Quan n’Elena va cridar a en Julen, li va dir de quedar per parlar d’una cosa i varen quedar el dia següent a les 17h.

Al mateix temps que parlava amb en Julen, es dirigia a casa de na Samara. Quan va arribar a casa de na Samara, varen anar a l’habitació per parlar.

-Què és el que ha passat? –va dir n’Elena.

-A què et refereixes?

-Em refereixo al tema d’en Damià.

-Bé, ara no tinc ganes de parlar d’aquest tema.

-No!Hem de parlar ara.

-Pregunta’m el que vols saber.

-Encara estimes en Damià?

-Quina pregunta més ridícula.

Després na Samara es va aixecar dirigint-se al saló.

-Va contesta’m –va dir n’Elena.

-Jo només estimo en Julen i ningú més.

-Diga’m la veritat i no m’enganyis, et veig molt rara des que va arribar en Damià.

Na Samara es va quedar callada una estona.

Quan va passar un temps, na Samara va decidir dir-li la veritat; i li va confessar que seguia estimant en Damià.

-No m’estranya, ja que des que va venir en Damià vares canviar molt la teva manera de ser. – va dir n’Elena.

Al dia següent varen quedar en Julen i n’Elena per parlar.

-Què volies contar-me? –va preguntar en Julen.

-Et vull contar una cosa de la qual em vaig assabentar fa poc i te l’he de dir perquè no vull que pateixis ni tu ni na Samara.

-Què és? Ja m’estàs preocupant – va dir espantat.

N’Elena li va contar tot el que va passar entre en Damià i na Samara.

-No puc fer-hi res…Jo l’estimo però…Ella ha de ser feliç amb la persona que estima.

En Julen va anar a casa de na Samara per parlar de tot el que havia passat.

-Estimes en Damià, veritat? – va preguntar-li en Julen.

Na Samara es quedà callada, però en Julen ja ho havia entès tot.

-Has de lluitar per la vostra relació, Samara –li va dir en Julen.

Na Samara es va quedar reflexionant una estona.

-Tens raó – va contestar.

Va sortir de casa per contar a en Damià tot el que sentia per ell.

Uns minuts després, es va trobar amb en Damià en un parc i va anar corrents cap a ell.

-Damià, hem de parlar –digué na Samara.

-Això pareix.

-En Julen ha notat que estic rara amb ell des que vares aparèixer i…

Se’l va quedar mirant.

-Li he dit que t’estimo, aleshores ell ha decidit que deixem la relació i m’ha demanat que si jo t’estimo a tu, lluiti per estar junts.

-Jo no sé què dir-te. Tu i jo ja ho vàrem intentar i no va funcionar. Què et fa pensar que funcionarà ara? – li va dir en Damià.

-Que jo t’estimo moltíssim- li va dir na Samara.

-Jo no sent el mateix… No puc estar amb tu. -la va mirar als ulls, es va aixecar i se’n va anar deixant-la sola.

Després d’això, varen passar unes setmanes fins que un dia es trobaren en una botiga. Ell la va aturar i li va dir:

-Escolta Samara, hem de parlar, et va bé que demà vingui a casa teva a les 17h?

A l’endemà, les hores passaven molt a poc a poc però, finalment, va arribar l’hora de parlar.

Na Samara, que ja estava més que preparada a l’hora en què havien quedat, escoltà uns cops a la porta i, nerviosa, anà a obrir-la i trobà en Damià més guapo que mai.

Tots dos s’assegueren en una hamaca de la piscina, i el noi començà a parlar:

-He estat pensant molt en tu i et trobo a faltar moltíssim, penso que podria donar-te una altra oportunitat.

Na Samara hi va estar d’acord i, al mateix temps que ell, s’hi apropà i li va fer un petó.

Quan ja portaven una setmana de relació com a parella, la noia va decidir fer-ho oficial i va convidar en Damià a casa dels seus pares, però quan els pares es van adonar qui era aquell noi, el varen fer fora de casa immediatament ja que no volien que la seva filla patís.

-Ja sabia que això passaria.- va dir en Damià.

-És qüestió de temps que t’estimin perquè ets encantador.

-Els teus pares tenen raó, és millor que no estiguem junts.-va dir en Damià amb llàgrimes als ulls.

Després d’això, la parella es quedà en silenci fins que en Damià es va alçar i va començar a córrer.

-Damià, jo t’estimo!- va cridar desesperada na Samara.

Al cap d’uns dies, na Samara estava amb els seus pares a casa i els va treure el tema.

-Pare…- va dir.

-Què passa, filla?

-Jo estimo molt en Damià.

-No diguis res més, si et dic que no pots estar amb ell és que no pots i punt!

-Però, pare! Dóna’m una raó!

-No te’n recordes d’allò que va passar?No et vull veure patir una altra volta.

-Ho entenc, pare. Però aquesta vegada serà diferent, en el passat quan se’n va anar va ser perquè tenia una bona raó per fer-ho.

-I quina és aquesta bona raó, explica-me-la va!

-Quan va marxar va ser perquè varen traslladar la feina del seu pare i no va tenir més remei que canviar de ciutat.

-Però et podria haver avisat, no?

-Pare, deixa’m acabar! Quan va marxar em va avisar per quedar al parc i contar-me tot el que passava però jo no hi vaig anar.

-Ah, així doncs, això ho canvia tot! M’ho hauries d’haver explicat i t’hauria pogut ajudar, filla.

Finalment, na Samara va convèncer els pares i, al cap d’un temps, els nois es varen comprometre i pogueren ser feliços per sempre més.