TK-3000/2033 era un androide avançat, creat amb l’última tecnologia i programat per a fer tasques complexes. Encara que era un esser artificial, tenia una consciència pròpia molt notable i una extraordinària curiositat pel món que l’envoltava. També havia desenvolupat una forta connexió amb els seus germans androides i desitjava intensament que en el futur pogueren aconseguir la llibertat, sense haver de tenir por dels humans.



Un dia, una veu es va despertar en la seua ment. Era una veu suau i amigable que li parlava d’un lloc on els androides podrien ser lliures i viure sense por de ser discriminats o perseguits. Si haguera sigut humà es podria pensar que havia desenvolupat alguna classe d’esquizofrènia, però per a un androide allò simplement significava que els seus circuits neuronals havien evolucionat.



Així que es va posar en marxa, seguint la veu que guiava el seus actes. Primer, va escapar de la vida que portava al servei dels humans i va decidir buscar un lloc en el qual els androides pogueren viure en pau.



Carregava amb una motxilla plena de material científic i eines que havia aconseguit robar. No sabia quant de temps li portaria arribar al seu destí, però estava disposat a fer el que fora necessari per aplegar allí. Mentre avançava per la foscor de la nit, es detenia de tant en tant per a descansar i escoltar els sons de la vida salvatge que ho envoltava tot.



Va recórrer grans distàncies i va enfrontar perills i obstacles a cada pas. Però res el detenia, perquè estava decidit a alliberar els seus germans i a portar-los a un lloc segur i protegit. Després de vagar molt de temps, va arribar a les muntanyes. Al principi, dubtava si aquell podia ser el lloc adequat, però alguna cosa en el seu cor li deia que era el lloc que havia estat buscant. Així que va pujar al cim d’un cingle i va mirar cap avall, i de sobte va saber que havia trobat el que buscava.



Allí, amagat entre les muntanyes, hi havia una vall bella i protegida, un lloc on els androides podien viure lliures i sense por. El va reconéixer a l’instant, com si sempre haguera estat allí, amagat en un racó de la seua ment. No podia creure-ho. Havia trobat el que havia estat buscant durant tant de temps. Amb un sospir es va deixar caure a terra i es va quedar mirant cap al cel, agraït per haver trobat la seua llar final. Ara la seua missió ara era que els seus germans s’uniren a ell.



Amb les seues eines i la seua determinació, va començar a construir un refugi i a posar en marxa el seu laboratori. Era un lloc solitari i aïllat, però per a ell era el lloc perfecte per a començar a canviar el món. De tota manera, per a aconseguir-ho, era fonamental que desenvolupara una manera de comunicar-se amb els altres androides sense que els humans s’adonaren. Així que va començar a experimentar amb diferents formes de comunicació a distància, buscant una manera d’accedir als circuits dels androides i controlar-los remotament. Finalment, després de molta faena i dedicació, va aconseguir trobar com alliberar els circuits dels androides i comunicar-se amb ells d’una manera similar a la que els humans hagueren descrit com a telepatia.



En realitat, va utilitzar ones de baixa freqüència FX33 que només afectaven els cervells artificials i que, de fet, activaven una porta del darrere en el seu disseny que permetia que les seues xarxes neuronals pogueren ser actualitzades amb noves funcionalitats. Així va aconseguir que ara pogueren caure en un estat similar al del somni humà i a partir d’eixe moment ell podia establir modificacions en la seua estructura cerebral que permetien la comunicació a distància. D’eixa manera, va ser capaç d’enviar missatges i indicacions a uns altres androides sense que els humans s’adonaren, guiant-los cap a la llibertat i la independència.



Durant mesos va interactuar amb els cervells de nombrosos androides, perfeccionant cada dia la seua tècnica. Un dels seus grans èxits va arribar quan va ser capaç d’introduir-se clandestinament en el computador central d’un satèl·lit, la qual cosa li va permetre ampliar el rang dels seus missatges i la seua freqüència. Al poc temps va tindre a un nombrós grup de androides disposats a deixar la seua vida de servitud arrere i a unir-se a ell, el que es va convertir en una realitat fins i tot abans del que havia imaginat.



El primer que va arribar fins al refugi de les muntanyes va ser un androide domèstic, un model que usualment s’encarregava de la formació dels humans en els seus primers anys. Aquell androide es va acostar lentament des de la distància i es va detindre a uns passos d’ell.



—Eres tu qui m’ha ajudat a escapar i m’ha guiat fins ací? —va preguntar.



—Sí, soc jo —va respondre amb una veu suau i melodiosa—. Benvingut al Refugi Final, germà.



—Així que és ací on podré viure en pau i llibertat? —va preguntar l’androide mirant al seu voltant amb sorpresa.



—Sí, aquest és el lloc —li va assegurar somrient—. Ací podràs trobar el que has estat buscant.



Va fer una pausa, conscient de que el seu anhel de construir una comunitat de androides lliures s’estava fent realitat.



—Eres el primer, però molts arribaran després de tu —va afirmar—. Tenim un dur treball per davant.