Al cap de dos segons vaig reaccionar, encara respirava. Quan vaig poder obrir els ulls, la bala s'havia perdut en la foscor i el puny de l'home s'apropava a la boca del meu estómac a gran velocitat. Sentia les amenaces dels narcotraficants que em cridaven i colpejaven sense parar. De sobte, mentre jo estava estirat a terra, els cops van parar. Vaig sentir el soroll del motor de la furgoneta mentre arrencava i el dels neumàtics que derrapaven sobre l'asfalt, però no vaig voler aixecar el cap. No estic segur de quanta estona va passar d'ençà que van marxar fins que em vaig atrevir a aixecar-me. Em rajava sang del nas, tenia els ulls de vellut, notava com em palpitava el llavi superior i em feia mal tot el cos. Segur que tenia blaus per tot el cos. Quedava poc per a la tercera fase i no sabia si podria moure'm amb agilitat i destresa.

Vaig començar a caminar desorientat, pensat en totes les seves amenaces. Aquell era el seu últim avís. Si no aconseguia que el grup de la Tània quedés desqualificat en la següent ronda em matarien. M'havien tapat el cap quan veníem per la carretera, estava fosc i se m'havia inflat l'ull fins al punt que gairebé no hi veia.

Després del que van semblar hores caminant quan ja es veien els primers rajos de sol, em va semblar reconèixer els afores de Barcelona. Quan vaig arribar a casa estava adolorit, cansat, espantat i atemorit.

Va passar la setmana i se'm va anar passant el mal de cames i d'esquena, però quan va arribar el dia no havia pogut assajar quasi res i encara no havia recuperat del tot la mobilitat. No havia parlat amb la Tània des de la segona fase, sabia que ella em buscava i que intentava parlar amb mi. A les tardes, quan estàvem al parc i ella s'apropava, els meus amics m'avisaven i jo m'amagava per no haver de parlar amb ella.



Em vaig aixecar i vaig anar cap a la Plaça de Catalunya, on també tindria lloc la tercera fase del concurs. Quan vaig arribar, gairebé corrent, vaig anar a buscar el meu grup per a escalfar. Havia sortit bastant tard de casa i la cursa que havia fet per arribar ja em servia per escalfar. Érem els següents.

Vam sortir a ballar i, a diferència de l'últim cop, no vaig veure amb claredat com podia sabotejar el grup de la Tània. Vam acabar la coreografia que havia sortit prou bé. En baixar de l'escenari vaig veure que m'esperava. Li ploriquejaven els ulls i li tremolava la veu. Em va preguntar si l'estava ignorant. Vam allunyar-nos de la resta del grup a un lloc on el clamor de les fans no ofegués les nostres veus.

Ens vam anar a asseure apartats de la gent i m'ho va preguntar un altre cop. La vaig mirar als ulls i li vaig dir que allò que havia passat no tornaria a succeir mai més, que no es podia fer il·lusions, que ara que ella ja havia perdut la virginitat, ja no tenia gens de gràcia. Ara que tenia la fama podia aprofitar-me de més noies, ja no la necessitava per a res. Ella va començar a plorar i no parava de dir-me que m'estimava, que per a ella havia significat alguna cosa més que un simple flirteig i que es pensava que per a mi també, ja que li havia dit que l'estimava. Li vaig dir que tot el que li havia dit era mentida, que totes les estones que havíem passat havien set part d'un engany per aconseguir ficar-la al llit i que ara no la volia més en el meu camí.

Em vaig aixecar i vaig començar a caminar. Ella em va seguir i em va començar a cridar dient que era mala persona i molts altres insults que vaig decidir ignorar. Mentre em cridava gaudia del seu patiment, m'encantava veure com li brollaven llàgrimes dels ulls i li sanglotava veu tembrolosa. En aquell moment crec que se'm va escapar el riure perquè ella es va ficar com una posar i em va empènyer. Es disposava a marxar i, en passar pel meu costat, li vaig fer la traveta perquè caigués. Es va torçar el turmell. Sabia que l'havia de fer caure, ho havia vist clar quan les llàgrimes li rodolaven per la galta, però quan ella em va empènyer a mi... No vaig controlar la meva força i no només li vaig ficar el peu sinó que la vaig tirar a terra. En caure se li va girar la nina i a més a més es va fer una esgarrinxada al genoll, d'on li va sortir sang. Em va mirar amb molta fúria, ja no podria actuar. Li vaig dir que no se li acudís dir a ningú que havia estat culpa meva. Em vaig inventar que tenia una filmografia de la nit que havíem passat junts, tot i que no era cert. Em va agradar la idea. La vaig amenaçar dient que ho ensenyaria a tothom i la publicaria a les xarxes, i ella es va posar blanca. Estava pàl·lida, no sé quanta estona havia estat plorant, estava derrotada. La vaig agafar amb tendresa per sota dels genolls i pel coll per a portar-la cap on estava la resta. Ella es va quedar confusa, no li quedaven forces per continuar cridant. Quan estàvem arribant li vaig fer una mirada coactiva perquè no expliqués res a ningú i, en trobar-nos amb els altres, vaig explicar una història que realment no havia passat. Ella afirmava tota l'estona amb el cap. Totes les del seu grup es van preocupar i es van posar molt tristes, ella era la protagonista del ball i com que eren les següents de sortir a actuar no tenien de temps de modificar la coreografia. El seu somni estava acabat.

Vam passar a la final.

Quan vaig arribar a casa hi havia un sobre a la porta. El vaig agafar. A dins hi havia una nota hi deia que havia aconseguit saldar el deute que tenia el meu pare. En aquell moment no em va fer el pes, en necessitava més. Veure com a la Tània li havia afectat que el seu somni s'hagués acabat per sempre m'havia fet sentir infal·lible. No ho volia deixar aquí, volia continuar fent encàrrecs. Vaig decidir contactar amb els narcotraficants per poder continuar treballant per a ells i, a més, guanyar diners.

Arribava la final i no paràvem d'assajar. Cada cop teníem més i més fans i les noies se m'apropaven per demanar-me autògrafs. Era molt fàcil manipular les noies verges, que ràpidament convencia per ficar-les al llit. Vaig escriure els seus noms en una llista encapçalada per la Tània i, al costat, anava puntuant com em feia sentir haver-los pres la virginitat. Quan ja tenia el que volia, passava d'elles i, si es posaven molt pesades, les humiliava i les amenaçava perquè em deixessin en pau.

La final era en dos dies. Havíem d'agafar el vol. I el que va passar, no es pot comparar amb res del que havia passat fins llavors. Em pensava que no em podia sentir millor del que ja em sentia, però allò de Berlín va ser insuperable. I tot abans de sortir en directe a ballar.

Què? Us està agradant la història? Ja m'odieu?

Bé, el que va passar després superarà les vostres expectatives. Ara tenia diners, fama, passions. Tenia un objectiu clar i tots els mitjans per aconseguir-lo. Em vaig fer imparable. Però el final de la història ja us l'explicaré en un altre moment. Bona nit.