Ja ha passat un temps, des de l’últim cop que vaig veure el Jaume al dia de la boda de la seva mare. La veritat és que ens ho vam passar molt bé. Vaig conèixer algun dels seus familiars més propers i van ser molt agradables amb mi. També vaig conèixer al Gerard que era el seu germà petit, que honestament em va caure molt bé, encara seguim en contacte, però no passa al mateix amb el Jaume. Vull dir que no hem tornat a parlar des d’aquell dia. Cada vegada penso menys en ell.

Canviant de tema, aquests darrers dies els meus amics i jo hem estat mirant diversos llocs per anar de vacances. Ha estat difícil escollir-ne d’un que ens agrades a tota la colla. Per exemple el Carles, preferia anar al desert, ja que tenia pensat fer-se fotos allà amb el Biel, la seva parella, que, per cert, també ve amb nosaltres. A la Inés i a mi, no ens agrada gens la idea d’anar-hi, per això van continuar proposant llocs i finalment vam acabar escollint un lloc que personalment considero espectacular, les Illes Açores. Estan situades al mig de l’oceà atlàntic, encara que formen part de Portugal i donat que aquests últims mesos hem donat unes classes de portuguès crec que ens podrem defensar bé allà.

A mi en tira una mica enrere el tema del vol, perquè no podem anar directes i hem de fer un munt d’escales. Ens passarem quasi un dia de viatge i amb les maletes a sobre. A més hem de pujar en un vaixell per arribar a la ciutat i jo acostumo a marejar-me molt durant aquests trajectes.

---------

Al matí del viatge, em vaig despertar súper d’hora per anar a la trobada a l'aeroport, amb la colla al sencer. Després de passar un munt d’hores a l’avió vam arribar a la barqueta que ens portaria fins al nostre destí paradisíac.

------

Ja a l'hotel, vam arribar molt cansats de tant viatge. La Inés que és molt viva i llesta es va encarregar de tot el tema de les habitacions, perquè així estigues tot en ordre. Jo, mentrestant, parlava amb ma mere per telèfon, dient-li que tot estava correcte, però de compte vaig veure algú que em resultava familiar i com us podeu imaginar era en Jaume amb la seva família. Primerament, em va sorprendre que estiguis allà, ja que ens trobàvem en una illa perduda en mig de l’oceà. Però, el que realment em va impactar moltíssim, va ser que el Gerard no m’hagués dit res, quan jo li havia explicat molt il·lusionada, les meves impressionants vacances amb els meus amics.

Seguidament, vaig aixecar la mirada, vaig saludar al Gerard alegrament i li vaig dir:

-Hola, Gerard, com estàs?

-Molt bé Elisabet, quant de temps porto sense veure't.

-No t'esperava aquí, no m'havies comentat res i jo ja et vaig explicar que hi vindria.

-Jo realment tampoc esperava que vinguéssim, però el nou marit de la meva mare, en Miquel, ens ha preparat un viatge sorpresa, per unir vincles.

-Doncs que bé, així gaudireu d'un bon temps en família.

De cop i volta, va aparèixer en Jaume molt nerviós i va afegir:


-Hola, Lis, com has estat durant aquest temps?

-Hola, Jaume. La veritat és que he estat bastant bé. Feinada amb temes de la universitat. I tu? Com estàs?

-Jo porto uns mesos bastant durs amb el rugbi.

-Doncs, aquí podràs descansar bastant bé.

-Sí, espero fruir d'uns bons dies.

Desprevingudament, la Inés em va avisar, perquè anés amb ella, pel fet que ja tenia les habitacions enllestides. Em vaig acomiadar i vam pujar a descansar.

---

Quan ja eren les cinc de la tarda, després d'haver dormit un parell d'hores, vam sortir de l'hotel per anar-hi a fer una excursió a una muntanya impressionant. Tot el grup, ens vam posar roba còmoda per anar-hi, ja que era un camí abrupte i complicat.

El camí va ser bastant dur. El Biel es va fer mal al turmell i vam haver de carregar amb ell durant bona part del trajecte. La Inés estava molt cansada, llavors va aprofitar que el Biel estava ferit, per baixar amb ell curosament i poder descansar a l'habitació de l'hotel. Però finalment vam arribar al cim, on es podien apreciar unes vistes espectaculars de tota l'illa. El problema va ser que es va començar a fer de nit i no es podia veure molt bé el camí per baixar i era tot molt perillós. Però en Carles i jo, volíem gaudir una estona més d'aquelles impressionants vistes.

Va passar el temps i es va tornar tot més fosc. Llavors van decidir baixar, ja que començava a fer una mica de fred i jo tenia por. El camí era fosc. No sabíem per on baixàvem. Estava ple de pedres gegants en mig del pas i era molt complicat baixar a les fosques. De sobte, vam sentir sorolls, però com venien de lluny no els vam donar importància, però continuàvem neguitosos, ja que no aconseguíem tornar a l’hotel.

Els minuts passaven i els sorolls es van sentir cada cop de més a prop, eren com petjades. Haig d’admetre que teníem molta por. Seguidament, vam dirigir la nostra mirada a un gran arbre i entre les branques van sortir en Jaume i en Gerard preocupats. El Carles i jo ens vam quedar congelats de la impressió de veure’ls allà. Llavors en Jaume tot preocupat va aclarir:

-La Inés ens ha trucat, perquè estava nerviosa perquè no baixeu i hem decidit anar a buscar-vos

-Genial perquè ja se m’havia començat a bufar el cabell- Va dir el Carles com intentant treure la incomoditat a l'aire.

-Moltes gràcies -vaig contestar jo

Quan estàvem baixant, el Carles i el Gerard anaven més endavant, parlant de cotxes. Mentrestant, jo m’havia quedat enrere. Era perfecte per començar a establir una conversa amb el Jaume.

-Jo volia donar-te les gràcies per vindre.- li vaig dir sincerament.

-No és res, dona -va aclarir en Jaume.

-Sí que ho ha sigut, estàvem molt espantats! -Vaig exclamar

-Saps com m’ho podries agrair…-Va dir en Jaume amb incertesa

-Com?-Vaig preguntar

-Anant a sopar amb mi demà a la nit-Va dir en Jaume

-La veritat no sé, és que portem molt sense parlar- Vaig dir preocupada.

-Per això, així parlem de tot. Vinga que ens anirà bé! -Va aclarir ell.

-D'acord- Vaig assentir

Després d’una bona estona caminant vam arribar a l'hotel, concretament a les 4 de la matinada. Quan ja estàvem a l'habitació, em vaig estirar al llit derrocada.

---

Al despertar, ja eren les sis de la tarda. Quedaven només dues hores per la meva cita o era només un sopar d’amics. Renoi que complicat! Em vaig provar més de 5 conjunts, però vaig haver d'anar a demanar-li roba a la Inés. Finalment, em vaig quedar amb un conjunt de faldilla i top.

----

El rellotge marcava les vuit en punt, jo em trobava esperant a l’entrada del restaurant i de sobte el vaig veure. Portava una camisa color cel i unes bermudes, que sobre el meu punt de vista li quedaven molt bé.

Quan estàvem entrant al restaurant per asseure’ns a la taula es podia escoltar “afterglow” de fons.

Ja a la taula. Estàvem mirant la carta.

-Doncs tu que vols demanar- vaig dir intentant trencar el gel

-La veritat no sé, no hi ha res que em cridi l’atenció. Per cert, quan et vas fer tant amiga del meu germà?- va dir com gelós.

-No ho sé. Al casament vam parlar una mica i hem continuat parlant, però no és res important. -Vaig aclarir.

-Parlant del casament, ho sento per no haver-te tornat a parlar. No sé per què ho vaig fer de veritat. -Va dir ell.

-Tranquil jo tampoc et vaig parlar més. És cosa de dos. - Vaig dir.

-Però de veritat, em sembles una noia increïble i no m’hauria d’haver comportat així. He sigut un ruc. -Va explicar en Jaume.

-De veritat, no m’enfado. Tornem a començar de nou.-Vaig dir.

Després, vam tenir un parell de converses més durant el sopar. Per mi va ser molt agradable. Realment, sí que ho trobava a faltar, però les vacances van arribar al seu final i possiblement no ens tornàvem a veure mai més, ja que jo tornava a casa, és a dir a Barcelona amb la meva mare.