Ding-dong, va sonar el timbre.



Un home de cabell blanc i curt amb ulleres va obrir la porta. Anava amb una camisa blava i una jaqueta de llana oberta. Portava unes sabates negres i semblava simpàtic.



-Bon dia, senyor.- Va saludar educadament la Grace

-Hola, els puc ajudar en alguna cosa?- Va respondre l'home amb una veu greu.



-Doncs si, vostè és en Michael Roberts?

-Sí? Qui pregunta per mi?

-Som de la policia i venim a fer-li unes preguntes.- Va dir en Hopper

-De la policia?- Va dir nerviós

-Sí, què passa alguna cosa?

-No, no, passeu, passeu.



Seguidament, van entrar a la casa, era una casa no gaire gran però amb molta classe i molt ben decorada. Van passar cap al menjador i estava ple de fum, feia olor de pur. -Seieu aquí. Voleu alguna cosa per beure?- Va preguntar en Michael

-No gràcies, serà ràpid.



-Digueu-me, per què esteu aquí?

-Estem investigant un cas i la Marina podria estar involucrada en ell. Hem parlat amb en Joe Davies i ens ha dit que era un bon company seu quan estàveu en la marina, per això hem vingut aquí. - Va contestar en Hopper

-I en què els puc ajudar?

De cop i volta es va sentir la porta d'entrada, i el noi jove que estava en la bústia va entrar a la casa.



-Pare! Ha arribat la factura del gas, aquí tens. - El jove es va dirigir cap a on estaven els policies i el seu pare asseguts.



-Disculpeu inspectors, aquest és el meu fill William.



-Perdona pare, no sabia que tenies companyia. Bon dia, inspectors.- Va dir

-Will aquests dos inspectors estan aquí perquè estan investigant un cas i jo potser els puc ajudar.



-D'acord jo vaig cap a la meva habitació- Seguidament va pujar les escales

-Doncs podem començar amb les preguntes si et sembla bé.-Va dir la Grace després de treure una llibreta petita.



-Perfecte.-Va respondre en Michael

-Quan estaves en la marina...



En Hopper que estava assegut al costat de la Grace es va assabentar que en les escales es veia una silueta d'una persona. Ell es va aixecar del sofà i va començar a caminar cap a les escales. Allà va treure el cap, però no hi havia ningú i no li va donar importància.



-I tu tens alguna arma actualment?- Va continuar fent preguntes la Grace

-Durant el temps he arribat a col·leccionar diferents armes, però no les utilitzo- Va respondre en Michael.



En Hopper que seguia de peu va començar a mirar les decoracions de la casa, hi havia fotografies, també hi havia molts llibres i diferents quadres abstractes. En una de les fotografies es podia veure al Michael de jove amb el seu fill caçant en un bosc.



-I sols caçar, Michael?- Va interrompre en Hopper

-Què?

-Aquí hi ha una foto teva amb el teu fill caçant, i per això pregunto.



-Doncs quan Will era més petit li vaig ensenyar a caçar, però ja fa més de deu anys que no hi anem, per això he dit que ara no faig servir les armes.- Va complementar en Michael.



-I el seu fill segueix usant-les?- Va preguntar la Grace

-Espero que no- Va dir rient-se’n

Després d'una estona en Michael va comentar que abans tenia diversos amics que caçaven, però que només dos o tres havien estat en la marina. En Hopper va preguntar qui eren i on podien estar.



-Jeff Martin i Nathan Allen són els que més conec i normalment es reuneixen en un bar molt conegut el Jet's Public House està al carrer Milwaukee Ave.



-Moltes gràcies, Michael, ja hi anirem.- Va dir en Hopper

Els inspectors van anar cap a la porta; de seguida van trucar al cap Smith per explicar-li el que havien descobert.



-Bon dia cap Smith, soc l'inspector Hopper.



-Bon dia, què hi passa alguna cosa?

-No, només volíem informar-lo de què tenim dos noms per investigar...- Va dir en Hopper

-Però sospiteu d'ells?- Va preguntar el cap Smith

-Doncs encaixen amb totes les pistes- Va confirmar en Hopper



Després d'explicar-li tot el que havien descobert més detalladament, van conduir fins a arribar al bar que en Michael els hi havia comentat.



Es van sorprendre perquè hi havia molta gent al voltant. Van aparcar en un lloc lliure i van anar cap al bar. El bar era fosc, però tenia llums led de colors, també hi havia música, però no estava molt forta perquè només hi havia persones grans a partir de cinquanta anys aproximadament. Es van apropar a la barra i van preguntar pels dos noms que en Michael els hi havia dit.



-Jeff Martin i Nathan Allen? Estan aquí?- Va preguntar la Grace

-Qui pregunta per ells?- Va preguntar l'home que estava de barman.



-Som de la policia- Va dir en Hopper

-Què voleu?- Es va girar un home que estava al fons del bar segut al costat d'un altre home.



-Jeff Martin?- Va preguntar en Hopper

-No, jo sóc en Nathan Allen, què voleu?

Els inspectors van caminar cap allà perquè no es podia apreciar gaire bé com era. Quan van arribar a una certa distància van poder veure a dos homes vells, estaven bevent una cervesa cada un, i semblava que havien arribat feia poc.



-Repeteixo, què voleu?

-Només volem fer-los unes preguntes per un cas que estem investigant. Vostè és en Jeff Martin?- Va preguntar en Hopper dirigint-se a l'home que estava assegut al costat.



-Sí, sóc jo.



Els inspectors es van asseure.



-Coneixeu en Michael Roberts?- Va fer la primera pregunta en Hopper

-Doncs sí, és un vell amic de la Marina, que li ha passat alguna cosa? -Va respondre en Nathan

-No, no ha passat res, però estem investigant a la Marina i ell ens ha dit que vosaltres encara utilitzeu les armes.



-Doncs sí, anem a caçar amb més persones.



-Jeff, en Will no és el fill del Michael?- Va dir-li en Nathan al Jeff

-És veritat, ell continua caçant.- Va respondre en Nathan

-Però en Michael ho sap? Perquè ell ja no ve.



-No ho sé, la veritat.



Mentre que els dos homes mantenien una conversa els dos inspectors es van quedar molt sorpresos, ja que es pensaven que en Will ja no anava a caçar.



-Perdoneu, però he entès que en Will va a caçar amb vosaltres...-Va dir en Hopper

-Sí, ell continua caçant, la veritat que ho fa molt bé per ser tan jove.- Va complementar en Jeff

De cop i volta va sonar el telèfon del Hopper.



-Disculpeu un segon ara torno.



En Hopper se'n va anar cap a un lloc més apartat per respondre al telèfon.



-Inspector Hopper, qui és.



-Hola, soc el cap Smith. Necessito que vingueu a la comissaria ja.- Va dir preocupat i va penjar el telèfon.



-Grace ens n’hem d'anar!- Va dir cridant

Els inspectors es van dirigir cap a la comissaria ràpidament. No hi havia gaire gent perquè eren dos quarts de tres.



Van arribar a la comissaria, i van veure que les persones que estaven investigant estaven reunides en la mateixa sala del principi.



-Inspectors si us plau veniu!- Va exclamar el cap Smith

Ja tots reunits a la sala la Holly Evans o la noia de la pissarra va començar a parlar.



-D'acord tenim un problema. Però primer us informaré de tot el que tenim. Primer de tot, els policies que estaven comprovant els vídeos de la premsa han trobat des de quin terrat va ser disparada i en aquest van trobar un casquet de la bala, però no hi havia res més. Seguim, la inspectora Brown i l'inspector Hopper estan investigant els diferents culpables i d'on han tret l'arma.



-Gràcies, Holly, però els forenses han detectat que el casquet que els policies van descobrir i la bala en si no coincideixen. Això vol dir que el culpable va canviar el casquet o la bala per confondre'ns.-Va complementar el cap Smith

-Però inspectors vosaltres heu trobat l'arma?- Va preguntar la Holly

-Nosaltres no l'hem trobat, però creiem que és el franctirador M40 perquè és una arma per disparar des de una llarga distancia.- Va respondre en Hopper

-D'acord el casquet que hem trobat és de 12,7 mm que es podria utilitzar amb un barret M82- Va dir la Holly

De cop i volta un senyor va entrar a la sala, anava amb una bata i semblava científic, va anar directe al cap Smith i li va comentar una cosa en privat.



-Perfecte, us he d'informar que els forenses han vist que el calibre que ha entrat al cap del ministre és de 8mm aproximadament. Hem de suposar que és un franctirador M40. - Va dir el cap Smith

-Cap! Hem perdut molt de temps!- Va dir un policia d'allà

-Ja ho sé, ara tots podeu seguir.



Tots els policies van sortir de la sala i es van posar a fer feina. Els inspectors van tornar a casa d'en Michael per parlar amb el seu fill, ja que els hi havien dit que ell continuava caçant i volien saber més coses sobre això.



Quan van arribar a la casa li van explicar tot al Michael, ja que ell no sabia res, aquest es va quedar molt sorprès, però desgraciadament el seu fill no estava casa, encara que en Michael els hi va deixar veure i investigar les armes que ell col·leccionava i que suposadament el seu fill també. Estaven en el soterrani en una sala fosca amb les armes penjades a la paret sobre una taula de fusta.



Els inspectors van intentar treure les empremtes dactilars que haurien d'haver en les armes si en Will fos el culpable, però no van trobar res. En Hopper que era un home molt observador, va notar un tap a la taula del soterrani, semblava un tap d'oli per nadons i ell seguidament el va agafar el va posar en una bossa i se'l va guardar.



Els inspectors van demanar perdó al Michael per haver sospitat del seu fill i se'n van anar.



La Grace va trucar al cap Smith per informar-lo i ell va dir que intentessin descobrir més persones amb aquella arma.



En els dies següents la Grace i en Hopper no van considerar nous sospitosos pel cas i estan col·lapsats. Els policies que també treballaven en el cas no havien aconseguit cap pista nova, però el cap Smith va seguin animant-los per trobar al culpable de l'assassinat. Els dies, les hores i els minuts continuaven passant, i la premsa preguntava que perquè encara no sabia trobar al culpable. Tots els policies estaven molt estressats, i en Hopper i la Grace estaven preocupats, ja que mai havien treballat en un cas tan important i no pensaven que sigues tan difícil de trobar a l'assassí.



Hopper a casa seva tenia un taulell ple de fotos i fills per intentar descobrir el responsable ell mateix. Una nit a les dues de la madrugada en Hopper estava intentant descobrir al culpable amb les pistes que tenia. Es va fixar en les fotos, en els noms, en els objectes i en els fils que hi havien penjats al taulell, però no aconseguia manera del fet que les idees encaixessin.



En un moment donat en Hopper es va fixar en el tap d'oli de nadons que havia agafat de la casa d'en Michael. Va començar a pensar en el Michael i en el seu fill Will, es va adonar que en les armes que aquests col·leccionaven no hi havia empremtes dactilars i això era molt estrany, ja que en Michael els hi havia dit que ell i el seu fill havien anat a caçar ja feia temps. Ell va pensar que no encaixava, perquè haurien d'haver-hi empremtes dactilars i no hi havia.



En Hopper va recordar que en les classes que havia fet abans de ser inspector els hi havien ensenyat que les persones poden esborrar les empremtes dactilars amb diferents líquids, com lleixiu o oli de nadons. En aquell moment tot li va quadrar, ell va pensar que en Will o en Michael haurien d'haver esborrat les empremtes dactilars i que després haurien d'haver deixat l'arma en el seu lloc. Seguidament, li va escriure un correu a la Grace per explicar-li tot el que havia descobert, i que teníen que fer unes proves per trobar empremtes dactilars en el tap i assegurar-se de que un d'aquells dos era el culpable.



De cop i volta en Hooper va notar un cop molt fort, algú li havia tirat de la cadira del seu escriptori i ell va quedar a terra amb el cap sangrant i mig inconscient. Es va intentar aixecar i va veure que era en Will el que estava parat davant seu.



-Inspector Hopper, en l'últim moment ho ha descobert?- Va dir amb una veu greu en Will

-Will no pots fer res ja, estàs acabat, tothom sabrà que vas ser tu qui el va matar.



-Ningú ho sabrà, ni el perquè ni que vaig ser jo, ja que, tu ets l'únic que ho sap i això no sortirà d'aquí.



-Will, jo no sé el perquè. Però no facis cap ximpleria si us plau.



-Et diré el perquè. Aquell ministre tan imbècil volia acabar la guerra amb Iraq, ens volia deixar a tot Estats Units en ridícul! Això no podia ser!

-Així que el vas matar.- Va dir en Hopper

-Exacte, però ningú ho pot saber. Ningú!

-Will...



-Ho sento inspector...



Després ràpidament perquè en Hopper no es pogués defensar li va clavar un gabinet en el pit i en Hopper va morir desagnat a terra.



L'endemà la Grace va trucar al Hopper perquè no havia anat a la comissaria per seguir amb el cas, en Hopper clarament no va respondre, ja que, aquest ja no estava viu. La Grace que no ho sabia no es va preocupar, però després d'uns quants dies del fet que aquest no anés a treballar ella va anar a casa seva per veure si estava bé o si li havia passat alguna cosa. En entrar la pudor es va apoderar d'ella i va a veure al seu company mort al terra del menjador. Aquesta va començar a córrer cap a ell, però no es podia fer res perquè estava mort. Ella de seguida va trucar la policia, i va veure el correu que en Hopper estava escrivint per a ella on posava qui podia ser el culpable. La Grace es va adonar que l'assassí del Hopper no s'havia emportat les proves del cas i que ella podia descobrir qui havia estat.



Uns dies després va sortir a la llum del fet que en Will Roberts havia estat el responsable de l'assassinat del primer ministre de defensa dels Estats Units i de John Hooper. La Grace va quedar ara com l'heroïna de tot aquest cas, i el cas es va donar per finalitzat.



2 de novembre de 2008

-Bon dia a tots els presents, com suposo que ja sabreu jo sóc la Capitana Grace Brown de la Policia de Chicago que fa uns anys va descobrir l'assassí del passat ministre de Defensa del Govern, vull anar per feina. Fa uns anys l'inspector John Hopper solíem companys i junts vam treballar en aquest cas i molts sabreu que aquest va morir al final del cas, però el que ningú i ara diré. Ell va ser qui va trobar el responsable de l'assassinat, però això no s'ha desvelat fins ara per la sol·licitud de la seva família. Hem tornat a parlar amb ells perquè creiem que s'hauria de saber, ja que va ser una gran persona que representa els Estats Units d'Amèrica i, hi estaven d'acord.



La Grace després de quinze anys va explicar la història d'en Hopper i així ell va poder quedar com l'heroi que va ser.