Carta 4

L'últim que recordo és despertar-me a la butaca d'una avioneta en mal estat, crec m'havien drogat perquè no sabés on es trobava el prostíbul, després de despertar-me, em vaig desmaiar perquè em sentia molt marejada, tenia massa son i no tenia ni forces per a mantenir els ulls oberts. Sincerament, el viatge no va ser gens bo.



Sense cap dubte, els primers dies en aquell antre luxós i alhora nefast van ser els més tranquils i agradables, simplement havia de ballar i asseure'm a conversar amb algunes persones d'alt rang, d'un dia per a un altre em vaig convertir en una de les noies més populars d'aquell lloc. Molts homes, bastant influenciables, sempre em sol·licitaven per a tenir converses o algun debat sobre temes d’actualitat. Sincerament, no descobria el sentit de la diversió en aquests temes tan avorrits, encara que els impressionava el meu intel·lecte i la meva facilitat per a parlar de coses tan complicades, després de tot jo era una universitària retirada, retirar-se probablement havia estat el pitjor error que hagi pogut cometre en tota la meva vida.



Al cinquè dia d'estar en aquest lloc, les coses van començar a empitjorar i vaig tenir el primer contacte més íntim, va ser una experiència nauseabunda i just en el moment en què es va acabar aquest repulsiu acte, el primer que vaig fer va ser vomitar el poc que havia menjat. Mentre intentava recuperar-me i mantenir l'equilibri, el porter de seguretat que hi havia a l'habitació esperant que sortís va riure de mi i va dir unes paraules en alemany que no vaig poder entendre, la dama major em va dir que havia de netejar-ho tot. El pitjor d'aquesta situació és que sempre he de veure'm presentable, això és un altre dels estúpids requisits, com el de somriure a tots els clients del bordell.



Carta 5

Pensava que les coses no podien anar pitjor, en acabar el meu torn tractava de relaxar-me a l'habitació que m'havien assignat i la dama major va tornar a irrompre a la meva habitació d'una manera grotesca, no la suporto, tot seguit em va dir:



-El patró necessita veure't. Em va dir amb la seva cara de menyspreu.



-Per què? El meu torn ja ha acabat. Li vaig respondre amb la mateixa expressió en el meu rostre.



-Qui t'ha donat permís per a parlar perdulària?! Tot seguit em va agarrar els cabells, em va aixecar i mentre jo intentava escapolir-me i em lamentava, ella em cridava paraules desagradables sobre mi.



Vaig escoltar passes fortes que s'acostaven cap a l'habitació i vaig sentir com la mà repulsiva d'aquella dona deixava anar el meu cabell. Va entrar un home robust i li va cridar unes paraules en alemany que jo no vaig poder entendre.



Em vaig aixecar adolorida i em vaig fixar que era aquell senyor del qual totes les dones deien patró, estava davant meu mirant-me amb superioritat. Ell em va dir que l’acompanyés i és el que jo vaig fer. Vam entrar a un despatx molt luxós, em semblava bastant contradictori, les habitacions de les treballadores tenen un ambient de luxúria verinosa i amb un decorat desagradable, mentre que les zones comunes tenen un aspecte elegant i sofisticat. Li vaig replicar al patró sobre diferents aspectes laborals que havia de fer encara que no estiguessin estipulats ni detallats en el meu contracte, ell va fer una cara de desgrat i em va dir que no em fes la estupida, que jo sabia perfectament que s’hi feia en aquest lloc. Va ser en aquell moment quan vaig sentir com la ràbia acumulada explotava. Vaig cridar bastants grosseries sobre el burdell mentres ell només em mirava amb una cara sense expressió ni cap mena d’empatia. El primer que se'm va passar pel cap és que ja l'havia cagat, vaig pensar que m'acomiadaria a l'instant d'haver cridat, però de sobte em va donar una inesperada abraçada. Estava tan desesperada i cansada, que aquella abraçada em va semblar reconfortant. Ell va anar tranquil·litzant-me a mesura que em deia com n’era d’ intel·ligent i bonica, vaig pensar que ens havíem enamorat.

Després del succés, em va demanar que anés a prendre una copa amb ell i jo vaig accedir de bon grat. No mentiré, em va semblar un home atractiu, així que no podia perdre aquesta oportunitat. Vam tenir una xerrada bastant interessant, era la primera vegada que m'ho passava bé en molt de temps. El que no m'esperava era que em donés permís per a dormir al seu llit, vaig acceptar la proposició.



Carta 6

Els dies posteriors van tornar a ser tan meravellosos com ho eren abans, el patró em portava a cinemes, restaurants i fins i tot em va comprar llibres perquè jo pogués aprendre l'idioma. Durant els dies que sortia amb ell no havia de treballar i aquest va ser el meu major goig.



Un dia que em va dir que havia de canviar-me d'habitació, a una comunitària a causa d'un problema amb les canonades d'aquella habitació, jo no em vaig negar en cap moment, m'havia enamorat del patró.



A causa de la meva timidesa, mai vaig parlar amb cap de les altres treballadores del bordell, les quals sempre em llançaven mirades d'odi quan em veien amb el patró, i mudar-me a l’habitació comunitària la qual compartia amb 4 dones, va fer que el meu estatus en el bordell pugés, i d'un dia per l’ altre hi havia dones amb molta més experiència que jo que me demanaven consells sobre maquillatge o vestuari, em sentia com dintre d’una família amb aquelles noies, però no tot és de color de rosa. Una noia amb la qual comparteixo habitació, la Zeidy, té vint-i-dos anys i ve d’ Hondures, ella és una noia sorprenentment atractiva, té bastants tatuatges per tot el cos i moltes perforacions, però el que em va sorprendre va ser que la seva aparença no té res a veure amb la seva personalitat, és bastant reservada.



Durant el temps que portem parlant sempre ha advertit sobre els perills d'acceptar els regals o sortides del cap, de vegades penso que simplement està gelosa.



Jo no m'he atrevit a dir-li res sobre les cartes sobre el meu passat, després de tot la conec des de fa només uns dies, encara que sento que serem molt bones amigues, o això espero.



Carta 7

Durant aquests dies el cap m'ha ignorat completament. Un dia em vaig encoratjar i vaig anar a parlar amb ell sobre el seu comportament, quan vaig entrar a l'habitació el vaig veure assegut a la vora del llit amb la mirada buida i desubicada, en el moment en què em va veure va abalançar-se sobre mi com un animal. Em va forçar i em va fer coses que encara que vulgués no podria escriure-les pel dolor tan traumàtic que em va deixar, després d'usar-me com si fos un drap brut, va començar a tirar coses i a cridar com un boig desenfrenat. Al recordar que jo estava l'habitació es va acostar a mi i em va agafar del braç per a indicar-me que me n'anés, la seva aroma pura i fresca ja no era com la primera vegada que el vaig conèixer, ara tota la seva roba empestava a alcohol i la tremolor a les seves mans em va indicar que també havia consumit alguna substància. Quan em va deixar anar, vaig sortir de l'habitació amb la meva roba entre les mans i sentia que la poca dignitat que em quedava es va esvair com la sorra en el desert.