A Llumi li va arribar la nota que li vaig enviar i ella va fer tot el possible per ocultar la meua desaparició en els menjars, en les hores lliures, mentint als guàrdies, i amb molta faena el pla va començar a fer efecte. De moment ningú s'havia adonat de la meua fugida de la caserna però això no podia durar per sempre. Jo, després d'aquell enorme esglai, vaig seguir sense contratemps directa al meu destí, ja podia veure aquell misteriós planeta morat que tantes nits m'havia tingut en vela.



Una vegada vaig aterrar, vaig poder veure una ciutat diferent a qualsevol altra i mil éssers multicolors de poca altura van començar a córrer cap a mi. Jo em vaig quedar paralitzada sense esperar aquesta rebuda, com si ja em conegueren, donant-me abraçades, salutacions amistoses, admirant cada peça del meu robòtic cos...De sobte, tots es van calmar i van començar a mirar cap endarrere, jo em vaig espantar ja que no sabia el que estava ocorrent. Ells van fer un corredor pel qual un ser mínimament més gran que els altres amb una brillant i lluminosa corona anava avançant davant la respectuosa mirada de tots els que es trobaven allí. Quan va arribar on em trobava em va mirar amb una mirada de superioritat i el meu instint robòtic em va obligar a fer-li una reverència. Quan em va donar permís per a alçar-me em va incitar a seguir-lo amb un gest amb la mà, vam anar caminant per una ciutat completament tecnològica i moderna, em sentia com en la meua llar, era igual que en els meus somnis.



Em va cridar l'atenció una xicoteta porta roja de fusta, em va entrar curiositat per saber què hi havia darrere, qui hauria posat una porta de fusta en una ciutat tan moderna? Així que amb pas lent i segur em vaig encaminar cap a ella, però abans que poguera fer el segon pas el rei em va agafar la mà i em va pegar una xicoteta espenta cap al camí que seguíem, com si sabera on anava i no volguera que hi anara.Mentre anàvem caminant, no parava de donar-li voltes a aquella porta roja i a la negació del rei d’anar cap a ella, què amagava?



Vam entrar en el que semblava el palau real i de sobte va començar a parlar-me en una llengua estranya i desconeguda per a mi, en aqueix mateix moment vaig sentir que els cables se'm creuaven i que sense adonar-me estava parlant la mateixa llengua que ell, l’entenia a la perfecció. Vam mantindre una conversa llarga en la qual em va preguntar d'on venia, què feia ací, a què havia vingut... Jo li vaig contar tot el que m'havia passat, el meu somni, la vida en la caserna, també li vaig parlar de Llumi i l'especial labor que estava exercint fins que els cables es van col·locar de nou en el seu lloc i ja no recordava com entendre ni parlar el seu idioma.



Ja es feia de nit i el rei dels marcians va decidir molt amablement cedir-me una habitació on passar la nit. El sol es va amagar i la foscor de la nit va arribar, jo en el meu llit no em podia dormir a causa del misteri que amagava la porta, la curiositat m'estava matant així que en una decisió precipitada vaig decidir alçar-me i anar a investigar. No va ser molt difícil eixir del palau, no hi havia guàrdies custodiant les portes i els carrers estaven buits, gràcies a la meua memòria d’androide vaig poder trobar sense molta dificultat el carrer on estava la porta.



Em vaig acostar a la porta amb cautela, vaig mirar cap als dos costats temorosa que algú m'estiguera espiant i tot seguit vaig convertir el meu dit en una clau i vaig obrir amb cura i lentament la porta. Allí vaig trobar una cosa que mai m'havia esperat, tots els ciutadansestaven en aquella sala, com si fora una reunió, tenien armes i encara que no els entenia vaig ser capaç de deduir que alguna cosa no anava bé ja que els seus semblants no eren molt agradables, encara que tot va ser pitjor quan vaig escoltar el meu nom, d11. En escoltar-lo em vaig espantar i en moure'm vaig xocar amb unes caixes que hi havia pel sòl, tots, inclòs el rei, es van girar i em van mirar. Tot seguit el rei els va cridar unes paraules i van començar a córrer darrere de mi, eren massa, així que per més que vaig córrer per tota la ciutat van ser capaços d'envoltar-me i desactivar-me...