Tossut, què n’ets de tossut. Ja n’estic fart de tu. Què et motiva per seguir llegint? La religió? La “merda” d'història? O simplement t’interessa l’intrèpid Caganer? Ja et dic jo que faries millor de dormir. Tu sabràs el que et fas.

Ràpidament, el poble de Sant Copròlit, on residia el Santi, es va adonar que allí on cagava la collita era millor. El cultiu creixia més fort i gran i, a més a més, era més gustós.

Aleshores tothom va començar a cagar al seu propi camp esperant que millorés la producció però no funcionava. A més de que no cagaven el suficient per proveir tot el seu cultiu van veure que no rendia el mateix que amb la merda del Caganer.

Tots els pagesos van tenir la mateixa idea: comprar-li la merda al Caganer. Començà a generar-se conflictes entre els coprolitans ja que el Santi no podia generar suficient fem per tots els camps. Va haver-hi, fins i tot, subhastes. Finalment, va intervenir el govern, com sempre, administrant, així, la merda del poble.

Aquesta situació va provocar un fenomen molt peculiar. El poble va començar a fer olor a merda, una olor tan pudent i especial que la gent reconeixia el poble a quilòmetres, fent referència al nom del lloc.

Van decidir per unanimitat destinar tota la producció a el més important cultiu català: els calçots. Això va suposar un boom en la producció dels calçots. Tant va créixer la producció que va millorar fortament l’economia pel que es crea una situació al país pareguda als feliços anys 20. Sant Copròlit era paregut a París, però, en comptes de ser la ciutat de l’amor, aquest era el poble dels calçots. Any més tard va passar com al 29 i es va produir un crac en l’economia arruïnant a tots els pagesos de la zona. Tothom es va cansar de menjar calçots i, com havia més oferta que demanda, es feien malbé.

Un cop més veiem com la història es repeteix i nosaltres, els protagonistes, estem condemnats a fracassar. És per això que és important estudiar història, així que posa’t a estudiar que és més important que aquesta mena d’intent de relat històric.

Degut a aquesta situació el poble va buscar algú a qui culpar i, lògicament, aquesta persona va ser el Caganer, havent-se d’exiliar.

Va vagar pels Pirineus sense saber on anar. Un dia, va començar a ploure i es va refugiar dins d’una cova. Dins es va trobar tres llits i, com que estava cansat, ni tan sols es va qüestionar què feien allí ni de qui eren. Va optar pel llit gran, però era massa ample així que es va canviar al mitjà. El mitjà era massa tou pel seu gust així que finalment es va posar al petit, que era perfecte pel seu cul.

Quan es va despertar es va trobar amb tres bruixes. Però no són bruixes com te les estàs imaginant; velles i lletges. Sinó tot el contrari; joves i guapes. Al principi tenia por que s’anessin a enfadar ja que va deduir que els llits eren seus. En canvi li van portar una sopa calenta que va acceptar de molt bona gana. Ell estava molt agraït, sense saber com recompensar-s’ho.

De cop i volta va aparèixer la santa inquisició, bé, l’equivalent a aquella època; gent que tenia por del desconegut. Es van emportar a les tres dones, que únicament venien medicines als malalts, i allí el van deixar al Santi. Tot sol. Sense saber què fer.

Per la nit va anar cap al poble i va presenciar de primera mà com les cremaven. Va decidir que no volia romandre passiu davant aquesta situació, com segurament feia molta més gent a la que aquesta situació li semblava injusta. Va fer el que millor se li donava, cagar. Va agafar la merda i se la va llençar al cap del cap com forma de protesta. Cosa que de poc va servir. Va caure del cel com un regal de Déu i la gent la va interpretar com “La santa bonyiga”, un senyal, fins que van veure al Caganer amb les mans tacades i ho van entendre tot. Immediatament es va veure envoltat de gent però, com era home, s’ho van deixar sols com un avís i el van fer fora del poble.

Un cop més el Santi tornava a ser nòmada, sense ningú a qui recórrer.

Va començar a sentir rumors del naixement del fill de Déu, és a dir, el seu germanastre, cosa que no li va fer cap gràcia. Així doncs va seguir l’estel, com deien els rumors, i va arribar directament al pessebre. Al arribar l’únic que li va sortir dir va ser “Me cago en Déu”, origen d’aquesta expressió tan coneguda.

I, bé, la resta ja és història.



Enhorabona, has arribat fins el final. No m’ho pensava pas que aguantessis tant. Deus estar igual de tarat que jo, o inclús més. Ja que no marxes tu, me’n vaig jo.

Tranquil! Si t’has quedat amb ganes de més no et perdis el meu pròxim llibre on parlo de la història del pixaner i les seves aventures.







Diccionari de paraules:

- Perfect:

· Es diu de quan, després de buidar la sitja, es procedeix a la neteja però el paper higiènic segueix tan net i immaculat com quan estava feliç al rotllo.

- Mojón:

· Senyal que es col·loca en despoblat perquè serveixi de guia en un camí.

· Porció compacta d’excrement.

- Copròlit:

· Restes fecals que han patit el procés de fossilització.