La llum tènue de la sala il·luminava el rostre trist de laGracea punt de declarar. Els comissaris li van allargar un got d'aigua mentre ella balbucejava costosament el seu testimoni.



-Amb enSimonhavíem sortit a caminar, com semprefeiem, a les 9:00 hdel matí per ser exactes.És que clar, no sé, no sé per què havíem de sortir aquest, aquest matí, i tots els altres, ens hauríem d'haver quedat a casa - deia amb veu tremolosa la dona.



-Tranquil·la, ho està fent molt bé, recordi que és el punt clau per trobar l'assassí. Estàveu sols? Va veure o sentir alguna cosa estranya? Necessitem que precisi el màxim les seves paraules.



-Hem anat a caminar tots dos sols, tranquil·lament fins que un crit ens ha alterat. Sense pensar-s'ho, enSimons'ha esmunyit entre l'arbramper esbrinar d'on venia. Cridava el nom d'en Richard.



-Jackville, en RichardJackville, el gran sommelier?!



-Sí. Quan jo m'hi he apropat, he vist com enSimonqueia pel penya-segat. - LaGracees va posar a sanglotar sense poder parlar. Un dels comissaris li reomple el got i li allarga un mocador.



-Si us plau, concentri's, què més pot recordar? Què més ha passat?



LaGraceva fer un glop d'aigua, es va empassar saliva i va continuar:



-Ha anat tot molt ràpid, massa ràpid. EnSimoncorria per intentar salvar en Richard. Enmig de la baralla, el cabró que els ha matat ha empès en Richard cap al precipici. EnSimons'ha llançat a salvar-lo de la caiguda empenyent-lo camí endins. Ha estat així com he vist per últim cop el meu marit, caient penya-segat avall. - Amb els ulls negats de llàgrimes, intentava acabar la frase. - Tenia por i m'he quedat paralitzada, sense saber com actuar. M'he amagat aguantant-me els plors mentre l'agressor matava en Richard a cops de punyal. Si hagués sabut com actuar... potser hauria pogut evitar una mort i no n'haguessin estat dues.



-Sap d'algú que li volgués tant mal a enJackville?



-Mai m'havia parlat de cap familiar, no tenia fills ni dona, sempre pensava en negocis. Tampoc tenia gaires amics pel barri, només ens tenia a nosaltres. Ara, d'enemics...



-Insinua que qualsevol podria ser sospitós?



- Malauradament, sí! Tothom li guardava rancor per algun motiu o altre. Tot eren petits desacords, desavinences, diners, enveges… Res important.



- Expliqui-me'n més…



- Suposo que als altres no els agradava que cada mes estrenés cotxe nou, que si això que si allò...



-Algunveí en concret?



- Ara que ho dius, últimament l'havia sentit discutir molt amb laTracy, amb la de lesfranquíciesde la cadena de fleques. Que si no aparqués el cotxe davant la seva entrada, que si lligués el gos, que si els plors de la criatura, que si... Bajanades que per ells no ho eren tant.



-Només amb ella havia discutit?



-Esclarque no. A en Donald, un extreballador seu, l'havia fotut al carrer i feia dies que li reclamava la indemnització. L'Amy, no sé quina mena de relació tenien, però bona segur que no, algun desengany amorós on havien posat el seu marit pel mig, si no m'equivoco Paul, es deia.



-Tracy, Donald,Amy, Paul, John,Steven... ja tenim per on començar.



***



Les llàgrimes salades contrastaven amb els dolços cupcakesavainillatsque estava cuinant laGrace, imaginant-se enSimondret, anhelant tastar-los al seu costat. Mentrestant el moviment que veia des del finestral era constant. Veïns rondinejant pels volts de la casa, hi havia un ambient força tens, s'havien posat verds entre ells durant les declaracions. L'Amyi en Paul estaven immersos al principi del tràmit de separació, en Donald més que mai demanava cèntims a la companyia, laTracys'havia fet seu el tros de carrer que vigilava sempre en Richard... Amb la finestra oscil·lo batent de la cuina, laGraceestava sempre distreta escoltant tot el que es deia pel barri.



Aquell matí els policies entrarien a la casa d'en Richard i laGraceho sabia. Per això no els treia l'ull de sobre. Vadesmotllarels cremosos cupcakes, va afegir-hi les últimes perles de xocolata i els va empolsinar de sucre de llustre. Va sortir de casa per oferir-los un bon esmorzar als comissaris. No li va caldre ni tocar el timbre que de seguida ja va ser dintre, preguntant icotillejantel procés de la investigació.



-Senyors, voleu provar aquestes delicioses magdalenesrecent fornejades? Se usveu cansatsde tant treballar, un petit recés us anirà bé.



-Gràcies, però ara no. Tenim feina. - va respondre secament l'inspector.- Hauria de sortir d'aquí, és una zona restringida.



-M'agradaria poder ajudar, em conec molt bé la casa, desitjo tant o més que vosaltres trobar l'assassí.



-Deixi'ns a nosaltres, per favor, el protocol és estricte.



-Insisteixo, puc ser de gran ajuda. És un turment quedar-se a casa!



-Si us plau, aparti's. - va acabar ordenant-li un d'ells.



LaGracesemblava que havia entès el missatge i finalment se'n va mantenir al marge. Va quedar-se exclosa durant poc temps, ja que quan els policies van voler baixar al pis de baix. Ella els vaseguir tancantfila.



-Aquí només hi ha la bodega, si busqueu proves, aquí no hitrobareumassa res. - Va dir-los laGraceintentant posar-se al davant.



-Sabem que el mòbil del crim va ser un robatori, s'ha d'escorcollar tot. No li repetiré, deixi'ns passar.



-Però si no hi ha res aquí, no queda ni rastre de vi. No era un sommelier tan reconegut?- va tallar-lo l'intendent de policiaen entrari veure la bodega buida.



-En Richard ja no bevia, és el que estic intentant dir-vos, es va vendre totes les ampolles perquè no suportava tenir-les i no tastar-les.



-Doncs no deu fer massa que hi eren, mireu la pols. Un home tan pulcre i meticulós de la neteja no hauria marxat sense passar-hi un drap moll, deixant-ho tot impecable igual que el pis de dalt.



A laGracese li va congelar el somriure i allargant de nou la plata va dir:



- Voleu una altra magdalena?