Alguna vegada t'has preguntat si hi ha múltiples versions de nosaltres vivint en universos infinits? O si hi ha multiversos? Potser estic boja, però són preguntes o dubtes que sempre passen pel meu cap i no trobo una solució.

Soc la Serah, una noia impopular a l'escola, però una mica diferent de la resta de la gent. Això sempre m'ho va dir el meu avi, que era activista i científic. De fet, estimo el meu avi; és una persona molt especial per a mi. Al meu aniversari m'ha regalat un llibre, perquè m'encanta llegir, es diu Bandersnatch, és un llibre sobre un programador que comença a qüestionar la realitat quan adapta una novel·la de fantasia a un videojoc. Una història al·lucinant amb múltiples finals. La veritat és que no sé si llegir-lo o no, no em transmet bones vibracions per a res, encara que m'agrada la ciència-ficció. Aquest és el meu últim any a l'institut i he de lliurar molts projectes i treballs i no tinc temps per a gairebé res.

Seguiré els mateixos estudis que ha fet tota la família encara que la ciència i tot això no és el meu. A mi m'encanta dissenyar coses, per exemple, vestits, vestits elegants, robots i també videojocs. Ara mateix estic treballant en un, més aviat fer esbossos i aquestes coses.



Avui he quedat amb un amic per anar a la biblioteca, ja que hem de fer un projecte del tema que vulguem i allà hi ha totes les fonts d'informació. En arribar, trobo a massa persones assegudes estudiant o fent qualsevol cosa, em dirigeixo cap a una taula que està a l'altra banda de la biblioteca, he de dir que és força gran i elegant, sembla la de Harry Potter. M'encamino cap allà, passo pel costat d'una prestatgeria i un llibre m'atreu l'atenció, m'aturo per agafar-lo, però algú se m'avança i se l'emporta. L'observo i resulta que és un noi nou o això penso jo. És una cosa rara en ell, no em transmet les vibracions que em transmeten els altres, no ho sé, coses meves. Passo pel seu costat i el veig fullejar el llibre sense cap intenció de llegir-lo. M'aturo al seu costat.

- Perdona, llegiràs aquest llibre? És que el necessito per fer un projecte.- Dic mentre l'analitzo.

- Ho sento, no ho sabia, de fet em va cridar l'atenció i el vaig agafar per fullejar-lo per sobre.- Noto com n'està de nerviós. He d'admetre que té uns ulls bonics. Recullo el llibre i l'analitzo.

-Com et dius?- Li pregunto per treure una mica de conversa.

-Soc Kyran i tu ets Serah, oi?

- Oh, sí que soc Serah, com saps el meu nom?

- M'ho va dir el teu amic Jack, ja que hem de fer un projecte.

- O no ho sabia, aleshores vas amb nosaltres a l'equip?

-Sí, de fet em va dir Jack que trigaria una mica.

- Està bé, i tens alguna idea del que puguem fer la feina?- Em sento a la cadira davant d'ell.

- La veritat, no en tinc ni idea.

- Bé, jo sí, però potser a vosaltres no us agrada, de fet a Jack no li interessen els llibres ni res d'això, així que no ho sé.

- T'agrada llegir? - Em pregunta.

- Agradar? Que va, m'encanta llegir, sóc addicta als llibres, de fet el meu avi em va regalar aquest llibre fa poc.- El trec de la meva motxilla i el deixo damunt la taula, ja que pesa una mica. -

Bandersnatch? No sabia que encara hi havia llibres. La darrera còpia va ser destruïda fa més de cinquanta anys.

- De debò? No tinc ni idea d'on l'ha tret el meu avi, però bé aquí està. - Dic una mica nerviosa, perquè això no m'ho esperava. Fa més de cinquanta anys? Com? A cas el meu avi el va conservar durant tot aquest temps per a mi? Passa el temps i continuo sense entendre res del llibre, crec que no estic concentrada, ja que Kyran no para de mirar-me.

-Passa alguna cosa?- Dic per aturar aquesta tensió entre nosaltres.

- Oh, no, que va, només que m'he fixat als teus ulls que, per cert, m'encanten, i la marca que tens allà és de família o alguna cosa així?

- Gràcies.-Dic mentre noto com em poso vermella.- No, només la tenim jo i el meu avi, crec que és una marca de naixement o una cosa així.

- No crec, si la teniu tu i el teu avi serà per alguna cosa. - Potser sap alguna cosa? Cada cop em sorprèn més aquest noi. De cop arriba Jack i s'asseu a la cadira que tinc al costat.

- Hola Serah, hola Kyran. Com esteu?

- On estaves?- Li pregunto una mica cabrejada. Jack i jo ens vam conèixer de molt petits, hem passat la infància junts i mira'ns ara amb disset anys i continuem sent millors amics.

- Havia d'ajudar la meva mare, ja saps com es posa si no l'ajudo.- Diu una mica nerviós.

- Bé, tens algun tema al cap?

- No, la veritat és que no. Però tu segur que sí.- Em pica un ull.- Veig que has conegut Kyran.- Li dóna un copet a l'esquena.

- Sou parella o alguna cosa?- Pregunta Kyran amb un to burleta.

- Que va.- Dic una mica molesta, ja que no entenc res del llibre i això em posa histèrica.

-Serah, es pot saber que estàs llegint i perquè no ens estàs parant atenció?

- O si, ho sento. El meu avi m'ha regalat aquest llibre estrany i no entenc res del que diu.

- Coses de nerds, eh?.- Diu amb un to burleta. No hi paro atenció i segueixo amb la meva lectura.

Al cap de diversos minuts, noto com hi ha un silenci, no se sent res, aixeco el cap i no hi ha ningú al meu voltant, ni Jack ni Kyran, m'aixeco una mica confusa i em dirigeixo a 2 inspeccionar tota la biblioteca. Definitivament, no hi ha ningú, només llibres i més llibres. M'estic tornant boja, on és tothom? Potser estic somiant? Què ha passat? Tantes preguntes ronden el meu cap sense resposta. No sé què fer. Decideixo tornar a la meva taula. No la trobo. No sé què fer. Busco per tot arreu i res. No hi ha vida. Sembla com si l'espècie humana ha desaparegut, però perquè jo segueixo aquí? Segueixo amb el llibre a les meves mans i noto com vibra. Impossible. El tiro i comença a brillar, que és això? Em pregunto mentre observo com s'obri per art de màgia. Ha parat en una pàgina. M'afanyo a arribar-hi i veure que es tracta. Hi ha una imatge, és meva.

Observo bé cada detall, però només estic jo amb el meu avi; per què hi ha una foto al llibre?

M'estic posant nerviosa, no sé què fer, fotre sempre em passen les coses dolentes. Començo a donar voltes per tota la biblioteca, fa dues hores que estic pegant voltes i no hi ha ni un rastre de vida. No estaré morta?, o sí?, no sé què fer, començo a hiperventilar, el meu cor va a mil. Escolto alguna cosa, un so, em giro ràpidament i em dirigeixo cap al lloc d'on prové el so, no hi ha res, juraria que he sentit un llibre caure, un altre so, prové de l'entrada, em vaig dirigir corrent cap allà, en arribar no hi ha res.

És una broma o què?, pregunto en veu alta. Hi ha algú? Començo a cridar.

M'he cansat de tant de fer voltes pel mateix lloc, no hi ha ningú, moriré aquí?, sola?, encara soc jove per morir.

Començo a adormir-me, no vull dormir, però els meus ulls es tanquen sols. Veig una ombra moure's, no puc obrir els ulls, m'està portant als braços, vull saber qui és, té un tatuatge al coll, una serp. No puc més i tanco els ulls, escolto com xiuxiueja alguna cosa.

- Per fi has arribat, Serah.