Han passat 10 anys des de que aquells dos nois es van quedar a viure en aquella casa d’Hostalric. L’Adolph ha decidit junt amb la seva dona i el seu fill tornar a França i veure com ha quedat la seva ciutat després de la guerra i explicar-li al seu fill les costums d’aquell país i la historia dels seus avantpassats.

Mentre l’Adolph està fent la seva maleta per marxar al dia següent cap a França, s’apropa el seu germà per acomiadar-se, mai s’havien separat des de que van arribar a Hostalric.

De sobte la dona es va dirigir cap a l’habitació on estaven els dos germans i va fer una proposta inesperada.

- Voleu que faci algun sopar especial per fer un gram comiat?

Ells van dir que no calia que ella es molestés fent un gran sopar, ja que durant aquests 10 anys es va porta molt be i els va tractar com si fossin els seus fills.

María, la dona, va anar al galliner i va agafar una gallina, mentre sostenia amb el seu braç dret una ganivet, sense pensar-ho li va tallar el coll, uns minuts després va agafar les seves potes, les va lligar junt amb la branca d’un arbre i seguidament va ficar a la gallina de cap a baix perquè caigués tota la sang i es quedés completament neta. Passades unes hores va anar a buscar a la gallina i va fer un gran sopar.

Mentre Maria i Anna, la dona d’Adolph acabaven de fer el sopar, l’Adolph i en Christophe anaven preparant la taula. Una vegada fet el sopar es van seure tots a la taula disposats a provar aquell deliciós menjar tant especial que havia preparat la Maria amb tot el seu amor.

Un cop asseguts tots a la taula, en Pere, l’home que havia fet de pare durant aquest 10 anys els va preguntar....

- Com heu pensat anar cap a França?

- L’Anna i jo hem pensat anar caminant amb el nostre fill.

- No creus que serà molt pel teu fill, es un viatge molt llarg i cansat per un nen de la seva edat. Va respondre en Pere.

- Havíem pensat agafar un carruatge però no tenim suficients diners

- No pateixis, jo havia pensat, si voleu, us puc deixar el meu carro amb els meus cavalls. Va contestar en Pere amb una gran seguretat.

L’Adolph, emocionat, va acceptar sense pensar-ho ja que sabia que el seu fill no podria aguantar aquell viatge tan llarg a peu.

Una vegada van acabar de sopar, es van dirigir tots cap a les seves respectives habitacions per descansar, ja que sabien que a l’endemà tenien que fer un llarg viatge.

Al dia següent, quan van escoltar al cant del gall, es van despertar tots, van agafar les seves maletes i van baixar les escales per anar cap al menjador. Quan van arribar al menjador van veure que no hi havia ningú però minuts mes tard van veure a la Maria entrar per la porta ja que acabava de munyir a una vaca. En Pere es trobava preparant el carro pel Christophe ja que sabia que tenia que fer un viatge molt llarg.

Després d’esmorzar, l’Adolph i la seva família van sortir de la casa per acomiadar-se d’en Pere i finalment emprendre el seu viatge cap a França.



Passada un setmana d’haver travessat muntanyes, rius, pirineus,... van arribar a França. Seguidament es van dirigir cap a una posada per passar la nit.

Al dia següent, una vegada descansats, l’Adolph va decidir anar amb la seva dona i el seu fill a veure la casa on havia viscut la seva família, quan van arribar es van adonar que no estava la casa que havia explicat l’Adolph, sobre aquell terreny on abans estava la casa ara hi havia una església. Després van anar a visitar els voltants i van veure que tot era diferent a com ho recordava ell.

Van decidir tornar a la posada ja que s’havien quedat tant sorpresos que no s’havien a quin lloc anar més, mentre anaven cap a la posada, l’Adolph va trobar un diari situat sobre d’un dels bancs i es va adonar que a la portada d’aquell diari hi havia una noticia que el va deixar a una mínima esperança de que els seus pares estiguessin vius ja que ell mai els havia vist morts.