Es va sentir un fort crack, seguit d'un silenci fúnebre. La mà de l'androide es trobava sobre l'avantbraç del William. El sensor mèdic de l'androide indicava que hi havia fractura, però això ja es podia veure a simple vista. Petites gotes de sang vessaven del braç del William. Els seus ulls estaven molt oberts i injectats en sang. Un crit esgarrifant va sortir de la boca del William. En un instant la casa es va consumir de la bogeria, només hi havia caos. El petit Doblas plorava. La Regina corria. El William es recaragolava. L'androide subjectava amb fermesa el braç del William. Els crits no cessaven. Tothom la mirava amb terror als ulls.

L'androide no sabia què fer, ella no estava programada per fer això. Va deixar anar el braç del William i es va mirar les seves pròpies mans. Estaven impregnades de sang, sang humana.

Regina amb la mateixa mirada de terror que la resta de la família, va anar corrents a agafar el mòbil per trucar a la policia. L'androide, aclaparada per la situació, va sortir corrents sense mirar enrere. A poc a poc els crits s'anaven apagant i l'androide va fugir entre la foscor i els llums de neó.

El soroll de sirenes prest es van fer present. Tant l'ambulància com la policia en poc temps es trobaven a la porta de la família Gibson. Entre crits i plors els policies van intentar esbrinar el que havia passat. La Regina, que havia presenciat la situació i la més calmada dels tres, va començar a explicar-li a l'inspector Black tot el que havia passat. Amb una veu calmada per tranquil·litzar l'ambient el policia els hi va dir:

-No us preocupeu, tenim la situació controlada

Quan el grup de policies ja era fora la casa i l'ambulància s'emportava al William a l'hospital, l'inspector Black es va apropar al comissari White. Amb una mala cara, l'inspector li va murmurar al seu company:

-White, tu havies vist mai un cas com aquest?

-Em tem que no Black, és un cas bastant excepcional, has intentat rastrejar l'androide pel seu nombre de sèrie?

-Pots donar-me'l? - va demanar l'inspector Black.

-5902367640866 - va contestar en White.

-Ara ho introduirem a la base de dades, a veure si aconseguim trobar la seva localització.

-Per quina zona es troba?

-Es troba dins el perímetre del districte comercial.

-Deu estar intentant fugir de la ciutat?

-No ho crec, és impossible fugir d'aquesta ciutat, és com una ratera pels androides. No els tenen permès sortir, una vegada travessen la frontera són desconnectats.

-Idò, ens hi posem, no podem permetre que aquest cas s'estengui per tota la ciutat, no podem deixar que els altres androides ni humans s'adonin del que ha succeït. És impossible preveure el que passaria si els altres androides també es revelen en contra dels humans.

-Només tenim una opció, trobar-la i desconnectar-la.

L'androide es passejava pel districte comercial, era de nit, però, així i tot, estava ple. L'exagerada quantitat de gent que transita aquella zona feia molt difícil que l'androide es pogués moure per aquells carrers. A més, el fet que fos un androide domèstic i que no tingués GPS feia que l'androide transités sense rumb els carrers d'aquella laberíntica ciutat. D'entre tota la multitud una mà metàl·lica va agafar a l'androide per l'espatlla i la va arrossegar a un petit carreró. En aquest tan sols s'hi trobava un prostíbul amb una lluent pancarta rosada fluorescent que no atorgava gaire secretisme. La persona de la peculiar mà va asseure a l'androide a terra i va treure un tornavís del seu dit índex metàl·lic, aquella mà pareixia una navalla suïssa molt complexa.

L'androide estava en xoc i no podia articular paraula, però això no semblava molestar al ferroveller que parlava a l'androide mentre intentava obrir-la.

-Mira, bonica, tu tens una peça preciosa a dins teu, un diamant en brut. El teu tipus d'androide està compost pels millors components del mercat. Específicament el teu geolocalitzador via satèl·lit, tu saps per quin preu es pot vendre al mercat negre? Per fi podré sortir d'aquest femer de ciutat! Així que si et quedes quieta i em deixes treure't la peça et deixaré tranquil·la i podràs seguir el que sigui que estiguessis fent tota sola per aquí.

L’androide es va apartar ràpidament del senyor que l’estava intentant desmuntar i li va dir:

-Perdona, no sé qui ets ni de quina peça m'estàs parlant. Jo només necessit fugir, fer-me'n enfora, no puc perdre més temps.

- Collons! Que parles sense que t'ho demanin, has sortit rebel, androide? Perdona les meves maneres, no m'he presentat com tocava. Soc el Gustavo, enginyer electrònic de peces industrials. Bé més ben dit, ho era, fa anys que em guany el pa replegant peces i venent-les en el mercat negre. I tu que ets tan espavilada que tens un nom?

-Jo, un nom? Crec que no, només tenc un codi de sèrie. I la família que cuidava em deia 4546B, com els 5 primers dígits del meu model d'androide.

- 454... que complicat! Pensa cosa millor, que això no hi ha déu que ho recordi. Bé queda't quieta mentre cerc la peça.

-Però jo necessit partir.

-Deixa'm treure la peça i si vols després t'ajudaré.

El Gustavo va estar una estona remenant pels circuits de l’androide i prest va trobar la peça, aquesta emetia una llumeta vermella i el Gustavo immediatament va saber que allò no era bo.

-Avam filleta, tenim un petit problema… has fet res estrany perquè et vulguin buscar?

-Per això mateix vull fugir, no vull entrar en detalls.

-Si al final em duràs problemes, anem d'aquí ràpid.

Dels fems que hi havia allà el costat hi va treure una moto, l’acabava de robar d’una tenda. Era novíssima, de darrera generació i l’havia tunejat perquè arribés als 220 quilòmetres per hora.

-Mira aquesta preciositat androide! Puja, això es posa interessant.

L'androide va pujar a la motocicleta amb por, però era la seva única opció. El Gustavo va arrencar la moto i a causa de la gran potència van partir del carreró fent un cavallet i tombant diversos "poals de fems". Van passar rapidíssim pel districte comercial, esquivant vianants que, desconcertats, anaven fent un camí per deixar passar a la moto. Anant a aquella velocitat, l'androide va oblidar per un moment la possibilitat que els poguessin trobar.

-Saps androide, em deman perquè estàs tota sola per aquí, en teoria ets un androide domèstic.

-Ja, no t'equivoques, però jo et podria demanar el mateix "enginyer".

-El meu cas és diferent, a mi em van treure de l'empresa per no seguir les normes, algunes peces industrials les venia pel mercat negre per fer una mica més de diners, ara visc d'això, mira per on. I tu? M'agradaria saber que va passar. T'has perdut? T'han tirat? Tens una avaria? L'avaria és a la peça que necessit? Digues-me que no per favor.

-No. No, res d'això. Tot va començar amb un somni i al final vaig acabar produint una fractura oberta del cúbit i el radi del braç al senyor al qual estava servint. No vaig veure més sortides que aquella. No tenia més remei que fugir. Què hauria estat de mi si no hagués escapat?

-I puc saber que tractava aquest somni que va produir que trenquessis un braç a aquell home?

-Era estrany, em trobava a un ampli camp, totalment verd no es veia ni una edificació i no hi havia res més enllà de l'horitzó. Era de nit i es veia la lluna...

De sobte, mentre l’androide estava explicant el somni, un cotxe de policia els va creuar i per poc els tira a terra.

-Agafat fort, no ens hi hem de quedar aquí, vull saber com continua aquest somni teu.

Més endavant els esperava una filera de pinxos, que amb aquella velocitat provocaria la mort dels dos. Però no podien tirar enrere, estaven rodejats pels policies. Les sirenes van començar a sonar, el descontrol va aparèixer sense previs avis. Només hi havia una única opció, continuar endavant.