La vida d'una adulta recent. Una vida plena d'adrenalina i bogeria. Això és el que les persones pensen fins que arribem a l'etapa adulta.



Em dic Eda i t'explicaré la història de la meva vida. Soc una noia de 24 anys, visc a Rússia, els meus pares són turcs, però ens vam mudar aquí pels seus problemes laborals. Ara mateix jo visc sola en un petit pis proper a la universitat. Estic tan malament econòmicament que em vaig veure obligada a deixar els meus estudis. No sé com he acabat així, actualment tinc un deute de 34,098 rubles. Estava desesperada per aconseguir diners i poder pagar el deute, o almenys aconseguir un treball. Viure se'm feia impossible fins que vaig veure un increïble anunci per televisió. Era el famós bordell d'Alemanya, Icha&Icha Paradise. És conegut per ser un dels més grans bordells del món i fins i tot més luxosos. Comptava amb una discoteca increïblement gran, un bar, restaurants propis i a més un hotel amb més de 5 plantes. El millor és que compta amb instal·lacions on s'allotgen les treballadores. Jo sabia que era un d'aquests treballs en els quals es guanyen diners ensenyant el teu cos al públic, però això a mi no m'importava en aquell moment. L’anunci deia que necessitaven treballadores, des del meu punt de vista era com una gran oportunitat donada pels déus, no podia desaprofitar-la. Ara sí que t'explicaré la història de la meva vida perquè comença a partir d'ara. Tot el que he viscut ho he anat documentant en cartes que en un futur podrien servir a algú més.





Carta 1

24/04/2

Després de veure el magnífic anunci de Icha&Icha Paradise, vaig decidir trucar al número que sortia en la pantalla. Estava realment desesperada, nerviosa, no sabia què passaria, resava perquè m'acceptessin, necessitava els diners i m'eren igual les condicions en les quals els aconseguiria. Vaig marcar el número i vaig trucar. Pensava que no respondrien, però m'equivocava, no van trigar a contestar-me. El primer que vaig sentir va ser la veu d'una noia que semblava amable. Al principi em va costar comunicar-me amb ella ja que jo no sabia parlar alemany, pel que ens comunicavem en anglès,em va explicar que era molt afortunada de ser una de les primeres a contestar a l'anunci i em va proposar quedar amb la corresponsal de Rússia de Icha&Icha Paradise en una cafeteria per a parlar dels termes i els requisits, i jo vaig acceptar gustosament la seva invitació.







Carta 2

28/04/27

Em vaig arreglar el millor que vaig poder per a la meva entrevista, estava tan nerviosa que no podia pensar amb claredat, s'acostava l'hora de l'entrevista amb la Sandy així que vaig sortir de casa acte convencent-me que em sortiria bé l'entrevista. Arribant cap a la cafeteria vaig sentir com els nervis s'apoderaven de mi, però intentava controlar-los. Quan vaig arribar a la cafeteria vaig sentir com si algú cridava el meu nom, buscava amb els ulls la persona que em cridava, i aquí la vaig veure, tal com me la imaginava, una senyora amb un agradable somriure i amb un elegant vestit em saludava des d'una taula situada al balcó de la cafeteria. Vaig seure, i a l'instant ella va recórrer el meu cos amb els ulls per a acabar dient-me que era molt més bonica del que ella s'esperava, jo em vaig posar em vaig posar a riure, perquè no estava acostumada que ningú em digués aquest tipus de coses. Vam parlar durant 2 hores, i ella amb el mateix somriure estàtic que va tenir durant tota la conversa, em va dir que li comentaria al cap sobre el meu perfil i si ell ho aprovava potser m'acceptaven com a treballadora.



En unes hores aproximadament, algú va tocar la meva porta. Eren les 23:32 de la nit, i no esperava ningú. No confiava d'obrir la porta, així que vaig mirar l'espill de la porta. No havia encès les llums del passadís, per això no veia res. Vaig poder sentir com la por recorria cada centímetre del meu cos, qui vindria a visitar-te en aquestes hores vivint a Rússia. Van tornar a tocar a la porta però evidentment no em vaig atrevir a obrir-la. De sobte vaig escoltar una veu que se'm feia coneguda. Vaig obrir la porta sense pensar-ho i era ella. Era la noia amb qui havia parlat aquest matí per telèfon, la secretària del bordell. Semblava una persona de classe alta, vestia un vestit luxós i portava amb ella un maletí negre i una maleta bastant gran. No mentiré, m'espanto que aparegués de sobte, i com és que ha vingut des d'Alemanya a Rússia només per a parlar amb mi? Tenia moltes preguntes, així que vaig donar la benvinguda en el meu petit apartament. També vaig sentir vergonya en veure que recorria el meu humil apartament amb una mirada dura, una persona que semblava ser d'una altra classe al meu petit i desordenat pis, simplement vergonyós. L'important és que va respondre totes les meves preguntes. Em va dir que el cap va acceptar el meu lloc per al treball i a més que només en formar part de l'empresa tots els meus deutes estarien pagats però havia de signar un contracte que em feia romandre en l'empresa 1 any i mig. No em va importar gaire signar-lo ja que pensava que podria ser bastant divertit, estava en èxtasi en aquell moment. No m'ho podia creure, aquest era el meu moment de brillar, una vida nova.



Em va dir que començava d'aquí a 3 dies, a continuació em va donar la maleta gran amb diversos objectes d'higiene personal, molta roba (molt extravagant per al meu gust) i un petit quadern rosa, em va semblar estrany que la maleta i el quadern tinguessin el nom Scarlett, li vaig preguntar i em va dir que aquest seria el meu nou nom en el bordell ja que no podia donar el meu nom real als clients i altres, abans de marxar em va avisar que l'endemà al matí ella em vindria a recollir per a portar-me a unes proves mèdiques per a comprovar que estava totalment sana i també em va dir que portés tots els meus documents importants ja que els havia de revisar.







Carta 3

30/04/27

Al matí següent al migdia després de passar totes les proves mèdiques amb èxit vam sortir de l'hotel al qual s'allotjava la secretària, Adalia, es veia que era una persona freda i controladora que organitzava absolutament tota la desorganització posible en tota la companyia em queia bé encara que algunes vegades era molt callada.



A la meva habitació mentre ella estava al llit comprovant la meva documentació, em va donar una pastilla que segons ella m'havia lliurat el metge per falta de ferro, me la vaig prendre amb confiança perquè Adalia era aquest tipus de persona en la qual et fa confiar en ella des del primer moment. Crec que aquest va ser el moment d’acomiadar-me de l’Eda i donar-li la xocant benvinguda a l’Scarlett.