La veritat és que no sabia que fer. No sabia d'on partir. Podria ser veritat que la filla anés pel seu compte? O hauria de fer cas a les suposicions de la mare... La meva decisió era l'important, era la que podria decidir el futur d'aquella nena. No em podia equivocar, una mala decisió podria dur a terme una mala reputació, o alguna cosa més important encara, un cadàver.


Vaig deixar a la mare, l'Elena amb la Jerònia soles a casa seva i vaig anar a reflexionar per veure millor tot el que estava passant. Era estrany oi que de sobte una filla adolescent s'escapés de casa? Així per així, sense cap raó, segons deia la mare. Pareixia tenir una bona vida, una normal de qualsevol noia de 17 anys. Tenia amigues, una casa acollidora, una família i una mare molt agradable; la pregunta era per què? Per què havia de deixar tot el que tenia a Mallorca per anar-se'n a Barcelona? No ho podia entendre. Per un amor? Potser s'havia enamorat d'un nen i s'havien escapat junts. O tal vegada el nen no era correspost i l'havia segrestat! Ai ai, quin mal de cap, estic quasitantparanoic que la seva mare. Estava muntant unes pel·lícules de res. No hi havia cap prova de què la noia li hagués passat res, res de res. Tan sols les suposicions d'una mare preocupada que diria el que fos per no acceptar que ha fet malament la seva feina amb la seva filla. Així que no, no em pensava preocupar. El més segur és que sigui un avís de la filla per dir-li a la seva mare queescentri més amb ella, que necessita ajuda, una persona que es preocupi per ella, una mare de veritat, no trobeu? És el que sol passar. Sí. Segur que és així. De segur que demà al matí la filla ja ha tornat a casa i tot s'haurà arreglat. No seria la primera vegada que passa alguna situació d'aquest tipus. Moltes noies i nois d'aquesta edat se senten sols i per captar l'atenció dels pares o bé d'altres persones fan ximpleries així per ser els protagonistes.


Vaig regressar amb la Jerònia i Elena aexplicar-lisla meva reflexió i que no es preocupessin, que de segur que la Lia l'endemà seria aquí un altre cop o com a molt tardaria dos dies més.


- És clar que si! - Va exclamar Jerònia amb un somriure a la cara un pèl precipitat - Estic segura que tot tornarà a la normalitat, o encara diria que millor. T'ho prometo - va dir dirigint-se a Elena agafant-la de la mà suaument.


Elena, plorant va fer un gest amb la cara assentint, va marcar un somriure de seguretat i la va contestar - Gràcies Jerònia, sort que et tinc a tu - agafant-la de la mà.


- El que has de fer ara és agafar-te unes vacacions per a tu sola i oblidar-te d'això. Necessites relaxar-te! Treballes massa, i com ha dit l'inspector, de segur que la Lia està bé i torna d'aquí a uns dies. M'atreviria a dir que ella el que ha fet ha estat un tipus de vacacions per l'estrès dels exàmens i l'acubament dels adolescents, no trobeu inspector?Tindria sentit crecjo - va dir amb molta seguretat la Jerònia.


- Mira no havia anat a caure - vaig dir donant-li la raó a Jerònia - pot ser sí que s'ha anat de vacacions, l'institut pot arribar a ser angoixant per alguns alumnes, tindria molt de sentit.


- Si, bé potser teniu raó - va assentir Elena - i no estaria gens malament anar-me'n de vacacions uns dies, tan sols per desconnectar.


- És clar que no! - va intervenirsúperemocionada Jerònia - i crec que seria encara millor si t'acompanyes algú - va deixar caure.


De tot d'una vaig veure les intencions de Jerònia però no vaig dir res.


- Pot ser sí que seria millor anar acompanyada però amb qui? - va preguntar decebuda Elena - no tinc a ningú.


- Nodiguis això dona! - va dir al moment Jerònia sense pensar-s'ho ni un moment - em tens a mi! Jo vindria encantada.


-Si? Ostres que bé! Moltíssimes gràcies Jerònia, sort de tu - va respondre emocionada Elena.


De mentre jo estava assumint tot el que estava passant. Ara sí que de debò estava perdut. Ara sí que de debò no entenia res.


Era l'únic que ho veia? No! No podia ser! La mirava amb aquells ulls brillants, emocionats, sempre atenta al que feia, ajudant-la amb tot i més sense cap mena de rebuda a canvi. Com no ho podia haver vist abans? La Jerònia estava enamorada d'Elena! Ara tot quadrava. Per això tantes molèsties i carícies, per això les vacacions. Ara sí que començava a enllaçar tots els caps d'aquesta misteriosa família.


Però encara no podia saber res sobre Lia. La veritat era que ara amb això assegurat podia tenir algunes que altres suposicions però no vaig fer res. Vaig trobar que no era adequat en aquell moment dir ni fer res a més a més no tenia proves ni sabia ben bé el que estava suposant ni si tenia sentit així que vaig decidir marxar i esperar a veure si l'endemà tot el de Lia s'havia arreglat i ja estava a casa de nou.