COM LLÀGRIMES EN LA PLUJA

Capítol 2 -

Van trucar al número i una veu tendra, que semblava d'una noia, va respondre.



-Sí? Qui és?

-Bona tarda, sóc la inspectora Grace Brown i estic investigant el cas d'assassinat del

Ministre de Defensa dels EEUU.



-Sí, n’he sentit alguna cosa en les notícies d'avui, la puc ajudar en alguna cosa?

-Doncs sí, busco al Joe Davies. El seu nom està relacionat amb aquest telèfon.



-Oh és el meu pare, jo em dic Olivia Davies. Ha passat alguna cosa amb ell?- Va respondre.



-No, no. No ha passat res, però ell va estar allistat a la marina i ens podria ajudar molt amb el cas de l'assassinat.



-Fa molt de temps que no parlo amb ell, però la seva adreça abans era carrer Albany Ave, número 24. Crec que segueix sent la mateixa.



-De seguida hi anirem, moltes gràcies, Olívia.- Va dir la Grace mentre s'apuntava l’adreça en un paper.



Els dos inspectors van agafar el cotxe que tenien assignat i van conduir cap aquell carrer, però abans d'arribar es van aturar en un establiment de hot dogs, perquè ja eren dos quarts d’una i començaven a tenir gana. Estaven al carrer W. Addison Street i van entrar al restaurant, els dos van demanar un hot dog i un refresc. Van devorar el menjar massa ràpid, semblava que feia anys que no menjaven. Com que no podien perdre més temps, van pagar i se'n van anar direcció carrer Albany Ave número 24. Cap dels dos hi havia estat mai allà i això ho feia més curiós encara. Van arribar al carrer i van aparcar, va ser molt fàcil, ja que no hi havia cap cotxe per aquella zona.



-Carrer Albany Ave número 24, és aquí.



Era una casa no gaire gran, tenia dos pisos i era vella. Estava feta de fusta pintada de blanc i tenia unes escales per accedir a la porta principal. La casa també tenia un porxo bastant extens amb un banc davant d'una finestra molt gran.



Els inspectors van pujar les escales, que estaven plenes de fulles que havien caigut d'un arbre del jardí de la casa. També es van fixar que hi havia un Dodge Coronet del 60, un cotxe vermell desgastat, En John va trucar al timbre i els dos inspectors es van esperar que algú obrís la porta.



Es van estar esperant durant poc temps, però de sobte la porta de darrere de la casa es va obrir. Els dos inspectors es van mirar i de seguida van reaccionar començant a córrer cap al jardí on s'havia sentit la porta.



Van entrar al jardí pel lateral de la casa i mentrestant van començar a sentir un motor, que sonava vell i oxidat, no semblava un motor gros com d'un cotxe, sinó més petit com d'una màquina. Allà van veure un home amb una samarreta de tirants, grisa, una mica suada, amb una gorra dels Chicago Bears, amb uns pantalons blaus marí. L'home semblava descuidat, amb una barba d'uns tres dies i el cabell una mica llarg.



Els inspectors es van adonar del fet que l'home tenia al seu costat un tallagespaen marxa.



-Joe Davies?- Va cridar la Grace, però no hi va haver cap resposta.



-Joe Davies?!- Va repetir Hopper.



L'home estava xiulant el ritme d'una cançó del walkman antic que portava posat. Amb precaució, la Grace va posar la seva mà a l'espatlla de l'home, que aquest de seguida es va girar sorprès per les dues persones desconegudes que estaven en el seu jardí.



Qui sou vosaltres?!- Va dir l'home esverat, mentre es treia el walkman de les orelles.



Ho sentim per espantar-lo, però hem trucat al timbre i no ha respost ningú. Som policies, veníem per fer-li unes preguntes del vostre passat a la Marina, ja que ens podria ajudar en un cas que estem investigant- Va dir en Hopper amb l'intent de tranquil·litzar l'home.



-Què?!- Va dir l'home amb un to de veu elevat. I en aquell mateix moment va treure un petit aparell de color beix, i se'l va col·locar a l'orella dreta.



-Perdoni podria repetir què ha dit?- Va dir l'home

-He dit que som policies, que hem trucat al timbre i ningú ha respost i que venim a preguntar-li sobre el vostre passat en la Marina.- Va repetir en Hopper

-Ho sento molt, però no vull parlar sobre el tema, adéu.- L'home com a senyal d'ignorància es va posar el walkman i va començar a cantar la cançó de Sympathy for the Devil de the Rolling Stones.



Els dos inspectors es van mirar sorpresos, perquè no sabien què fer.



-Però, hem parlat amb la teva filla, l'Olívia.- Va dir la Grace a prop seu cridant perquè la sentis.



L'home va mirar a la Grace sorprès pel nom que acabava de dir.



-Feia molt de temps que no sentia aquest nom. Ella us ha dit la meva adreça?

-Si, hem parlat amb ella, però només ens ha dit on viu.



-No us ha dit res més? Res de mi, ella vol parlar amb mi?- Va començar a preguntar en Joe amb una actitud desesperada.



-No, només volem parlar amb vostè, ella no ens ha dit res.



-Però ella vol que jo respongui les preguntes? Per què us ha donat l’adreça?

-No ens ha dit res específic, però suposem que ella vol que vostè respongui les preguntes, això és tot.



Després d'uns minuts aclarint-li totes les preguntes que en Joe tenía, van entrar a casa seva per parlar amb més tranquil·litat. Aquella casa feia pudor, era una pudor semblant a la casa en la qual estaven investigant aquell mateix matí, però es notava que en aquesta sí que s’hi podia viure. La casa estava molt bruta, hi havia ampolles d'alcohol i llaunes de cervesa BUD, també es podia veure algunes caixes i bosses de menjar ràpid, com pizzes, hamburgueses i menjar xinès.



Mitja hora després, van sortir de la casa amb la informació que en Joe havia aportat.



Eren dos quarts d’una aproximadament quan es van apropar a la comissaria per veure si hi havia més informació sobre l'assassinat. També volien aportar què havien descobert ells.



-Inspectors, esteu aquí!- Va dir en subcap Smith

-Sí, només ens hem apropat per saber si sabeu alguna cosa més sobre la investigació- Va explicar en Hopper

-Doncs sabem poca cosa, però són aportacions noves. Uns inspectors que estaven mirant els videos de la premsa han vist des d'on ha sigut disparat el tret, però no saben qui, ja que només es veu una persona vestida de negre disparant.



-Perdoni, però hi ha algú en el lloc mirant si hi ha alguna pista?- Va preguntar la Grace

-Doncs sí, fa una estona he enviat alguns inspectors allà. Però això no és el més important, vosaltres heu trobat alguna cosa oi?- Va canviar ràpidament de tema en Smith

-Estem investigant algun possible culpable, la Holly ens ha donat informació sobre el franctirador i la Marina que ens ha portat cap a un senyor de seixanta-set anys que va treballar en la Marina.- Va detallar la Grace

-I li hem fet unes preguntes, i ens ha comentat que hi ha un company seu que també hi va treballar i que li agraden les armes, ens ha donat la seva adreçai el seu nom però no gaire més. Es diu Michael Roberts. - Va complementar en Hooper

-Això és fantàstic! Aquesta tarda o demà podríeu anar a parlar amb ell.



13 d'abril de 1993

Havia nevat, la carretera estava congelada amb tones de neu acumulades pels costats, estaven a punt d'arribar i de sobte les cases grises i velles es van anar transformant en cases netes i noves en una urbanització de classe alta.



-Crec que és aquí...- Va dir la Grace

Els dos policies van mirar a la seva esquerra i es va apreciar a un noi jove d'uns vint i pocs anys amb una dessuadora, uns pantalons llargs de xandall de color gris sortint de la porta principal de la casa i dirigint-se a la bústia.



Els dos policies van sortir del cotxe i li van preguntar si hi vivia algú que es deia Michael Roberts. El noi els va contestar que sí.