Samuel estava davant d’un cadàver , ja estava més relaxat per tot el que hi havia passat, hui tot anava bé, estava feliç ,va disposar-se a fer la incisió ,ja anava per la meitat quan s’hi es va obrir la porta fent un colp.

-Alça les mans estàs detingut -Va dir Toni amb una veu entretallada,anava acompanyat per dos policies més, ell estava subjectant una pistola, li tremolaven les mans i tot el cos en general.Es notava que no volia fer-ho, però ell l’ havia enganyat, el seu amic,confiava en ell, però ja no.

-Bé , tranquil, no sé què he fet, de què se m’acusa?-Va alçar les mans sense saber el perquè.

-Assassinat-Va contestar Toni amb ira.

Un policia va anar fins a la posició de Samuel i li va posar les manilles.Cap dels presents va dir res més, s’hi dirigien fins a un furgó policial que hi havia al garatge del centre forense, mentres anaven, tots els seus companys el miraven pasmats i rumorejaven entre ells el que creien que havia passat.Quan havien arribat al cotxe Toni ja havia deixat de tremolar, ara qui tremolava era Samuel,no sabia a on anava i desprès de vore-li la expressió al seu cap,sabia que no era res bo.

Durant tot el trajecte, Samuel no parava de donar-li voltes al cap:

-Què he fet?

Van arribar a comissaria, el van a deixar dins d’una sala pels interrogatoris sense dir-li res, Toni ja se n’havia anat feia temps, es va quedar ell sols en aquella sala , emmanillat, sense saber què havia de fer ni que anava a passar ara. Es va obrir la porta i va entrar un home amb vestit i maletí, el seu rostre era desconegut per a Samuel :

-Hola, sóc el teu advocat d’ofici .-Després d’això li va llegir els seus drets i alguns consells que havia de tindre en compte a l’hora de declarar.

-Molt bé, però inclús no sé bé de què se m’acusa

-Un moment -Va llegir uns papers que portava a les seves mans,i després d’una estona li va dir: Se t’acusa d’assassinar la teva mare i a un suposat germà teu, Javier Sànchez, pel que posa aquí, tu vas ser el qui va registrar el seu cadàver.

-Sí , vaig ser jo.

-Vols que et defenga?

-No necessite que m’hi defense ningú, no he fet res.

-Segur?

-Sí-Va respondre fermament Samuel.

Un poc després, va entrar el seu cap al despatx, estava enfadat i neguitós al mateix temps.

-Has de declarar alguna cosa?

-No , sóc innocent.

-Comencem pel principi,per què no m’has contat que tenies un germà?

-Jo no tinc germans-Va contestar Samuel amb desànim.

-I Javier?Era idèntic a tu!-Va dir alçant la veu.

-Ja t’ho he dit, no és el meu germà,serà alguna casualitat.

-Bé, deixem aquest tema a banda,no et pareix sospitós que muira la teva mare i una persona que es pareixia molt a tu en un curt període de temps?

-Sí, es molt sospitós, però per què anava a matar la meva mare i aquell senyor?

-Te'n recordes que fa tres dies et vas deixar el mòbil a l’oficina?

-Sí-Va respondre Samuel

-Van trucar al teu mòbil i el vaig agafar, també em vaig apuntar el número , vaig esbrinar perquè et trucaven amb tanta impaciència i tan repetidament.

-Volien donar-me el més ràpid possible l‘herència de la meva mare i supose que creus que jo l’he matada a ella i al suposat germà per tindre tot els diners de l’herència?

-Evidentment, és més que probable- va dir Toni amb un to més relaxat.

-Però saps què passa?

-Què?

-Que no és el meu germà!-va dir Samuel alterat després d’haver hagut de repetir-ho tantes vegades.

-Molt bé, vols una prova genética?

-Em pareix el més lògic.

En aquest precís moment es va acabar la conversació,Toni va eixir i altre policia va portar Samuel fins una cel·la provisional. Allí mateix,va anar un metge a llevar-li sang per la prova genètica.

Van passar dos dies quan va entrar un policia i li va dir que anara amb ell a la sala d’ interrogatoris; li va posar les manilles,el va portar fins allí i li va llevar les manilles.

Allí estava Toni amb uns papers a la taula i amb cara de preocupat:

-Hola Samuel-Va dir amb una veu suau.

-Hola, com ha eixit la prova?

-Es un tant delicat de dir-ho.- A Samuel li van posar nerviós aqueixes paraules.

-Què passa?-Va dir molt neguitós buscant respostes.

-Bé, l’ADN de Javier Sanchez és idèntic al teu, no és el teu germà, si ho fóra seria un tant diferent.

-Esteu segurs d’haver-ho fet bé?-Va dir amb veu entrecortada, neguitós.

-Hem realitzat la prova tres vegades i dóna el mateix.

-Això significa que un de nosaltres és un clon, com pot ser això?

- Encara no ho sabem, pero és veritat.

-Déu meu,mai s’havia realitzat una prova de clonació amb humans, i havia eixit bé.-El seu rostre mostrava preocupació i temor al mateix temps.

Van passar cinc minuts, cap dels dos parlava, Samuel mirava al sól , i Toni mentrestant mirava la seva reacció amb tristesa. Tot seguit va parlar Toni:

-Ets lliure, després d’això, has desmantelat totes les nostres sospites, i no hi ha cap motiu pel que matares a la teva mare; ho investigarem; qui ha fet això corromp totes les lleis de la bioètica.

-Bé,i per favor feu tot el possible per descobrir qui ha sigut.

Va fer tot el paperam i va eixir dues hores després que li hagueren donat la notícia.

Estava destrossat, havia canviat completament la seva vida però, volia saber més sobre aquest tema , encara que segurament ningú l’ajudaria per descobrir rés mes sobre qui era el clonat i qui la clonació.

I de sobte se li va ocórrer una bona idea,va anar a la casa de la seva mare; va obrir amb la clau que portava ell abans que ell morira, i es va dirigir directament al bany, va obrir un calaix i la va trobar: allí estava la seva prova. Una pinta amb pels de la seva mare, la va agafar i se la va guardar a la butxaca.Va anar al laboratori, ja era tard, hi havia tres persones,no les coneixia, però treballaven en el mateix laboratori que ell. No li van fer molt de cas , i ell es va posar a investigar. Després d’un llarg temps, va aconseguir tindre uns resultats, el seu ADN no coincidia amb el de sa mare en res,era adoptat i, per tant, no era l’original.

Ell era la clonació.

No va anar a sa casa a parlar amb la seva dona, ni a la comissaria que era on es trobava el seu amic Toni. Va anar al pont més proper, estava decidit,no per ell, sinó pel científic que l’havia creat.Va arribar fins allí, hi havia almenys trenta metres d’altura, va passar la barrera de seguretat per no caure, hi estava aferrat mirant el qui havia davall .No hi sabia el temps que havia passat però a l’estona van vindre dos cotxes de policia,va observar-los, d’un d’ells va eixir Toni, ell va ser de tots els policies el que va parlar :

-No tens perquè fer-ho, això que ha passat no té importància, sigues la clonació o el clonat, ets una vida , i has de viure-la- Va dir Toni de la manera més amable i més convincent que va poder.

-Sóc una còpia-va dir convençut i va saltar al buit.

No havia mort , estava conscient, no s’hi podia moure. Va aconseguir obrir els ulls, estava viu,sols podia mirar a la teulada , a l’estona va anar una infermera i va vore que estava despert:

-Hola senyor Garcia, després de la caiguda no va morir,però sí que té afectat al sistema nerviós,està totalment immobilitzat, no pot menejar cap part del cos ,ni pot parlar, sols pots escoltar i vore,açò no serà permanent, prompte treballarem en la seva recuperació.

Samuel va plorar en silenci, no podia fer-ho d’altra manera,estava dolgut, i no per les ferides , sinó per la seva procedència i el seu destí.

Després de tot això, va escoltar passos a l’habitació, no sabia de qui, tampoc podia vore qui era. A la seva visió s’hi va aguaitar un home desconegut a ell, i va dir:

-Jo sóc el científic que va fer la clonació, tu ets una de les meues moltes obres,i ets una altra prova fallida.-Va agafar el cable del respiratori i el va desendollar deixant Samuel als braços de la mort.



Hora de la mort: 6 hores 39 minuts.