F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Tempor (Orenetes)
Escola La Salut Sabadell (Sabadell)
Inici: Com llàgrimes en la pluja (Jordi Sierra i Fabra)

Capítol 1 – LA TOMBA

La tomba tornava a estar plena.

Gairebé semblava mentida.

Flors, ampolles de tot tipus, però preferentment de cervesa, a mig consumir, fotografies, polseres i collarets fets a mà, joguines com ara ossos de peluix o petites naus espacials de Star Trek i Star Wars, pòsters, còmics...

Cada setmana passava el mateix, i cada setmana la Grace al·lucinava.

No tant pel fanatisme o la devoció dels fans, sinó per la mena d'objectes que deixaven a la tomba. Per exemple ell ja no prenia alcohol. Per exemple, ell no havia dut mai polseres ni collarets. Per exemple, allò dels ossos de peluix, que havia estat una invenció o una d'aquelles frases típiques de l'estil: "A la meva filla li agraden els ossos de peluix." Quan un famós deia alguna cosa com aquella, per als seguidors era com un manament.

I això que ell mai havia estat famós.

Almenys en vida.

La Grace va començar a recollir-ho tot.

Duia una bossa per a les ampolles, sempre mig buides, i una altra per a la resta d'objectes. Les ampolles i les llaunes, primer les buidava en un costat de la tomba. Era la feina més lenta i pesada. Amb la part dura acabada, arribava la fàcil. Recollia els regals, però sense agror ni violència. De fet, ho feia amb cura. Si més no, respectava el fervor de les persones que havien viatjat fins allà, tan lluny segurament de casa seva, per retre el darrer tribut a l'heroi caigut, a la llegenda.

Perquè ara sí que era això: una llegenda.




Capítol 1:  Començant la cerca

Camino a plaer mentre sento la dolça brisa d'abril acariciar el meu rostre. En arribar al meu arbre preferit, alço la vista. Damunt meu, un cel estelat s'estén més enllà d'allò que el meu camp de visió era capaç de cobrir.

El temps sembla distorsionar-se en aquell estat de tranquil·litat portat per la primavera i, de sobte, una de les estrelles que poblen el verd firmament a sobre meu cau a les meves cames. Blanca com la llet, la flor de l'ametller em retorna als meus sentits gràcies a la sorpresa i, adonant-me de quin bon dia fa, decideixo treure de la butxaca l'únic objecte amb importància que em perdura des de fa més de dues setmanes. La misteriosa targeta vermella i daurada amb una direcció inscrita em fa recordar i posar en ordre tot allò que m'havia succeït fins ara.

Una elecció que ha canviat, amb un gir de cent vuitanta graus, la meva vida o, més ben dit, la meva mort. En els últims moments a l'hospital, se'm va presentar un enigmàtic personatge, del qual només recordo la seva esquena, adornada per un barret i una capa que li donaven un aire majestuós amb un suau regust d'absurditat.

L'opció en qüestió que aquest em va oferir no va ser altra que evitar el darrer sospir, continuar deambulant en aquest vast món i adaptar una existència que ni vius ni morts poden anomenar com a seva, un desgavell de qualitats que formen el que ara mateix anomeno "jo mateixa".

El preu per a tal guany no va ser altre que tots i cadascun dels meus records fins aquell moment. Totes les cares que abans evocaven emocions en mi i totes les experiències que despertaven emocions en mi ara no s'han tornat en res més que paraules sense significat en la llista de coses relacionades amb el meu passat.

Escassos moments més tard de l'estrambòtica proposició, el meu cos va deixar de respondre'm i l'aparell encarregat de monitorar les meves constants vitals va confirmar els meus dubtes, havia mort.

D'aquell moment en endavant, els esdeveniments dels quals havia sigut protagonista en els darrers setze anys van ser projectats al meu cap de forma caòtica, amuntegats els uns a sobre els altres i barrejant-los sense cap mena de respecte cap a conceptes com la causalitat o la posterioritat.

Una vegada l'estrafolària pel·lícula va finalitzar, vaig obrir els ulls com qui desperta d'un llarg son i tot allò que havia viscut es va esvair, justificant el desordenat caràcter que havien tingut els últims moments com una carrera entre la meva ment i l'inevitable oblit per recordar tot allò viscut una última vegada, amb tal de gravar-ho a foc al meu jo.

Les pròximes dues setmanes van passar pràcticament volant. Els primers tres dies d'aquestes els vaig emprar en decidir com actuar en la resta i entendre prou el meu passat per assegurar-me que no errava en la meva conclusió.

Després de confirmar aquest últim com una trista història, els meus peus em van emportar a recórrer muntanyes i pobles, viatjant per la varietat de mitjans disponibles a les localitats que atreien el meu interès per la zona.

Ara, una vegada he viscut en mort una petita part d'allò que no vaig poder experimentar en vida, és moment de descobrir tots aquells secrets que s'oculten darrere de la misteriosa targeta.

La direcció inscrita, amb colors que semblaven atemptar en contra de qualsevol llei artística existent, indica a una plaça al poble del costat, la qual havia conegut el dia anterior per haver visitat la seva festa major.

Sense dilació, em poso en peu i començo el meu camí a pas lleuger, en cerca del motiu que colorarà de sentit la incertesa de l'infinit futur que es planteja davant meu.

Els meus peus posen fi al seu constant moviment quan arriben a la parada d'autobús que, pel que recordo d'ahir, és per on passarà el meu gratuït transport en un quart d'hora. Passen deu minuts i em començo a inquietar, no perquè encara no hagi arribat, sinó perquè no hi ha ningú esperant amb mi! Amb una existència tal com la meva, com podria gosar afirmar que el conductor s'aturarà quan no hi veu ningú esperant?

Passa un llarg minut i, portada per la por a no poder pujar-me'n al vehicle que serà l'inici de la meva aventura, esclato a córrer cap al següent punt on, si tinc sort, hi podria haver algú esperant.

Les meves cames comencen a queixar-se per la intensitat de l'esforç que es veuen forçades a realitzar quan, en la llunyania, albiro una figura immòbil en la meva destinació, quina sort! Però, junt amb l'esperança que es crea amb aquest fet, el destí s'entossudeix a posar obstacles en qualsevol odissea i, quan miro darrere meu, veig una altra silueta néixer del final de la meva visió, però no es troba quieta, sinó en moviment, i, quan concentro la meva vista en l'esmentat, m'adono que és el responsable del meu transport.

Sentint la nova força i vitalitat que recorren el meu cos, pròpies de l'adrenalina que l'inunden, augmento la meva velocitat a tot allò que em permeten les meves cames. La carrera entre el bus i jo acaba amb la meva victòria i, mentre intento recuperar l'al·lè a la parada, les seves portes s'obren i em veig forçada a pujar.

Una vegada a dins, em desplomo en un seient el més allunyat possible de la resta de passatgers. Tanco els ulls i noto com em dol la gola de l'aire que li ha arribat i el cor em batega tan fort que es fa incòmode. Passen els segons i, mentre s'esvaeix el cementiri darrere meu, noto com ho fa també la meva agitació.

Quan arribo a la meva destinació, una vegada ja recuperada, li retorno el protagonisme a les meves cames i deixo que em guiïn fins a la direcció de la targeta. Deu minuts més tard, em trobo davant una plaça plena de paradetes i gent gaudint del festiu ambient. Tot i això, la meva visió se'n va al centre de la plaça a una gran carpa, de vistosos colors, i, en aquest moment, uneixo al meu cap totes aquelles incoherències i extravagàncies que s'havien presentat davant meu fins ara. Quin millor lloc per ocultar allò que desafia tot allò que donem per lògic que un circ?

Ràpida i enèrgica, començo a disminuir la distància amb aquell lloc on, a més de pressentir que les meves preguntes seran respostes, sento que la meva mort, en tota la seva vida, començarà de veritat.

 
Orenetes | Inici: Com llàgrimes en la pluja
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]