El Pol va néixer a Itàlia perquè els seus pares estaven visitant a la família de la seva mare i va ser un nadó prematur, ja que va néixer als vuit mesos. Es va quedar un mes a l’hospital i després de dos mesos més va viatjar a Santa Eulàlia. Quan tenia set anys, es va assabentar de que el seu pare portava des del seu naixement posant-li les banyes a la seva mare amb la seva tieta italiana, amb la excusa de que s’anava de viatge de negocis. Ara viu amb el seu pare i la seva tieta a Santa Eulàlia, ja que la seva mare estava ingressada a un hospital psiquiàtric després de ficar-se al món de les drogues traumatitzada per la infidelitat de la persona que més estimava al món, juntament amb el seu fill, que li recordava al marit i li feia mal veure’l. El pare va tenir una filla amb la tieta, i després també li va posar les banyes. Només ho sabia el Pol, però no deia res perquè no volia tornar a passar per aquell infern ni canviar de casa un altre cop. Un temps després, el Pol va descobrir que el seu pare, com a bon faldiller que era, va tenir un fill bastard amb una aristòcrata molt important al país que posseïa diversos títols nobiliaris. Com la seva millor amiga, la Paula, ell també feia natació, per desfogar-se de tots els problemes que tenia i de la seva desestructurada família. Era homosexual, però no s’ho va dir a la seva família, ja que no es parlaven, i quan va començar a sortir amb el Gerard no va dir res. El seu pare pensava que mantenia una relació amorosa amb la Paula, perquè sempre estaven junts.

El Gerard va néixer a Barcelona, el dia sis de juny del dos mil sis, a les sis i sis del matí. Va néixer dos dies abans que la seva mare. Practicava bàsquet i jugava amb el número sis, ja que era el seu número de la sort. Volia dedicar-se al bàsquet, i tenia pòsters de Pau Gasol per tota l’habitació, l’admirava molt. Estava fent batxillerat perquè els seus pares l’havien obligat, i no volien que es dediqués professionalment a l’esport. Els seus progenitors eren molt catòlics i conservadors i pensaven que els esports incitaven a la violència. Tampoc els agradava que els jugadors es dutxessin junts al vestuari. El Barça s’havia interessat en ell, i li van oferir viure i estudiar a La Masia, però la seva família es va negar, i desitjava que fos advocat com el seu pare. Ell estava molt il·lusionat per jugar amb el Barça, perquè era el seu somni des de petit i era una oportunitat única a la vida. A més, era culé de sempre, el seu tiet el va fer soci i li va inculcar el seu amor pel club, el portava a tots els partits.

Cada diumenge anava a missa amb els seus pares, però tot va canviar quan van enxampar al seu fill cometent un pecat capital: la luxúria. Allò més greu d’aquesta incòmoda situació era que s’estava embolicant amb el fill d’uns amics dels pares que van conèixer a missa al confessionari. Quan van veure aquesta aberració van voler portar-lo amb un exorcista, per alliberar-lo dels dimonis que estaven envaint el seu cos i pertorbant la seva ment. A l’adonar-se’n de que no havia fet efecte, van optar per anar a un psicòleg per recomanació dels pares de l’Antoni, el que va guiar el Gerard pel mal camí, ja que ell mostrava més atributs femenins.

La Victoria era filla d’un empresari automobilístic molt important a Europa. Aleshores, des de petita viatjava per tot el continent i mai havia tingut ni una casa ni uns amics estables. A més a més, el seu germà gran, el Josep, era un cantant de rap molt famós i conegut a tot el món des de petit. A conseqüència d’aquesta fama i exposició constant, va fer que estigués en el punt de mira de tothom i, a causa d’aquest malestar, va començar a consumir drogues des de ben jove i va acabar involucrat en un assassinat d’un altre cantant. A més, ja havia tingut diversos escàndols, perquè tenia a casa seva armes de foc il·legalment, i ja havia complert 5 anys a la presó.

Van acabar a Santa Eulàlia perquè el pare es va arruïnar quan un soci el va trair i es va quedar amb totes les seves empreses i riqueses. Van anar a viure al barri perquè era on es van criar, i on es van conèixer els pares de la Victoria, a la guarderia. Allà havien viscut la seva infància i adolescència. Els pares van començar a sortir quan tenien setze anys, i deu anys després es van casar. Al començar a fer-se milionaris, van mudar-se a Suïssa per expandir-se internacionalment. Els anys que van estar a fora, van anar canviant de lloc de residència: Noruega, Regne Unit, Madagascar, Mònaco, Qatar, etc. Durant aquest temps, l’avi patern i l’àvia materna van morir d’un infart i un ictus respectivament. Quan van tornar es van assabentar de que l’àvia paterna i l’avi matern s’havien enamorat a causa del dol i la comprensió mútua, donant-se suport entre ells. Van anar a viure junts i es van casar d’amagat, és a dir, els pares de la Victoria es van convertir en germanastres. Sí, ho heu llegit bé. Per tant, va quedar una casa lliure i va ser on es va allotjar la família de la Victoria. Els pares van al·lucinar moltíssim sabent que eren germanastres. Primer es van enfadar a l’assabentar-se del casament en secret, però després van reflexionar i els hi van donar suport.

Aquest grup era molt divers, però tenien dues coses en comú: el narcisisme i la que més destacava, la seva passió per als crims.