14 de maig

Els xampús al seu lloc i els estris preparats. Com sempre ho vol ella, he deixat el terra impecablement net. Últimament el negoci va molt bé. Tres noies més han donat el cabell i ahir vam vendre un tint. Ah! i la peixatera ara ja ve amb nosaltres a fer-se la permanent.



15 de maig

Obro la persiana com cada matí. Els xampús al seu lloc i els estris preparats. Avui ve una noia per donar el seu cabell. La fem esperar fins que marxi la senyora Maria que ja s’està posant la jaqueta. Una vegada és fora comencem la feina. La veritat és que hem anat perfeccionant la tècnica. Entre les dues l’asseiem al rentacaps i després li aplico el xampú i li seco el cabell amb delicadesa. Després procedeixo a tallar-li, des de l’arrel. Ara ja podem aprofitar tota la llargada del cabell i, clar, això suposa més diners.



22 de maig

Obro la persiana com cada matí. Ja han arribat les perruques de l’última tanda de cabell que vam enviar i les col·loco a l’aparador. Avui he donat cita a dues noies més per la setmana vinent. Aviat haurem d’ampliar el mostrador si seguim així. No sé com no se’ns va ocórrer abans.



23 de maig

Avui el matí és tranquil. Una permanent i un tall de cabells a un nen petit. M’ha deixat sortir una estona i abans de marxar m’ha demanat que li porti un tallat del bar del costat. Surto a fer un tomb. Quan veig que ja és gairebé hora de tornar, paro un moment al bar. Vaig a sortir, però em trobo amb una amiga que feia temps que no veia. Comencem a xerrar del rebombori que hi ha últimament al barri, amb tanta policia, i se’m passa l’hora. M’acomiado i enfilo cap a la perruqueria amb pas ràpid. En arribar li dono el tallat. Quan se l’acosta als llavis em mira amb cara de fàstic i quasi l’escup. “Està fred!” em recrimina. I després em comença a dir de tot, que què faig per entretenir-me tant, que no valc ni per anar a buscar un tallat… De veritat que no m’ho mereixo això, si no fos per mi ja hauria d’haver tancat la perruqueria.



24 de maig

Avui m’he fixat en el cartell de la noia desapareguda. Els gamberros del barri li han guixat la cara i el paper està fet malbé després de tant de temps. Està a punt de caure i ningú s’ha preocupat de canviar-lo. Ara que hi penso, fa dies que no veig l’home que passava sovint. És com si hagués desistit.



26 de maig

Avui és divendres toca repartir les propines. Sé que dins del pot hi ha 10 euros de la Carmeta que sempre queda molt contenta quan li faig la permanent i 6 euros d’aquella noia de la festa de graduació a qui li vaig fer una trena espectacular. Dono per fet que seran per mi, o com a mínim una bona part. Ella s’ho mira i després de remenar, m’allarga la mà només amb els 6 euros i es queda el bitllet de 10. És tard, m’esperen per un sopar i encara haig de fregar les rajoles. Així que ho guardo a la butxaca de la bata sense dir res.



27 de maig

Obro la persiana com cada matí. Avui tornem a tenir molta feina i ja em sembla que trobo a faltar aquells dies de tanta tranquil·litat. Durant tot el matí no paro de donar-li voltes al tema de la propina. Li vull dir. Li haig de dir que crec que ha estat injusta i em mereixo una mica més que ella. Quan penjo el cartell de tancat, em giro i mentre ella fa el recompte de la caixa m’acosto. Em respon seca que és la propietària del negoci i que, en tot cas, això ho decideix ella. Després em diu que avui no pot tancar ella, que vol aprofitar la tarda. Marxa i em deixa amb la fregona a la mà i la paraula a la boca.



31 de maig

Obro la persiana com cada matí. Els xampús al seu lloc i els estris preparats. Aquests dies han estat més tranquils. Vam estar uns dies que no ens parlàvem després d’allò de les propines, però ara ja està. Fins i tot avui m’ha deixat anar a fer una volta quan he acabat amb la Carmeta. Quan torno em comenta que es vol tenyir el cabell de ros i se m’acut una idea. Abans de marxar, comprovo a l’agenda que no hi ha cap clienta l’endemà a primera hora. Sí, ho faré.



1 de juny

Arribo més aviat i ho preparo tot per fer-li el tint. Li vull donar una sorpresa. Poso música relaxant i deixo la revista que més li agrada sobre la cadira perquè es distregui. Ja és quasi migdia quan es presenta a la perruqueria. No pot ser. Es treu la caçadora texana i amb un moviment de cap sacseja la melena rossa, ara lleugerament més curta. Em saluda tan tranquil·la i fa com si no veiés tot el que he preparat. No m’ho puc creure. Ha preferit anar a un altre lloc en comptes de demanar-m’ho a mi. Quan li pregunto pel nou tallat i el color, només pregunta si m’agrada. Ha sigut com una bufetada. Ni m’acomiado.



2 de juny

Acabo de fregar les rajoles blanques. Des d’ahir que no li dirigeixo la paraula. Estic molt decebuda. Perquè s’ho ha fet en una altra perruqueria? No confia amb mi? Quan veig que ja té a la mà la bossa per marxar la paro. No les tinc totes amb mi, però m’atreveixo a preguntar-li perquè no es va fer el tint aquí, li podria haver fet jo. Em respon que no m’ha de donar cap explicació. Cada cop estic més alterada i no m’agrada el rumb de la conversa. Després de molt insistir, m’espeta que no li agrada el meu estil, que és massa clàssic. Per a les àvies del barri funciona, però per a ella no. Això ja és massa. Aleshores perdo els estreps, m’hi encaro i li dic que si té algun problema amb mi que m’ho digui.

Quan es disposa a marxar sense contestar-me, la vull agafar del braç perquè em respongui però m’esquiva amb un moviment hàbil. Quan accelera per poder marxar d’allà, rellisca amb el terra que acabo de fregar i es dona un cop contra el rentacaps. És un cop sec i queda estesa a terra. Un rajolí de sang li surt del cap, i es barreja amb la seva cabellera rossa. Penjo el cartell de tancat.



18 de juny

Obro la persiana com cada matí. Els xampús al seu lloc i els estris preparats. El dia passa ràpid i a última hora entra una clienta, interessada en l’última perruca que ha arribat. Té el cabell molt malmès i es vol fer un canvi de look radical. És la típica clienta xafardera i ja em pregunta si he sentit alguna cosa de les desaparicions recents. Li dic que no, i per canviar ràpid de tema li ensenyo la perruca, que precisament és rossa. Se la mira una estona i em diu que demà tornarà. Quan marxa agafo la fregona i acabo de netejar les rajoles grises. Ara sí que és una perruqueria com cal. Penjo el cartell de tancat.