Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana (Anònim)



A Hongria hi havia un rei que es va casar amb la dona més bella del món. Per la seva bellesa, honestedat i bondat, la va estimar més que cap altra cosa. El rei i la muller només van tenir una filla, que era la criatura més bonica que havia existit mai. El rei l’estimava per damunt de tot.



Quan va morir la reina, es va fer un gran dol per tot el regne. Va passar molt de temps, i els barons i comtes van decidir parlar amb el rei perquè es tornés a casar, de manera que el regne no acabés en mans forasteres per falta d’un monarca. Aleshores van anar-lo a trobar i li van dir:





- Majestat, vam anar per tot el reialme a veure quines dignitàries estarien desitjables al títol de reina, al reialme, i, evidentment, a vostè.



Amb un signe, Lluís el Gran va demanar que li mostressin els retrats.



Mentre el rei feia desfilar totes aquestes cares sota els seus ulls, el baró va afirmar amb un aire solemne a l'extrem, com si hagués trobat la idea del segle:

- Es tracta de l'estabilitat del país i de la seva longevitat.



El rei Lluís I d'Hongria era ben conscient del model preconitzat per a una família reial seguint les normes; havia de ser sencera, i tenir com a descendència un home. Però el seu amor extraordinari per la seva difunta muller Elizabeth el mantenia convençut d'una cosa: quedar-li fidel. Als seus ulls, ultrapassava tots els matrimonis que podria tenir amb cap altra dona.



Finalment, el rei va parlar:

- Senyors, us agraeixo el vostre viatge a través del reialme amb la voluntat de servir la vostra nació. Nogensmenys, la meva voluntat us hauria hagut de quedar bastant clara. A més de tractar d'un país sencer, em concerneix directament. I per damunt de tot, el que el meu reialme necessita és tenir un rei estable i equilibrat.



En aquell moment, del més prudent al més agosarat, cada “filòsof” va voler dir la seva :



- I quina opció preveu per assegurar l'ordre del país? ,digué el prudent.



- Però penseu en les repercussions que podria tenir aquesta abstenció de matrimoni? , va afegir el poruc.



- Bé, una falta que sembla mínima, això no obstant, queesdesmultiplicarà, advertí el visionari.



- Senyors, penseu que el poble té fe en el seu rei, sanglotà l’emocional.



- Serà veritat que la seva Majestat vol tan fàcilment cedir el tron al seu enemic?, superà un altre, amb l'esperit de revenja.



- No fa cap dubte que el rei sabrà trobar la bona solució, replicà el cortesà.



- I finalment, què assegura que seria tan desagradable de passar la resta de la seva vida amb una dona als atractius múltiples?



«Prou!», acabà cridant Lluís Primer d'Hongria. Però en el fons era trasbalsat, i la seva opinió havia capgirat. Dilema entre fidelitat al seu amor o a la seva funció. Al cap i a la fi, potser sí que s’havia decantat per la segona opció.



Naturalment, com a bon rei, analitzava tots els recursos persuasius dels seus bons i lleials consellers, aparentment - i estranyament - unànims sobre aquesta decisió.



El rei va cloure la conversa:

-Em pregunteu com fer per evitar que el regne acabi en mans foresteres?

Us donaré la meva resposta en dos dies per una «alternativa». Si no hi ha cap recurs, Hongria es rendirà.



«Amb tot el seu poble», van pensar comtes i consellers.



Efectivament, Carles II de Nàpols amenaçava el país. Era situat a l'Est del reialme on es passa la història.





El rei d'Hongria era afectat per la mort de la seva dona, i afegint-se al seu greuge, era preocupat per Carles II de Nàpols.



El rei arran d’aquesta tràgica història era un home primíssim, que si es veiés fora del seu element, no es podria endevinar fàcilment el seu estatus. Amb la seva dona, havien tingut una filla. Com moltes princeses, la seva bellesa era coneguda per tot el reialme. Tanmateix, pel que fa al caràcter, era diferent. Malgrat que detenia un sentit agut de justesa i d'amor, sabia afirmar-se per diversos recursos tot fent-ho en l'autenticitat dels seus valors. I sempre amb un toc faceciós.



Primera prioritat: la salut del seu pare. El dol pel qual passava el rei era un camí ben fosc. La seva filla el volia treure d'aquesta monotonia i, per tant, decidí anar a veure'l.



Sabiaonera,percausa de lareunió, que tot just havia acabat. Es dirigí cap a la sala de ball per divertir-lo tal com pogués, sobrepassant la seva pròpia immensa tristesa d'haver perdut la seva mare.



- Filla, quina bona sorpresa! Quin vent et porta a veure'm?



- Quina excepció representa als vostres ulls que us visiti? Crec que la voluntat de veure-us és un motiu suficient per a una filla de veure el seu pare. Aquesta declaració convé al noble Lluís Primer d'Hongria?, va dir somrient.



Aquest li va respondre:

-Quin plaer de veure't en un temps on tot sembla tan complex!

Afers exteriors semblen concretar el que temia: l'amenaça de Nàpols ara que la descendència no és pas assegurada. Agafant-la pel braç, li digué : només ens queda una solució. Que em casi amb una dona notable.



-Sense saber-ne res, i, pitjor; sense conèixer-la,tindríeu delligar-vos a ella? Si entenc bé, és un casament «purament» diplomàtic.



- Hem de mantenir la pau al país per tal que demostri la seva força de cara als altres països. Com ja saps segurament, en aquest país nostre, la descendència es fa de pare en fill.



- A fi que la família quedés en possessió del tron, estaríeu disposat a sacrificar la vostra vida personal? L'amenaça és certa, però un matrimoni que no és d'amor no val la pena. Aquesta aliança serà vigent per tota la resta de la vostra vida.



- Com? Que gosis parlar en el meu nom! Pretens poder decidir a plaça meva? Tu, que ets la meva filla. Creus tenir un dret legítim sobre la meva vida?



- Només pensava en la situació que us faria el menys de mal possible.



- Ah, aliances!, sospirà el rei. Ja que el registre amorós sembla ser l'únic registre que tinguis a la boca, digues-me per a quan s'ha previst la TEVA famosa «aliança».



- El meu casament serà d’amor, però res s’ha decidit encara.



Però pare, per què enfadar-vos tant?



- I per què no m’enfadaria? La meva dona, la teva mare, és morta, l'estat del reialme és insegur i, per afegir a l'enumeració, la pesta sufoca el país!