La Nina va passar-se dies fugint i escapant-se dels records. Evadint-se de la realitat tot i que no era gens útil, havia d’afrontar-la. Va estar de dol durant sis dies, tot i així, el setè va decidir eixugar-se les llàgrimes i observar la situació en perspectiva. Aquell conflicte estava causant massa morts i necessitava que això s’aturés fos com fos. El bàndol mongol tenia bona intenció, però obraven malament, com si fossin cecs. La Nina es va proposar ser els ulls de la rebel·lió. El seu primer instint era la venjança, acabar amb aquells que havien destruït tot el que estimava, però aquella set de sang era justament el que havia provocat la guerra, així que hauria de deixar-la enrere per avançar.



Es va dirigir cap al campament. Sabia que no seria gens fàcil, desitjava de tot cor que els soldats encara no estiguessin perduts en una guerra sense sentit, que no haguessin perdut el nord. Esperava poder redirigir-los amb les seves paraules, unes paraules sinceres, però alhora molt intencionades.



Tan sols arribar, el seu aspecte la va delatar. Era una Arséniev, sempre seria així. Va aixecar les mans i va intentar explicar que no tenia cap mala intenció. Afortunadament, els rumors corrien i es deia que un soldat mongol havia acollit com a filla a una nena Arséniev. Ja no era tan greu, però el seu cognom mai li proporcionaria avantatges en aquelles terres.



Dos homes se la van endur cap a un despatx, allà assegut en una cadira d’esquena hi havia un home que deuria tenir uns seixanta anys. En escoltar les passes, aquest es va girar i va clavar els seus ulls cansats en la jove noia que lluïa com un estel.

• Marxeu. Deixeu-nos sols.-va ordenar el vell.

La Nina, per prudència, va decidir esperar-se a rebre l’ordre de parlar.

• Què vols Arséniev?- va dir de mala gana l’home.
  
  
  
  M’agradaria unir-me a l’exèrcit, senyor.- va dir mostrant-se la més segura possible.
  
  
  
  Noia, no em facis riure. Primer, ets una Arséniev i en segon lloc, ets una dona.- va respondre en to burleta.
  
  
  
  Senyor, puc ser una Arséniev, però em van criar dos soldats que deu conèixer molt bé.

Aquella afirmació era un dard enverinat en realitat, la Nina estava apuntant el dit cap al culpable de la mort d’en Li Huan. Efectivament va obtenir el que es pretenia, ja que l’home va abaixar la vista avergonyit.

• I respecte a ser dona, crec que soc igual de capaç i fins i tot puc superar a alguns homes en habilitats. Per altra banda, he sentit que no aneu molt bé de reforços i jo podria ser un membre molt beneficiós per la rebel·lió: conec millor que ningú la societat russa, tinc certs contactes i puc ser molt persuasiva.
  
  
  
  Això... cert.

La jove havia desarmat al militar amb les seves paraules, l’havia deixat sense arguments. Ell entre fascinat per la passió i la convicció de la Nina no sabia què dir. Després d’uns breus instants de silenci, però que es van sentir com a segles, va dir:

• Ets dins.

La Nina no va poder evitar somriure, en Li Huan estaria orgullós d’ella va pensar.



Els mesos anaven passant i la Nina anava guanyant més i més popularitat. Al principi, molts companys, com el militar superior, l’havien subestimat per ser dona, però després d’escoltar els seus discursos i veure les seves habilitats estratègiques i les seves tàctiques, van aprendre a respectar-la i veure-la com una igual. Alguns fins i tot la veien com una superior, esperaven la seva aprovació i li demanaven consells com si d’una sàvia es tractés. Indirectament estava començant a monopolaritzar el grup. El vell líder, cada vegada estava més exhaust i no podia seguir el ritme de la rebel·lió que avançava a passos de gegant. Tothom sabia que el lideratge cauria a mans de la Nina o d’en Xi Ming, un militar conservador de mitjana edat.



L’esperat dia va arribar. El líder havia deixat una carta on deixava el càrrec i deia que el successor l’escollirien els soldats votant. Així es va fer, la Nina va exposar les seves idees entre la gent durant uns dies. Els deia què faria, quins serien els seu moviments…

D’igual manera ho feia en Xi Ming, no obstant això, aquest incentivava la sang, prometia totes aquelles batalles que la Nina pretenia fer a través del diàleg…

Les votacions van arribar i en va sortir guanyador l’home. La Nina, sabia que no podria restar allà sota el poder d’en Xi Ming, ja que els seus ideals eren contraris. Després de reflexionar i reflexionar, va decidir marxar, però emportant-se als seus seguidors i creant així un nou grup més liberal.



Amb el seu nou grup, va decidir viatjar a territori rus i anar explicant les seves idees, que afavorien els dos bàndols per igual, a pobles i escoles. El seu nom tornava a ser famós. Ara era odiada per un grup de mongols i també per un grup de russos, malgrat tot, també era estimada per molt perquè representava un nou país.



Quan va tenir suficient suport i després de moltes manifestacions i protestes que havien obligat als líders russos a crear un estat democràtic, la Nina va decidir presentar-se a les eleccions. El seu discurs va arribar a moltíssima gent:

• Soc la Nina Arséniev. Molts em deveu conèixer per la meva família. Estigueu tranquils, no soc com ells, és més, vaig ser educada pel Li Huan un mongol que em va ensenyar els valors d’aquesta vida i em va estimar moltíssim, juntament amb en Khan un altres mongol. Ells em van fer obrir els ulls, veure que res és blanc ni negre, no és tot o res. Els dec moltíssim, sobretot perquè em van fer comprendre que estem en una guerra que no val la pena. Podem aturar-la avui i canviar el demà. Si jo aconsegueixo que m’escolteu i penseu en això, per mi ja és un èxit. L’altre punt és que ni els russo som superiors, ni els mongols inferiors. Hem de respectar-nos i ser germans, no esclaus i reis. Us preguntareu el per què. Doncs és molt simple, d’aquesta manera només hem aconseguit enfrontaments i baralles. Podem canviar-ho, és a les nostres mans. Sempre us han enganyat amb publicitat nacionalista, us han envalentit a odiar els mongols, i no us adoneu que sou una arma, que us manipulen. Obriu els ulls i decidiu per vosaltres mateixos. Jo vivia enganyada, ara ja no i em sento molt millor. Us ho recomano.

Aquelles paraules van ser un tsunami per la gent, sobretot pels més pobres. Veure a l’hereva de l’Imperi per ells, defensant els mongols i als russos per igual i reiterant la importància del poble i la ment oberta els va xocar molt. Van començar a petar la bombolla on vivien i sortir a l’exterior. La Nina va guanyar les eleccions i amb el pas del temps, la guerra va acabar deixant pobresa i misèria rere seu. La gent unida va anar reconstruint-ho tot i així segueixen avui.



I és que no hi ha res com la ignorància com a arma per aconseguir el poder. I és que el fet que en Li Huan es replantegés la situació havia fet obrir els ulls a molta gent. Tan sols es tracta de pensar per un mateix. Tot és qüestió d’obrir els ulls.



FI