Van passar tres, quatre o fins i tot cinc mesos i Marta vivia enfonsada en un pensament continu, el seu cap donava voltes i voltes. La veritat era que des de feia temps una qüestió li rondava el cap, i sí, aquesta qüestió la coneixem tothom, ja que s’anomena Joan. I direu, Joan? I això per què? Fa no res, no es podien considerar amics, com a molt eren coneguts.



Tot es remunta al dia en què Marta va confessar-li el seu problema respecte als somnis. Arran d’aquell moment, Joan es va convertir en el seu confident, inclús podríem dir que va passar a ser el seu únic amic.



“Joan és molt atent, la seua actitud és molt bona, però el seu físic ho és encara més”. Aquest pensament li dibuixava un somriure, però de sobte un altre l’ interrompia. “No, no i no. Marta, què fas? És el teu amic, no has de confondre conceptes”. Marta respirava angoixada, de colp ja no en podia, ho intentava cada volta amb més intensitat i tampoc. Paral·lelament, el cor era com un guepard, el pum que feia estava més accelerat que de costum. No era ni la primera ni l’última vegada que ocorria això i enfront d’aquesta adversitat Marta respirava profund i continuava amb la seua vida. Per a què més? Això ho posava a internet i allò que diu internet és irrefutable, no?

La vida de l’androide era caòtica. Començava els dies a correcuita i amb molta ànsia. Quan era asseguda tranquil·lament les seues cames indicaven nerviosisme, quan no feia molta calor ella ja estava suorosa. I si a aquest fet li afegim les nits que passava, des que eixe pensament rondava el seu cap, l’assumpte de somniar cada nit el mateix, tornava a ser costum.



Fins que un dia com altre qualsevol, quan Marta es trobava caminant pel carrer, de sobte... les seues cames començaren a tremolar, va notar com la feblesa s’apoderava d’elles , com si de sobte ja no funcionaren. Pataplum!

A l’obrir els ulls, tot donava voltes i al fons de totes aquelles espirals, sorgia una llum.



Metge: “Hola podries dir-me el teu nom? Te’n recordes?”

Marta: ”M...arta, però on estic?”

Metge: “Hola Marta, et trobes al metge. Pel que sembla t’has desmaiat aquest matí al carrer. Afortunadament, no tens res greu, encara que has d’anar amb compte amb l’estrés rutinari que portes...”

Marta: (Amb una expressió de desconcert) “Com sap vosté això?”

Metge: “ Un metge mai rebel·la els seus secrets. Doncs bé, ara de veres busca ajuda d’un professional, en cas contrari la teua salut pot empitjorar”

(6x4 334 555.. pii.. piii)

“Hola, consulta psicològica... Diga’m, quina és la causa de la seua cridada?”

Marta va posar en situació a la psicòloga i va concertar un dia.



Per a tothom el temps passava de manera normal, en canvi, per a Marta els dies passaven molt lentament i les nits somniant que Pere aconseguia entrar a la carrera que ell volia, arribaven al punt de fatiga.



Psicòloga: “Hola Marta, m ‘alegre un muntó que a la fi hages decidit assistir a la meua consulta psicològica. Mira, he estat estudiant el teu cas i clarament cal dir-te que vius enfonsada en l’ansietat”.



Marta: “Però, tan greu és? Crec que tot és a causa de l’assumpte amb Joan. A vegades pense: Marta has de dir-li-ho. Però després pense que he de deixar de pensar en aquestes ximpleries que poden arruïnar la nostra amistat”.



Les pautes donades per part de la psicòloga indicaven que s’havia d’aprendre una forma alternativa de pensament, acceptant l’estrés com a aliat i aprenent a controlar-lo, perquè no ens domine ell. Marta va vore l’assumpte de Joan com el principal focus de la seua ansietat i va anar a casa d’ell...



Joan: “Hola Marta, com tu per ací?”

Marta: “Joan, crec que ja és hora que et comunique una cosa molt important, què m’afecta de bona manera”.



Joan: “Doncs, comunica-me-la ja, Marta”

Marta: “Que m’agrades, que porte així qui sap quant, que si no és recíproc no passa res. Crec que ho podré acceptar.”

Joan: “Ha ha ha! resulta que curiosament fa temps que pense molt en tu, pense que la nostra relació podria arribar a més que això! ”

I ací començava el primer amor de l’androide... De sobte, la continuació del somni, que tanta intriga causava a Marta, es posa en marxa... Resulta que Pere...