Aquella nit, va arribar a la seva casa,la seva esposa estava preocupada, li va preguntar:

-Què ha passat aquest matí que hi era tan urgent i has arribat tan tard?

-Res, era un cas com qualsevol altre-va dir Samuel , intentant fer-ho creïble.

-Bé. -Ella el va creure i el va deixar estar.

Les setmanes següents van ser molt incòmodes, perquè ni Samuel , ni la gent amb qui treballava volien parlar del tema i sempre estaven evitant tot el que hi estiguera relacionat amb el que va ocórrer. Ell va seguir amb el seu treball i fent vida normal, encara que el últims esdeveniments no li deixaren fer-ho,ni permeteren tampoc que els seus companys pogueren oblidar-ho.



Per altra banda, Toni, el seu cap i vell amic , sempre estava insistint en el fet que si tenia algun problema o s’hi sentia malament que contara amb ell per a parlar o ajudar-lo, però ell, Samuel, sempre deia que no havia cap problema.

Passades dues setmanes, ja se n’ havia oblidat un poquet i hi havia millor ambient.

-Sí,sí,després et cride per telèfon-Va dir Samuel mentres parlava pel mòbil. Després va anar al seu despatx i quan omplia el paperam d’un mort que havia registrat feia poc de temps va entrar-hi el seu cap, Toni:

-Com va el certificat de l’últim cadàver?- Va dir en un to amigable

-Bé , ja estic acabant, quant termine passe per la teva oficina i te’l done.

-Bé.-I se’n va anar sense afegir-hi res més.

Samuel va passar-se tot el temps que li quedava de treball aqueix dia completant dades oficials d’aqueix cas; quan va terminar va passar pel despatx del seu amic Toni i va deixar-ho,aquest va respondre amb un gràcies i Samuel se’n va anar a la seva casa satisfet amb la seva feina.

Mentre que Samuel ja havia terminat,Toni seguia treballant: estava arreglant els papers d’altra cosa de més valor quan, de sobte, va sonar el mòbil de Samuel,se l’havia deixat a l‘oficina,Toni no li va donar importància, no en va fer cas, però després de dues tocs més,va anar a vore per si era algun tema urgent,va córrer a agafar-lo ,va despenjar i va dir:

-Sí?

-Ets Samuel Garcia Garcia?

-No,sóc un amic seu, però és algun tema urgent?

-No , que cride quan puga- I va penjar ràpidament.

Toni estava preocupat i intrigat al mateix temps, i ja que estava allí, va mirar el mòbil de Samuel, no tenia cap contrasenya, Samuel era un home simple i sense secrets. Va a anar directament a les últimes trucades ja que no sabia qui tenia tanta pressa per contactar amb Samuel. Fou en aquell moment quan va vore l’ agenda;tenia trenta trucades ,las majoria sense contestar, sols hi havia algunes soltes que sí estaven contestades. Toni, ràpidament, s’hi va apuntar el número de telèfon per esbrinar què passava i se’n va anar com si no passara res.

Al dia següent, el primer que va fer Samuel va ser agafar el seu mòbil , ja que s’ havia adonat aquella nit de l’oblit, va revisar-lo i Toni ,que es va adonar, va anar-hi ràpidament per dir-li que l’havien cridat diverses vegades, però no li va contar res més ni molt menys el dubte que se li passava pel cap:Qui era aquesta persona?

Toni va seguir treballant com si no passara res però, quan va tindre ocasió aquell mateix dia, va cridar al número que havia apuntat i, després d’esperar mig minut, li va contestar una veu de dona:

- Notaria Jaume i Montse, en què el puc ajudar?-Toni es va quedar gelat, però va ser ràpid i improvisar:

-Hola, sóc Samuel Garcia Garcia , ahir em van cridar a un altre telèfon, em podeu dir com van les coses?

-Si, l’ herència de la seva mare passa a ser tota seua després de la defunció del seu germà, quan puga passe vosté a pels papers. Aprofite per a dir-li que sentim molt la mort de la seua mare i del seu germà.-Toni va penjar sense dir res més.

El seu cap donava voltes,es va quedar sense paraules, Samuel sempre li havia dit que ell era fill únic i ara havien mort el germà i la seva mare?. Allò no podia quedar així, era l’ hora de treballar pel seu compte.