Uns dies després d’haver trobat aquell diari, l’Adolph es va quedar molt pensatiu ja que va llegir que moltes persones que havien viscut en camps de concentració recloses pels camperols i les classes socials urbanes van sobreviure. Llavors ell va pensar que els seus pares podien estar vius i va anar esbrinar informació sobre on podien estar els seus pares ja que els van destinar a diferents llocs de França.

Al dia següent l’Adolph es va quedar rumiant sobre el que havia llegit i va decidir explicar-li tot a la seva dona, ja que ella no sabia assabentat de res. Aquell matí esmorzant a a la posada, l’Adolph va decidir comentar-li a la seva dona que anava a esbrinar sobre on podien estar els seus pares, però que nomes anava a anar ell sol, ella es tenia que quedar a la posada amb el seu fill fins que ell tornes d’aquell llarg viatge. Passades unes hores l’Adolph va agafar la seva maleta i amb el seu carro va decidir emprendre aquell viatge, després de tantes hores de trajecte, ell va decidir parar a descansar ja que ja s’havia fet de nit i no podia seguir amb el seu viatge, i es va situar en uns camps on va passar la nit. A l’endemà, quan va sortir el sol va tornar a emprendre el seu viatge fins que va arribar a Troyes. Quan va arribar va anar a buscar allotjament per quedar-se uns dies, després de mitja hora buscant un lloc per establir-se, va trobar una posada molt antiga on estava situat el timbre a mà esquerre, va tocar el timbre i seguidament després d’uns segons va obrir la porta un senyora gran i li va preguntar....

- Que vol vostè?

- Voldria allotjar-me en una habitació d’aquesta per passar uns dies

Seguidament la senyora el va fer entrar i li va oferir una habitació que tenia lliure al fons del passadís.

Una vegada instal·lat a la seva habitació va deixar la seva maleta i va anar a donar un tomb per buscar informació sobre les persones que havien viscut en aquells camps, ja que aquell poble era un dels llocs on tenien camps i va anar a parar molta gent.

Mentre caminava pel carrer sense saber on poder trobar informació es va seure en un banc situat en una plaça, uns minuts després es va asseure al seu costat un home gran, l’Adolph es va quedar pensatiu ja que aquell home li va recordar al seu pare, llavors va decidir fer-li unes preguntes.

- Disculpi, li podria fer unes preguntes?

- Clar que si, que vols preguntar-me?

- Vostè a viscut en el temps de la Revolució Francesa?

- Si, jo vaig intentar fugir d’aquella guerra, però mentre fugia em van trobar llavors em van destinar a un camp de concentració en aquesta mateixa ciutat on estem ara.

- Hi havien mes persones a la mateixa situació que vostè?

- Si, hi havia moltes persones igual que jo. Perquè em preguntes tan sobre aquella guerra?

- Els meus pares van ser presoner en aquells camps de concentració i els estic buscant. Vosté sap on van traslladar a mes persones?

- Si. Van traslladar a moltes persones a camps situats a Montpellier i a Tolouse.

L’Adolph li va donar les gracies per tota aquella informació ja que va ser de molt bona ajuda, es va acomiadar del senyor i tot seguit es va dirigir cap a la posada, va agafar les seves maletes i va emprendre el seu viatge cap a Paris per buscar a la seva família.

Una vegada va arribar a Paris, va anar a buscar a la seva dona i el seu fill i els va explicar on podrien estar els seus pares. Llavors van agafar tots les seves maletes i es van dirigir cap a Tolouse.

Al viatge va durar una setmana, fins que van arribar a Tolouse, un cop van arribar, van anar a buscar un lloc per passar la nit, van trobar una posada a la plaça del poble i van decidir quedar-se, la dona de la posada, els va ensenyar una habitació que estava lliure però no tenia lavabo, ja que el lavabo estava situat en el passadís i era el mateix que tots els hostes utilitzaven, ells no van tenir ningun inconvenient amb aquell ultima detall. Tota la família van decidir descansar d’aquell viatge.

Al dia següent va anar a buscar al seus pares pensant que podien estar en aquella ciutat, llavors es va dirigir cap a l’església i li va preguntar al capellà si coneixia a un home amb el respectius noms i cognoms, ell li va contestar que havia sentit parlar d’aquell home i que en aquesta ciutat no estava perquè ell coneixia a la majoria de la gent, però potser el podia trobar a Montpellier.

Tot seguit l’Adolph es va dirigir juntament amb la seva família cap a Montpellier, després d’un dia de viatge van arribar a la ciutat, de seguida, van trobar una posada on passar els dies fins que trobessin els seus pares. L’Adolph va començar a investigar on podien estar els seus pares fins que va esbrinar que podien estar en un monestir, una vegada va arribar al monestir, va picar a un timbre perquè li obririen la porta i va obrir una monja que li va preguntar...

- Que vol?

- Estic buscant a Charles Boucher, sap si es troba aquí?

- Si, està aquí. Qui es vostè?

- Soc el seu fill. Porto molt de temps buscant els meus pares.

- Passa estan aquí, es veuran molt contents de veure’t. La teva mare no para de preguntar per tu i pel teu germà, ja que l’ultima vegada que os va veure éreu molt petits i no sap que ha sigut de la vostra vida.

Quan l’Adolph va veure el seu pare i a la seva mare, es van donar una forta abraçada i la seva mare no va parar de preguntar que ha sigut de la seva vida i de la del seu germà. Ell li va contestar que van tenir que fugir cap a Espanya a un poble de Catalunya anomenat Hostalric i que van ser cuidats per una família camperola. El meu germà es troba allà, jo he vingut amb la meva dona i el meu fill per tornar cap a Hostalric amb vosaltres. Llavors tota la família van decidir marxar tots junts cap a Hostalric.

Passades dues setmanes van arribar a Hostalric i finalment es van trobar els pares amb el seu fill petit i van conèixer a aquelles dues persones que van els van cuidar, i els va agrair tot ho que van fer per els seus fills durant tots aquells anys. Tots junts van decidir construir una casa al costat d’aquella família i començar una vida nova i oblidar-se de tot ho que havien patit en aquella guerra.