Durant tot el dia vaig estar ansiós per tornar i la curiositat m´envaïa, així que vaig buscar en internet informació sobre els errants o la dimensió dels somnis. Però no vaig trobar res. Finalment, després de sopar em vaig gitar de seguida per a tornar-hi. Igual que la nit anterior, vaig aparèixer fora de la ciutat. Aquesta vegada no em vaig trobar a ningú, només es veia gent caminant a certa distància. Vaig decidir entrar en la ciutat i buscar el MIMR, el vaig trobar sense dificultat, i quan vaig entrar em vaig trobar en Marina que seguia portant la mateixa roba, em va estranyar, però no li vaig dir res. Ella em va saludar amb un somriure i amb els seus grans ulls verds i vam pujar al segon pis, que és on ens vam quedar l'última vegada. El Doctor Garcia no estava. Però Sandy i Marina em van presentar a la resta de l´equip. Un xic alt i ros, d´uns vint anys que es deia David s'encarregava de les expedicions a les gàbies de zombis juntament amb Marina i un altre home que encara no havia arribat. A les oficines treballaven Sandy, el doctor Garcia i un altre home que anava en cadira de rodes-Carles no és invàlid en realitat- va dir Marina-però és somnàmbul i si camina en la dimensió dels somnis, en el món real camina també, així que com podria fer-se mal i caure per les escales o alguna cosa, aquí va en una cadira de rodes que es va fabricar.

També hi havia un home asiàtic al qual només coneixia Marina, ell no solia estar en aquestes hores, ja que ara era de dia en la Xina. Em va resultar estrany que Marina conegués als treballadors del MIMR que pertanyien a altres franges horàries. Vam anar Marina, David i jo a les gàbies per què fa un temps havien descobert que havia una empresa que estava traficant amb armes i creien conèixer al seu líder. Dins de la gàbia em van dir que em mogués amb precaució, unes quantes vegades ens vam veure en perill per alguns somnis, però David i Marina estaven bastant preparats i jo aprenia amb facilitat. Quan vàrem arribar davant d´un home gros de pell morena que somniava amb una dona que estaven arrestant, ens vam apropar més fins que la nostra visió es va fusionar completament amb la d´ell i vàrem entrar al seu somni-aquest ja el vam veure l'última vegada, s'està repetint, però podem aprofitar per a descobrir més informació- va dir David. Em varen explicar que fins llavors havien descobert alguns dels membres de la seva banda, però no sabien on anaven a realitzar el pròxim negoci. Els meus companys s´estaven possant nerviosos per què no trobaven res nou. Vaig observar que el protagonista del somni estava constantment parlant en la dona però no li deia el que volíem sentir i llavors vaig pensar que a més d´observar-los podia relacionar-me amb ells i al cap d´observar durant una estona a la dona em vaig posar prop del traficant i vaig començar a fer-li preguntes adonant-me que ell interpretava que era la dona qui li estava preguntant. Vaig aconseguir que la dona li preguntés on aniria, fent veure que estava molt preocupada i l'home va desemmascarar els seus propòsits, a part d'on seria el negoci.-Se suposa que això no es pot fer, però...- David pareixia donar-me l'enhorabona però estava un poc frustrat.

-Ha estat molt bé, tranquil Toni, sí que es pot fer, però no se'ns havia ocorregut.- la resposta de Marina em feia sentir millor, seguia pensant que pareixia ser molt madura per a l'edat que devia tenir.

Quan varen tornar de nou a les oficines, em varen felicitar pel meu treball, el doctor Garcia, que ja hi era, va insistir a explicar-me algunes coses encara que ja me les havien dit Marina i Sandy. També em va presentar a un home que em sonava molt, més tard em vaig assabentar que era un ministre del país, em van dir que per a poder resoldre en la vida real els conflictes que investigaven, col·laboraven amb grans càrrecs polítics alguns dels quals també eren errants. Llavors vaig decidir preguntar-li, com era que mantenien tot allò en secret, li vaig dir que vaig intentar buscar informació, però no vaig trobar res. Ell em digué que quan la societat coneix a una persona amb capacitats, la situació sempre acaba malament. Es va decidir mantenir en secret després que durant la Guerra Freda, els soviètics van capturar a diversos errants per a utilitzar-los en l'espionatge, els tenien captius i els drogaven perquè estigueren dormint sempre.

Durant els següents dies, sempre anhelava l'arribada de la nit per a tornar-hi, vam acabar de resoldre el conflicte del traficant d'armes i des que l'equip va començar a utilitzar els meus mètodes, vam resoldre molts més. M'emocionava molt quan per les notícies sentia que deien que havien detingut uns traficants o que havia finalitzat algun conflicte bèl·lic i que al darrer d'això estàvem nosaltres. Però em vaig començar a addicionar a aquell món fantàstic i a fingir que estava malalt per a no anar a l'escola i poder dormir i trobar-me en la dimensió dels somnis amb Marina en la qual vaig començar a intimar, ella sempre hi era allí encara que no m'explicava perquè. Els seus ulls verds brillaven quan em veia i de segur que els meus també i feien el mateix en veure-la, començava a desitjar a aquella xiqueta dels somnis que pareixia irradiar màgia. Em notava estrany en sentir atracció per ella i intentava no pensar-hi massa per què no em pareixia bé que m'agradés una xiqueta que tindria cinc o sis anys menys que jo. No li vaig preguntar ni l'edat ni el perquè sempre anava amb la mateixa roba, o sempre hi era dormint, cada vegada que li parlava sobre alguna d´aquestes coses ella canviava de tema. Les nostres converses al principi eren sobre els somnis i el nostre treball, poques vegades parlàvem de les nostres vides i quan ella ho feia de vegades pareixia que em mentia, però prompte vam començar a parlar de coses més profundes, de sentiments, dels nostres temors, del que ens agradava. Ella era molt comprensiva i quan parlaven les seves paraules eren com poesia, realment pareixia més madura que jo. Ella sempre em deia que no li semblava bé quan jo faltava a classe per a estar a la dimensió dels somnis, em deia que estava malgastant la vida real per una cosa que sols estava al meu cap. Jo sempre contestava sempre que això també era real per què al cap i a la fi tots ells existien a la vida real i que per a mi havia arribat a ser més important això que tot el que em passava despert. Un dia em va dir que només recordem allò que mai ha succeït.

Els meus pares es començaren a preocupar per la constància en què em posava malalt i pel despitat que estava durant el dia. La dimensió dels somnis era com una droga, com més temps passava allí més em desconnectava de la realitat. Tant en un món com en l'altre, tots insistien en el fet que estava canviant de manera preocupant, encara que els meus pares, amics i professors no sabien el perquè. Sols podia parlar del tema amb Sandy, era l'única que no em criticava per desitjar més la dimensió dels somnis que el món real. Ella era psicòloga i sempre estava disposta a parlar de qualsevol cosa que em donés per pensar, encara que per a la majoria dels temes preferia parlar amb Marina, teníem una connexió mística. Un dia, parlant en Sandy, va sorgir el tema de Marina i va deduir que m'agradava, quan li vaig dir que em sentia mal per sentir allò per ella, Sandy m'ho va contar:

- Pensava que ho sabies, segurament Marina no t'ho contava per què se sentia avergonyida o incòmoda, però el podies haver deduït per totes les coses estranyes que envolten a aquesta xica. El fet que sempre estigui aquí, que sempre porti la mateixa roba, el fet que aparenti ser molt més menuda del que és.-Va fer una pausa- Veus per on vaig?- vaig obrir la boca per contestar, però encara estava intentant assimilar el que volia dir-me- quan entres a la dimensió dels somnis la imatge que tens de tu és l'última que vas veure- no vaig contestar- Marina fa quatre anys que està en coma.