En Tena encara que li va demostrar amb el tiquet que estava sopant aquella nit, no es va quedar del tot convençut i li va tornar a preguntar, van estar molta estona sopant? En Willer li va respondre:

W- No ho sé, voltant les onze de la nit.

En Willer ja es començava a atipar i amb un to de menyspreu li va dir, encara té dubtes de mi? Li he donat prou proves. En Tena va li va contestar: Estem parlant de cosa seriosa, un crim i faré totes les preguntes que cregui convenient com tal de resoldre el mateix. L’acomiadament va ser molt fred i en Tena encara portava la mosca darrera de l’orella. Amb totes les dades va tornar a la seva casa i va començar de nou a visualitzar les entrevistes, una vegada, dos vegades i així set vegades més fins que es va adonar que la senyora Clara no li havia prestat tanta atenció pel fet de ser una dona d’aquelles que et donen sensació de tranquil·litat, mirant la seva entrevista deia coses que es llegien entre línies, per exemple quan li vaig exposar com havia mort en Guillem Gual, ella li va comentar que s’havia de tindre molta força per poder matar-lo, és clar en Tena veia a Clara una dona prima i molt alta però amb una mirada que volia dir alguna cosa però que enganyava.

Tocava anar-hi anar una altra vegada a la Universitat, aquesta vegada era el torn de la senyora Clara. A primera hora ja estava en Tena al centre Universitari i només entrar es va donar de cop amb la Clara, aquesta es va espantar, que se l’ha perdut ara inspector Tena? Li va respondre, casualment venia a parlar amb vostès, li va bé ara? Clar que si quan vulgui, es van dirigir a una sala bastant apartada, es van seure un endavant de l’altre i el Tena va començar a preguntar:

T- On estava el dia que es va cometre el crim?

C- Descansant a la meva casa perquè vaig tindre un dia mot dur.

T- Si que ho té clar que estava cansada aquell dia, perquè recordem que l’assassinat va ocórrer fa ja dos mesos.

C- Ho dic perquè gairebé tots els dies són iguals, és una manera de parlar.

(En Tena notava que estava neguitosa)

T- I podria demostrar que no va sortir de la seva casa, una trucada de telèfon, va demanar alguna cosa de menjar, vas estar acompanyada etc...

C- No, però vaig sortir a passejar el gos pels carrers voltant la meva casa.

En Tenia li va donar les gràcies pel seu temps i es va acomiadar.

L’inspector es va dirigir on vivia la Clara a veure si havia càmeres al voltant i poder fer preguntes als veïns... Va veure que hi havia dos càmeres així que va demanar les cintes de gravació i en cap de les dues hi sortia, vist això va decidir anar a preguntar als veïns i tot li van dir que cada nit sortia a passejar el gos però que en aquell dia específic no hi va sortir.

Agustí va deduir una teoria, que aquell dia ja no hi hagués arribat al seu domicili.

Recordant els diferents enregistraments va veure que hi coincidia amb l'aspecte de la Clara però li tornava enrere que fos molt prima i que no semblava tindre aquella força. El pròxim pas va ser demanar una ordre de registre al jutge per investigar la seva casa per les diferents sospites que tenia, una vegada tenia l’odre a la mà, l’inspector es va presentar a la casa de la Clara amb dos policies, va trucar i li va ensenyar l’odre de la qual disposava l'Agustí i va començar la investigació, la Clara de nou es trobava neguitosa, Tena desesperat de no trobar cap prova que demostrés que era culpable un dels policies el va cridar, Inspector! Inspector! En una caixa al soterrani van aparèixer la gavardina que estava tacada de sang amb un munt de roba vella, Agustí es va preguntar per amb ell, com és que no es va desfer d'ella?

La Clara va ser detinguda per al posterior interrogatori que va durar cinc hores, fins que va reconèixer que va ser ella l’assassina i aquí és on l’Agustí li formula dues preguntes:

T- Com és que no et vas desfer de la gavardina?

C- A tot assassí li agrada tindre una prova per el seu ego.

T- Quins motius tenies per assassinar en Guillem?

C- Amb un to fred li va contestar, sol volia saber la sensació de treure-li la vida a una persona.

Finalment a la Clara la van condemnar a 20 anys de presó i es va descobrir que havia comès dos assassinats en el període d'investigació.