Fins que arribi un punt en que la història sigui tant dolenta que voldràs saltar per la barana com Asel a La fundació.

Que passa? Encara no t’havies acabat el llibre? Doncs la selectivitat és en cinc mesos, no t’encantis.

Doncs comencem, però ja t’he advertit:

Fa molt, molt, molt de temps. Bé, en realitat va ser ahir. Vaig veure un home que es va menjar un gran entrepà de nocilla amb allioli.

Quina mena de tocat del volet li posa nocilla al allioli? Jo amb aquesta dada ja hi hauria deixat de llegir. Vols continuar veritat? Jo per la teva salut no t’ho recomano, però tu sabràs què fas, que ja ets grandet.

Vaig sentir tanta curiositat que el vaig seguir fins que es va amagar dins un descampat al cantó d’un estanc d’on sortia una parella amb un carretó de bebés. Vaig escoltar a l’home, que tenia una espessa barba marró, dir: “Maria, en Jesús no para de plorar, encara sort que hem comprat mirra”. L’home de l’entrepà es va ajupir i en un estrany gest de dissimulació es va baixar els pantalons. Vaig veure com del seu cul sortia una ombra líquida i fosca, causada, probablement, per l’entrepà aquell tan estrany.

D’allà em va sorgir un dubte; quina és la història del Caganer de veritat? Tothom coneix la historia de Jesus, de Maria, dels Reis d’Orient, inclús dels romans, però qui ha parlat mai del Caganer? La gent li dóna més importància al ruc.

El Caganer és molt conegut per haver-se colat a la foto familiar del pessebre. Bé, si a aquella època no existien les fotos, els quadres eren les fotografies d’aquells temps i, amb el que es tarda en pintar un quadre, ja us podeu imaginar quant de temps va estar cagant.

Conta la llegenda que ni tan sols es va haver de netejar el cul, quan va acabar estava tot sec. És a dir, es va marcar un perfect. Va ser tal la seva emoció que de la seva alegria va sorgir una divinitat. La qual va saber plasmar el pintor com l'àngel del pessebre. Un pintor molt detallista que crec recordar que va ser en Michelangelo. No em refereixo al pintor renaixentista sino a la tortuga ninja. Bé això potser m’ho he inventat, tots sabem que Michelangelo preferia els nunchakus i la pizza. Però lo del Caganer és veritat.

Investigant una mica més vaig descobrir que la gent es pensava que el Caganer era anticristià, pel que es va especular que fos musulmà o pitjor, nihilista, tot i que Nietzsche encara no existia però la corrent sí.

En veritat el caganer va ser un esclau perdut de la biblia, va ser el primer experiment de Déu. El seu projecte de màrtir que va resultar nefast. Per algun motiu no va resultar.

La qüestió és que tots sabem que el factor més important de Maria és que era verge, cosa que li va atorgar la divinitat al seu fill Jesús. Hi ha gent que especula que Déu s'hagués pogut transformar en colom per embarassar-la, igual que feia Zeus. Cosa que a mi em fa preguntar-me que Déu no sigui Zeus disfressat, però això és una altra qüestió.

Amb el caganer no va tenir aquest detall de disfressar-se de colom. Déu va baixar dels cels i simplement va violar a la Isabel, la mare del Caganer. Quan el poble es va assabentar de que era una soltera embarassada tothom l’assenyalava i l'acusava de prostituta, així que es va haver de buscar un home, un inculte i obedient pastor.

Quan va néixer el fill ni tan sols li va posar nom. Era un ximple bastard d’un déu que ningú coneixia al que van posar a treballar amb els xais tan ràpid com va començar a caminar. Un dia es va cansar. Treballava sense descans, ja que no existia el festiu del diumenge. Fart dels seus balits i amb molta fam va buscar l’anomenat silenci dels xais, però en aquest cas no és com a la pel·lícula, que és una metàfora, sino que va agafar dos pedres i les va calar foc fins que van callar a mode d’ofrena per demanar aliments a Déu.

Les ovelles van sortir corrent mentre es cremaven expandint el foc pels camps del voltant. Quan el poble va acudir i ell els va explicar la situació es va veure que ell era l'únic que no veia l’absurd de la situació. Cremar els aliments per demanar aliments! On s’ha vist això?

El poble el va desterrar: “si tant t’ajuda aquell déu teu, que et doni de menjar ell” li van dir.

I així va començar la seva…

Encara segueixes aquí? No t’has cansat de llegir? No tens res millor a fer? Segur que demà tens un examen i encara no has estudiat. Jo tampoc, però confio en Déu.