Queia la cendra sobre l'aigua roja. Corbs feréstecs espiant la dansa de les ombres projectades sobre l'arena. Les ones baixes banyant els peus descalços d'un home que porta el vestit nou de l'emperador: la seva pròpia ignorància, un egocentrisme de proporcions bíbliques i un amor propi excessivament abundant. La lluna muda la pell i cau sang sobre la terra.

Una veu tan alegre com psicòtica romp el silenci, començant un grotesc monòleg.

-Hola, pare. Em complau tenir-lo aquí, en la meva humil morada. Esper poder ser un amfitrió digne de la seva visita... Aquest vespre fa fred, oi? Per sort tenia una mica de llenya per encendre un foc preciós... -observa les flames durant uns pocs segons, hipnotitzat- realment preciós. I les vistes són perfectes, no troba? La costa és increïblement bonica durant el vespre.

S'apropa a l'aigua i s'asseu damunt l'arena, banyant els peus. Somriu.

-Des d'aquí es fon el reflex de la lluna amb el del foc, sembla que el cel s'està incendiant... Vostè sempre parla del cel i de l'infern. Diu que si feim el bé anirem a una espècie de paradís, però si no anirem a un lloc on ens torturaran eternament. La bíblia... un llibre molt extens i amb moltes possible interpretacions. A mi m'agrada més l'explicació de l'infern que donava Dante. Saps? Si el que deia Dante és cert, tu acabaràs enfonsat, molt profund, dins un riu de sang bullint. Vas ser tu qui vares matar al teu fill, no? I jo... jo acabaré convertint-me en una planta... Diguem, ja t'has enfonsat?

Llavors es va ajeure, mirant el cel. Els corbs encara rondaven el cadàver cremat que hi havia fermat al tripalium. Ja feia hores que prenia, i ja començava a apagar-se. Un dels corbs va baixar al terra, observant el que aviat seria un festí per la seva horda. En el moment exacte en que va tocar la superfície l'home que mirava la lluna va somriure. Es va ficar la mà a l'infern de la jaqueta i va treure una pistola, una Smith and Wesson del calibre 40. Encara ajagut va obrir la boca, va posar l'arma apuntant cap al paladar en un angle de 45 graus. Un tir net al cervell.

-Si, seré un planta. Quina? M'agradaria ser una bella flor... -un soroll sec i estrident que ressonà sobre les ones i creà un eco a les dunes llunyanes va espantar al corb, que ràpidament va tornar amb els seus, deixant tranquil el cos del capellà.

Alhora, a pocs quilòmetres de distancia, una adolescent mirava el sostre de la seva habitació des del llit i veia figures estranyes, abstractes, calidoscòpiques i en espiral, tot banyat en colors vius i lluents. Jazz, música tranquil·la però intensa, el tacte dels llençols, l'olor fruital del xampú i el fort gust de pastilles a mig engolir. Pols d'àngel. De fons, el soroll d'unes passes s'apropava. Clack! Girà el pany amb força.

-Però que coi creus que fas?! -un crit fort i enfadat.

-Oncle? -confosa. Pocs segons després se'n adonà de la situació i començà a plorar.

-Ara no em vinguis amb aquestes! Què has pres?! D'on ho has tret?!

-Per què em crides? -sanglotant.

-Per que ets una irresponsable de... -aturant-se per a respirar profundament- no pots fer aquestes coses! -alhora que ell es calmava l'altre s'enfadava bruscament.

-I per què no?

-Perquè t'arruïnaràs la vida! -tornant-se a enfadar.

-Encara més?! És possible, això?! Mira'm, estic acabada! No tenc vida social, he d'anar a un psicòleg dos cops a la setmana... si em donéssiu una quarta part del que costa pagar-ho no hauria de fer feina al teu bar de mala mort per a poder pagar-me la... -es tapà la boca amb les mans abans de seguir parlant. El seu oncle va encorbar l'esquena, apropant-se fins tenir el seu rostre a pocs centímetres del de la seva neboda.

-Saps? Podria estar escridassant-te tot el que queda de vespre, però no canviaria res, oi? Simplement estic decebut.

-No! Tu no en tens ni idea del que jo sento! No saps el que és perdre un pare! No saps el que és que assassinin al teu pare!

-T'he dit més de mil cops que deixis aquesta teoria teva de que el teu pare va ser assassinat! La policia no en va trobar proves, i ell fumava molt. Segurament va ser un incendi. I no! No sé el que es perdre un pare, però si que sé el que és perdre un germà. Tots el trobem a faltar, però ja han passat set anys. Si el teu pare... si els teus pares encara estiguessin vius, t'agradaria que et vessin així?

-Si estiguessin vius, jo no estaria així...

Ell va sospirar, va tornar a posar l'espatlla recta i va marxar en silenci. Aquest cop el pany no va fer cap soroll. Pocs segons després, el tema de jazz suau que havia sonat de fons durat la disputa s'acabava, Billie Holiday entonava la darrera nota del Gloomy Sunday. Un salt ràpid i sec. Agafà la bossa de plàstic de sobre el comodí amb un moviment violent, tomant el tassó d'aigua encara mig ple. Orbí la finestra i les persianes, que xocaren amb la paret de la façana i llençà la bossa tan lluny com va poder, amb rabia. Es va quedar descansant sobre la finestra, mirant com aquell projectil volava cap a l'arena de la platja. Quedava poc més d'una hora per a que tornés a ser de dia.

Llavors va veure un llum seguint la costa. Hi havia alguna mena de fogueró, va pensar ella. Bang. Fins i tot ella va sentir-ne l'eco.