Els dos joves es van fondre en una tendra abraçada i Alexandre va entrellaçar la seua mà amb la de Ginger amb delicadesa, tots dos van observar com els ulls de l'altre brillaven i van començar a riure's d'aquella bonica casualitat. Ginger va agafar el seu bitllet de metre, ho va arrugar i ho va tirar a les vies com si no els haguera costat res aconseguir-ho anteriorment. A cap dels dos li importava ja aquell bitllet, no volien tornar a casa. Així que tots dos van eixir de l'estació subterrània i Alexandre li va preguntar: “T'abelleix veure París?” i va agafar a Ginger de la mà.



Mentre passejaven pel barri dels pintors, il·luminat per les llums dels cafès i els tènues fanalets dels pintors, que malgrat ser de nit seguien en les places venent els seus quadres als turistes que passaven allí. Els temes de conversa semblaven ser infinits entre els dos joves, a Ginger li encantava llegir novel·la històrica i a ell la poesia. Alexandre era més salat i ella, de dolç. Els dos estimaven la primavera i creien que les sèries estaven sobrevalorades, per a ells no hi havia res millor que una bona pel·lícula al costat d'una tassa de xocolate bé calenta.



El temps semblava estar congelat, però quan van escoltar 10 campanades que ressonaven des del Sacre Coeur van mirar el rellotge i es van acordar que cap dels dos havia sopat, veritablement estaven famolencs. Alexandre va portar a Ginger a un xicotet restaurant d'aspecte una mica tronat, però ella es va fiar i va entrar al costat d'ell. Dins, un cambrer que semblava conéixer ja a Alexandre els guie una per a dues en el pis de dalt. Es van asseure al costat d'un gran finestral que tenia unes vistes de somni, al lluny es podia veure com la Torre Eiffel brillava, hipnotitzant a tot aquell que l'observava. Un efecte semblant era el que Ginger tenia sobre Alexandre, que no mirava a la “dama de ferro”, sinó a la jove de 20 anys que acabava de conéixer en aquella estació de metro quasi per art de màgia.



El cambrer els va preguntar què volien beure, fent que la parella tornara bruscament a la realitat. Van demanar dues copes de vi, una ensalada, un parell de crêpes salats i per a postres van compartir la típica crème brûlée, el sopar va transcórrer tranquil·lament entre riallades i signes de complicitat. El restaurant, en el qual abans es percebia bullícia i algaravia, va començar a buidar-se i convertir-se en un lloc d'ambient íntim i silenciós. El dia estava arribant a la seua fi, i encara que Ginger estava acostumada a la cultura espanyola en la qual els restaurants tancaven a mitjanit, estaven a França, on se sopa i menja abans.



Quan van acabar de sopar, a pesar que Ginger es va oferir, Alexandre va pagar el compte al·legant que ella podria convidar a la pròxima. Així que hi hauria una pròxima vegada, o això esperaven ells dues.



Com ja era molt tard, Alexandre va acompanyar a Ginger amb metro fins al seu apartament i després es va dirigir al seu pis.



Alguns pensaments intrusius sorgien al cap de Ginger, ella i Alexandre eren només estranys, encara que ara sabia moltes coses d'ell, com sabia si li havia estat comptant la veritat? Al cap i a la fi no es coneixien de res. Sí, li havia ajudat en el metre i sí, també s'havia mostrat pròxim i simpàtic amb ella. Però qui se soparà amb una estranya? Potser era tan potent aqueixa connexió com per a ignorar totes les inseguretats i pors de Ginger?



D'altra banda, ell estava en un núvol, creia que per fi havia trobat a l'adequada. Ginger no tenia res a veure amb cap dels seus anteriors parelles.



Només feia dos mesos des que la seua antiga núvia, Inez, i ell ho havien deixat per mutu acord, ell s'estava perdent, i ella sabia que mereixia més del que Alexandre li estava oferint. Al jove aquesta ruptura li va obrir els ulls, perquè es va poder adonar que s'estava convivint en una persona horrible; parlava mal dels seus amics pròxims, passava dels seus estudis, eixia fins a vesprada i es passava tres dies en el sofà, fins i tot va deixar de cridar als seus pares cada setmana.



En aquests dos mesos, havia canviat per complet; va començar a anar a teràpia, a gaudir de les classes de la universitat, sobretot les pràctiques que tenien lloc en els laboratoris, feia esport perquè li servia per a relaxar-se, parlava la seua mare cada tres dies i devorava llibres, un darrere d'un altre.



De fet de tant en tant parlava amb Inez, qui malgrat haver canviat molt continuava sentint coses per Alexandre. Aquella ballarina segura de si mateixa que mai acceptava un no per resposta segurament s'hauria emportat molt bé amb Ginger si s'hagueren conegut. Les dues tenien grans somnis i s'havien enamorat de la mateixa persona. Només era qüestió de temps que una de les dues revelara els seus sentiments a Alexandre. Qui seria la primera?