6 hores 39 minuts

Va obrir els ulls quan el primer truc del telèfon encara no havia mort, i la primera cosa que trobà en la foscor de la nit foren els dígits verds del ràdio rellotge.

Per això va saber que la trucada no podia ser bona.

No n’hi ha cap que ho sigui a la matinada.

Allargà el braç just en el moment que sobrevenia el silenci entre el primer i el segon truc, i ensopegà amb el got d’aigua que hi havia a la tauleta de nit. El va fer caure. La seva dona també s’agità, al seu costat, impulsada per aquella despertada tan brusca. Va ser ella qui encengué el llum de la seva pròpia tauleta.

La mà de l’home es va aferrar a l’auricular del telèfon. Mentre s’incorporava una mica per poder parlar, el despenjà i se l’acostà a l’orella. La pregunta va ser ràpida, alarmada.

- Sí?

Va sentir una veu neutra, opaca. Una veu desconeguda.

-Samuel ets tu?,sóc Toni, el teu superior , has de vindre a l’ alçament d’un cadàver , és urgent.

- D’acord, ja vaig

Ell era forense de la ciutat , així que va acudir per la seva professionalitat , va agafar el cotxe i va anar el més ràpid possible, aqueix matí , hi havia molta foscor al cel, estava negre sencer, sols l'il·luminaven els fanals del carrer.

Quan va a arribar hi havia molta gent pel voltant fent fotografies i buscant més proves per esbrinar qui era el cadàver i com havia mort,estaven tots enmig d’un carrer tallat per la policia .En veure’l amb el maletí negre que sempre portava amb els seus instruments , li van deixar espai fins al cos sense vida. La gent s’hi va apartar , imposava bastant, tot el món va baixar la veu per deixar-lo treballar i per a poder escoltar qualsevol notícia.

El cadàver estava capbaix,no hi havia cap rastre de sang ni de res més, sols el seu cos sense vida tirat al sòl, com si estiguera adormit,però en aquest cas , estava pàl·lid ,el primer que va descobrir era que era un home de mitjana edat, anava ben vestit. Primer va prendre-li el pols per si inclús seguia amb vida,no va ser el cas, després li va agafar la temperatura , va notar que estava molt fred, havien passat almenys un parell d’ hores des de la seva mort , va investigar la seva roba per si havia alguna dada per identificar-lo , no hi havia res.

Era el moment de donar-li la volta al cos, va agafar-lo d’un costat i amb molta cura, li va donar la volta, quan va fer-ho,un persona del radi mes proper a ell, va fer un crit d’exclamació, després totes les persones s’hi van a callar de colp, hi havia un silenci complet,sols escoltava la seua respiració. Tots estaven sobresaltats,ell també ho estava.

Ja havien passat dos minuts des que li havia donat la volta, però ningú havia dit res, Samuel estava pàl·lid i seguia mirant aquell cadàver tan especial.

Després d’ una llarg estona,va aparéixer Toni i li va dir:

-Vols prendre’t un descans?

-No, estic bé , vull acabar amb açò, quant més ràpid millor.-Va respondre amb veu baixa.

El motiu d’aquest sobresalt, era perquè el cadàver era idèntic a Samuel, era com si estiguera mirant a l’espill, sols que el reflex estava mort. Va finalitzar la tasca en aquell lloc, no hi havia cap prova de la seua mort. Van traslladar el cadàver a la clínica forense. Era el moment en què ell havia d’esbrinar com havia mort, el procés era molt rigorós havia de fer una incisió de la barbeta fins al melic. Encara que abans s'havia fet el dur, li costava vore això, i era el moment d’obrir el cos.

Es va disposar a fer-ho, pel seu cap passaven moltes idees,pareixia que s’anara a fer mal amb aquest tall a ell mateix, no s’atrevia a fer-ho, pensava que era ell. Va posar el bisturí a la pell. Va fer un poc de força, no la suficient per a tallar la pell. En aquell moment Samuel es va afonar , va començar a plorar, s´hi va allunyar del cos. Quan va recobrar la compostura i els seus nervis, va fer la incisió, va obrir el cos, li feia mal fer-ho, sabia que aqueixa imatge no anava a poder esborrar-la mai, però ja havia finalitzat. Va ser un descans per ell , com si haguera fet un esforç sobrehumà.

Després d'això, intentà pensar en altra cosa, va deixar de pensar en la seva imatge i va pensar en el seu treball, que era identificar quina havia sigut la causa de la mort, va determinar que era un infart al miocardi. Va fer tot el paperam el més ràpid possible i se’n va anar , però abans d’ eixir per la porta, el seu cap li va preguntar:

-Si necessites parlar, estic disponible.

- No té importància, segur que ha sigut alguna mala casualitat.-va dir en to despreocupat, i se’n va anar.

Estava molt neguitós pel que havia vist, però al seu cap sols li venien tres paraules: «ja he acabat».