19 d’abril

Els xampús al seu lloc i els estris preparats. Com sempre ho vol ella, he deixat el terra impecablement net. Des de la noia que va venir per l’anunci hem tingut un parell més interessats en guanyar uns diners. Fa uns dies vam enviar el cabell a la fàbrica de perruques i demà ens les enviaran per posar en el mostrador.

20 d’abril

Obro la persiana com cada matí. Els xampús al seu lloc i els estris preparats. Avui també hi ha tres perruques. He vist com unes quantes senyores s’aturaven a mirar-les. Tot i així ningú entra. Ella està decepcionada, es nota en el seu comportament. Potser pensava que tot aniria més de pressa.



21 d’abril

Obro la persiana com cada matí. Les persones segueixen passant, algunes encara s’ho miren amb interès. Però cap entra. Em crida l’atenció un home que també es va parar ahir, es va passar una bona estona davant l’aparador mirant pensatiu les perruques. Casualitats, potser.



22 d’abril

Tot exactament igual que ahir. L’única diferència és que avui ha vingut una clienta habitual a tallar-se les puntes. Continua sense entrar ningú interessat en les perruques. Ella cada dia està més decebuda i comença a pensar que ha estat una inversió inútil.



23 d’abril

Avui he anat a fer uns encàrrecs. Quan he tornat, ella estava de molt mal humor. Pel que sembla, li reclamen el lloguer del local cada cop amb més insistència. Ja no sap com guanyar temps, però arribarà un dia que ja no acceptaran més excuses. Em preocupa que es vegi obligada a tancar. No sé si ho aguantaria.



24 d’abril

Vaig a deixar l’escombra, quan sona la campaneta. Una dona d’uns 50 anys amb un mocador al cap entra i demana per l’encarregada. Ella ràpidament s’hi acosta. No parlen gaire estona però per la cara d’alegria que posa, suposo que li ha demanat per una de les perruques. La resta del dia ha estat tranquil. He tornat a veure a l’home de l’altre dia, ha estat a punt d’entrar, però no s’ha decidit.



30 d’abril

Avui hem venut una perruca a la dona de fa uns dies. Amb els diners podrà pagar una part del lloguer i un anunci en una pàgina web. Potser aconseguim més clients i alguns fins i tot voldran donar el cabell, que és on més marge hi guanyem.



6 de maig

Ella està més contenta que mai. L’anunci funciona i hem tingut tres nous tints, un tractament de queratina i dos permanents. Ah, i una perruca més. No havia tingut tanta feina des que va obrir la perruqueria. Ara que entren més diners potser li hauria d’insistir que canviï el terra per aquelles rajoles grises que tant m’agraden...



7 de maig

Obro la persiana com cada matí. Els xampús al seu lloc i els estris preparats. Quina decepció. Ahir em va contestar tan malament quan li vaig proposar canviar les rajoles. No m’ho mereixo. Em va dir que si un dia tinc una perruqueria meva, que posi les rajoles que em doni la gana. En resum, que aquí no hi pinto res. No ens dirigim més la paraula en tot el dia. Abans de plegar, frego les rajoles blanques. De lluny veig l’home que mai gosa entrar, que surt de la panaderia i es disposa a entrar a la sabateria del costat.



9 de maig

Avui el dia ha estat més tranquil. Han vingut els dos encarregats de cobrar el lloguer i ella estava tan de bon humor que li ha ofert un tallat de cabells gratuït quan li han donat el sobre. Com si pogués permetre’s treballar sense cobrar. Ens han recordat que anem 9 dies tard i que no ens deixaran tants dies la propera vegada.



11 de maig

Finalment l’home que passa sovint ha entrat decidit i m’ha preguntat per l’encarregada. Després dels primers cinc minuts de conversa, ella va quedant pàl·lida. Jo mentrestant atenc a una clienta que vol tenyir-se el cabell. L’home marxa just quan em disposo a repassar-li les puntes i miro el rellotge. Han estat més de mitja hora parlant. Ella està estranya i es passa la resta del dia en silenci.



12 de maig

Obro la persiana com cada matí. Deixo passar la primera clienta que estava esperant a la porta i amb ella entra l’home que passa sovint. Vol parlar amb l’encarregada de nou, però ella encara no ha arribat. Diu que esperarà. Li dono un parell d’excuses inútils, però insisteix que s’espera. Ella arriba i es queda astorada quan el veu. Tot i així, accepta parlar. Ell gesticula amb energia i ella s’encongeix i fa que no amb el cap. El secador no em deixa sentir res. Quan paro l’aparell del dimoni, ell just surt per la porta. Ella no diu res i es passa la resta del dia en silenci. Tanta intriga em mata. Abans de plegar, frego les rajoles blanques.



13 de maig

Obro la persiana com cada matí. Veig l’home que va entrar ahir penjant un cartell a la farola de davant la perruqueria. Quan acaba, es gira, em mira i tot arrossegant els peus continua el seu camí. Em fixo en el que ha penjat: “Es busca una noia desapareguda. Va ser vista per última vegada en aquest barri el passat 5 d’abril” i una foto. Una foto d’una noia alta, prima, ulls blaus i cabell negre, llis i sedós.