Van passar els dies i l'inspector Agustí Tena encara no tenia clar qui podia ser l’assassí, necessitava alguna cosa, qualsevol incidència...

Unes de les vegades que es va entrevistar a la gent de la universitat va caure que una persona li va dir: al món de la novel·la negra es mou gent que no semblen ser el que són, això li va donar aquella empenta que li faltava. Va començar a mirar de nou totes les entrevistes i va trobar la del professor Willer, donava la matèria de filosofia, aquest home tenia la mirada profunda, feia gestos de desconfiança de vegades quan s'encallava parlant, es va posar molt nerviós i gairebé no li sortien les paraules, a l'Agustí li va cridar molt l’atenció però el confonia perquè era professor, però a la vegada li feia mala espina. Una altra de les coincidències era que el professor Willer era ros, hem de recordar que en les gravacions l’assassí duia un el floc ros, podia ser que després del crim es tallés el cabell al zero per despistar.

L'Agustí Tena va tornar a la universitat per prendre declaració una altra vegada, va ser la sorpresa que portava deu dies sense vindre a donar classes. En Tena va desconfiar i es va fer amb l’adreça del professor, però abans d'anar-hi va parlar amb els altres tutors, tots coincidien que era una mica misteriós, que semblava que amagava alguna cosa, però per l’altra banda sabia com moure fitxa, per dir-ho així. Ja s’havia fet molt tard i l' Agustí va decidir anar-hi al dia següent, es va aixecar aviat, tota la nit se l’havia passat rumiant amb totes les proves. Estava decidit a resoldre d’una vegada per totes el crim. El professor Willer vivia lluny, cada dia havia de fer 80km per arribar a la universitat, això també li va donar què pensar, es podia amagar molt fàcilment. Ja en la porta de la casa de Willer va trucar al timbre, ningú obria la porta, va trucar 3 vegades més, veient que no tenia èxit no estava dispost a anar-se'n amb les mans buides, va anar per darrere de la casa a veure si l’altra porta si estava oberta, la sorpresa va ser que un vidre de la porta de darrere estava trencat, era molt sospitós, l’inspector no podia entrar dintre de la casa, estava molt impacient, va cridar nombroses vegades el nom del professor.

-Professor Willer!! Professor Willer!!

Ningú contestava i finalment va entrar, estava tot bé, ordenat i amb molts llibres, anant cap al saló va veure taula auxiliar amb una lampadeta i al costat el llibre “L’assassinat entès com una de les belles arts”, es va quedar petrificat, l’inspector Tena va pensar: he donat amb l’assassí, va marxar corrents de la casa, ja que es va endinsar il·legalment a una propietat privada. Va pujar al cotxe i va derrapar perquè volia desaparèixer d’aquell lloc el més des pressa possible. Es va passar tot el viatge donant-li voltes al cap, no podia parar quiet i va decidir que al dia següent tornaria a la universitat. La sorpresa va ser al dia següent quan va veure el professor donant classe, va esperar que acabés per poder parlar amb ell. Al cap d’una hora l’inspector l’estava esperant a la porta, Willer es va estranyar.

W- Inspector què hi fa aquí? - Va preguntar Willer.

I- Volia parlar amb vostè 10 minuts, pot ser ara?

Willer inquiet va contestar que sí, el va acompanyar a la sala de professors, van seure separats, un davant del altre, en Willer el mirava desconfiat.

W- Quan vulgui ja pot començar, inspector.

I– On estava el dia de l’assassinat?

W– No sabia que jo era sospitós, però no tinc cap inconvenient en contestar-li, estava sopant al restaurant amb un vell amic.

I- em podria donar el nom del restaurant?

W– És clar, el restaurant francès Chez Les Anges.

I– hi ha alguna manera de comprovar-ho?, per exemple el tiquet de pagament.

W- Ho podem comprovar perquè vaig pagar amb targeta.