Aquella vegada no anava malament encaminat, però a l’era de la informàtica havia començat a haver un nou sector en auge (els hackers).
Així que va haver de contractar als millors perquè protegissin les seves empreses i que investiguessin per a la agència.
Això va significar que van haver d'adaptar-se al perill que suposa les xarxes. I a treballar amb el servei que ofereixen els informàtics (poder treure una fotografia en temps real de les instal·lacions dels enemics, entrar a les comptes i càmeres de qui desitgen...) per això van agafar un impuls major i feien molt més ràpides les missions.
Però també va poder ajudar-lo a l'hora de gestionar les empreses a distància ja que podia saber tot el que passava en aquestes.
Això va portar a la que li dirien després l'era de la informàtica. A Catalunya es començava a veure molts avanços i això va portar a edificar grans infraestructures, per investigar i viure...
Aquests successos també es produïen a tota Europa i a Nord Amèrica, i va estimular l'economia.
El Marc i el seu tiet continuaven fent missions com la del Golf Pèrsic: allà se sospitava que una petroliera era propietat d'un mafiós que estava perseguit pels cossos especials de gairebé tot el món, però com que no tenien jurisdicció els van contractar a ells. Van formar quatre grups d'assalt i un de vigilància. Creien que aquest estaria en una mansió que havia en Càtar en la què havien moltes persones armades (unes vint). A la setmana van anar dos grups: un que entraria per terra amb blindats i un altre per l'aire amb paracaigudes saltant des d'un avió. I a la vegada entrarien a la petroliera amb llanxes, vaixells militars i hidrolliscadors. Això va significar la derrota del mafiós. En Marc es va quedar la petroliera i tots els béns per treure'n diners per a l'agència. I les persones que l'havien contractat es van quedar amb el mafiós i tots els seus amics que no havien mort.
El van jutjar i li van imposar cadena perpetua. Al cap de dos mesos es va escapar de la presó i el van trobar mort a unes escombraries d'un barri xinés.
Els van tornar a contractar perquè si era cosa d'una altra màfia (ajust de comptes), ells eren els idonis ja que tenien una reputació irreprotxable amb respecte a infiltrar-se i eradicar màfies.
Aquests van infiltrar a Guo i a Heng ja que eren els millors agents xinesos.
Van començar com a recaptadors i al veure que eren molt bons amb les arts marcials, els van ascendir a sicaris. Quan tenien que matar algú, com que anaven sols i els altres els esperaven fora de l'agència, se'ls emportava a un dels seus pisos francs.
I van anar ascendint fins que van arribar a tenir confiança absoluta amb el què manava (Tai-Yang). Van aconseguir saber tot el que passava a la màfia en tot moment, i un dia mentre bevien Saque els va confessar la mort de l'altre mafiós i és quan van procedir a enxampar a tots els mafiosos, sicaris i els alts càrrecs corruptes. Com sabien on estarien va ser fàcil, i així ho van fer amb l'ajuda dels cosos de seguretat de Nova York, perquè així seria més fàcil negar l'existència de l'agència (es van disfressar tots de la policia i el SWAT). Van mobilitzar tot “l'exèrcit” i els policies per poder acabar amb la màfia.
Primer entrarien els agents de l'agència ja que tenien un millor equipament: tant armamentístic com per protegir-se (havien desenvolupat un casc amb kevlar gairebé indestructible i els cristalls que els permetien veure, eren cristall antibales, en tot el cos portaven roba de kevlar però com que era especial els permetia moure's amb facilitat), en canvi els altres duien únicament armilles antibales.
Van enfonsar la porta amb un tot terreny militar i van entrar i així per tot el barri. Però Tai-Yang havia escapat per un túnel subterrani que havia estat allà des de l'época de la prohibició (com que era il·legal vendre alcohol les màfies per poder fer contraban van fer túnels que permetien escapar-se i vendre alcohol sense ser vistos). Aquells túnels eren humits i foscos, tenien les parets recobertes de teranyines i floridura, s’escoltava el soroll d'aquells éssers fastigosos: rates, paneroles, ratpenats i mil i un tipus d'insectes i van tardar en arribar a l'aeroport perquè havien recorregut cada centímetre d’aquell laberint de passadissos. Tenia un cotxe en l'altra costat i va anar a l'aeroport on tenia un hangar amb l'avió privat que el va dur a Xina d'on provenia i no tenien ningun tipus de poder legal. Van necessitar dos anys per trobar-lo. Allà encara es va fer més ric perquè va tornar a delinquir.
Al Miquel l’agradava passar el temps amb la companyia del seu nét Ramón el qual tenia tres anys, mentre la Maria, la Patro i la Jayne parlaven de las seves coses. Normalment s'enduia al Ramón a fer unes voltes per la muntanya amb els seus cavalls. Aquelles tardes per a ell valien totes les penúries que ell havia tingut que viure, però ell creia que el seu fill Marc tindria que deixar l'agència i dedicar-se a cuidar al seu fill ja que ell havia viscut de primera mà la mort i el dubte de saber si el teu pare arribaria o estaria mort. Això és el que el va inspirar en la idea de fundar l'agència i combatre les injustícies (va haver de veure la injustícia de com Franco l'arrabassava les seves possessions i al seu pare i quan van haver de fugir els van ficar en un camp de refugiats en el qual les persones es morien per infeccions i per inanició).
Però el seu fill no creia el mateix. Ell creia que així podria eradicar la delinqüència per a què el Ramón tingués un món més segur per viure. Aquest anava molt malament encaminat perquè per un costat mai es podria acabar amb la delinqüència i per un altre costat mai s’imaginaria que la seva vida com agent es barrejaria amb la seva vida privada. Ell esperava que mai no el podrien trobar perquè utilitzava el pseudònim de Monstre de Gila i mai ningú havia pogut sobreviure després de veure-li la cara ja que quan havien d'enxampar alguna persona ell duia una “màscara”.
Però tants anys de duu aquesta segona vida, el van passar factura a la seva vida de “debò”. Aquells anys el va estar seguint, per saber qui era en realitat l'anomenat Monstre de Gila que malbaratava tots els plans de la majoria de màfies. Així que totes havien aportat ajuda (diner i medis per enxampar-lo) , fins que el van trobar en un descuit que va tenir i des d'aleshores han estudiat com fer-li pagar.
Gràcies a que el seu pare havia contractat vigilància per aguaitar al seu germà, els van descobrir. Quan s'ho van comunicar al Miquel i al Marc van endur-se'n al Ramón i a la resta de la família a l'illa amb vint homes de l'agència amb el jet privat on els van explicar el que havia passat via Skype però l'avió es va desviar perquè els pilots no eren de l'agència. Eren els mafiosos i el van posar rumb a Àfrica. On els van raptar.
A la carta de rescat els van sol·licitar (al Miquel i al Marc, que ells pensaven que era la mateixa persona) cinc milions i el domini de l'agència i sinó els matarien. Com no podia donar l'agència, van preparar uns nous vehicles subterranis que els permetien entrar en qualsevol instal·lació sense ser detectats. Van agafar quatre, els quals albergaven uns petits míssils i podria enviar a vint persones a qualsevol lloc que estigués situat en terra ferma. Tenien destinades a terra a vuitanta i la resta estava esperant ordres a un port avions que tenien atracat a prop de les instal·lacions.
Van entrar a les vint hores i van deixar anar drons els quals buscarien a la seva família i ajudarien a fer els plànols de les instal·lacions. Quan els van trobar (aquests drons es podien immolar i portaven una pistola per a què quan els trobessin la muller agafés la pistola i explotés el pany amb el dron) i això van fer. La muller d'en Marc, com abans era espia, va matar als guàrdies i els va rescatar però en Miquel i el Marc volien matar als responsables d'amenaçar a la seva família. Van trobar-los amagats en un búnquer. Però com que no podien entrar van portar un dels vehicles terrestres per foradar la paret. Primer van provar amb els míssils però com que no obtenien resultats van utilitzar els rotors que els permetien endinsar-se en la terra. Quan van aconseguir entrar i capturar-los, malgrat la resistència oferta, van deixar-los inconscients per poder-se'ls endur al buc on els torturarien fins que confessessin els seus actes.
El Miquel quan van acabar va fer un sopar per tots els de l'agència. Una cosa molt comú en ell, ja que l’agradava molt cuinar perquè el relaxava. Aquests sopars feien que l'organització fos un col·lectiu que no només eren companys sinó que es consideraven família i alguns havien contret matrimoni entre ells. Els va donar un mes de vacances (aquesta era la seva forma de donar-los les gràcies).
En aquest mes de vacances la seva família es va anar de vacances a Oahu Hawai. On van alquilar una casa a primera línia de mar. Era una casa de fusta de l'any dos mil (era gairebé nova), amb grans finestrals, era blanca i tenia un pati molt extens, tenia uns cocoters i un lloron amb les hamaques assota i un petit bot. L’interior era tot de marbre i els mobles de fusta amb decoració caribenya.
Cada tarda sortien a pescar amb el bot per relaxar-se de les emocions i activitats que feien pel dematí (surf, ràpel, excursions amb un guia indígena, etc...), i després el Miquel i el Marc cuinaven els peixos que acabaven de pescar. Aleshores en Miquel li va preguntar un dia mentre que pescava a en Marc que perquè no abandonava la vida com a cap de l'organització, argumentant-li amb el succeït unes setmanes abans. I en Marc li va respondre dient-li que s'ho pensaria en el transcurs de les pròximes setmanes.
En el transcurs de les setmanes següents va estar massa centrat en relaxar-se i no va poder pensar si deixaria el poder de la agència a algú. Però quan va tornar va preguntar a la Jayne i li va dir que la deixés en mans del més veterà durant el temps que fes falta per criar al seu fill. Però com que no podia estar tantes hores a casa es va fer policia i amb els medis que tenia (diners) va aconseguir primer entrar com a assessor i després com a policia en una unitat de crims.
El seu primer assassinat com assessor, va ser el d'un home que havia matat a la ex muller posant proves incriminatòries contra el seu veí. Ell, com que va tenir un paper fonamental en la investigació, li van començar a “respectar” com a un més de la brigada.
Aquell treball l’ocupava poc temps comparat amb l’anterior. I era una mica més segur. Però també s'anava informant com anava l'agència, les gestions de les empreses i el seu regnat.
Al cap de l'any es va treure la titulació de policia. El seu primer cas com a membre del cos com un policia va ser resoldre qui era l'assassí en sèrie que matava a noies de 38 anys, roses i amb el cabell ondulat. Perquè com sabrien després el recordava a una professora que tenia (la qual era la primera víctima), eren unes disset víctimes però com que no el trobaven i va convertir-se en una obsessió hi va haver de demanar-li ajut a la agència, perquè sinó tornaria a deixar de banda a la família.
Aquests anys de servei van ser remunerats: quan va fer cinc anys van donar-li un diploma conforme ell i el seu equip van esbrinar més crims que ningú fins aleshores.
Però ho va deixar quan el seu fill va tindre dotze anys que era l'edat que la Jayne va establir-li per a què retornés al treball en l'organització que li va deixar al Piranya perquè governés fins que ell tornés. Va decidir que per tenir més temps, ell no actuaria sobre el terreny. Així li va agrair la Jayne.
A l'agència li va sorgir un adversari molt poderós, una agència anomenada Vara. Aquesta volia eradicar-los perquè així es farien amb el mercat. Així que com que el Marc ho sabia es van preparar per un atac imminent. Com que ells tenien més recursos (armes innovadores d'última generació), en quant van passar el perímetre els van localitzar i els van enviar els drons per poder saber quant era de gran la flota d'aquest enemic. I també vigilaven per si un cas els atacaven des de l’aire o des de qualsevol altre franc. Van armar-se i van preparar-se per començar una petita guerra. Van treure els vaixells de guerra i els submarins per l'altra costat, per tal que no els passés res perquè era el més important. Ja que tenien els vehicles de prova van deixar dos cuirassats i els altres van posar rumb a una de les illes privades del Miquel. Van carregar uns míssils que portaven uns motors que perforaven el fuselatge dels vaixells i quan estava a la meitat explotava per fer el major mal possible. Van acabar amb tots, o això era el que semblava perquè van aparèixer en el radar que s'aproximaven a alta velocitat uns caces i uns deu bombarders.
Van haver d'evacuar la illa per tal de poder salvar les armes, la informació i l’anonimat. Però van eradicar la immensa majoria dels avions. Tanmateix van fer malbé l'edifici central el qual era l’encarregat de la defensa de la illa amb el control remot així que van autodestruir-les i es van anar a un altre lloc d'emergència per preparar el contraatac.
Va ser un mes esgotador però van atacar les instal·lacions dels Varans i els van guanyar amb una subtilesa impressionant. Com que van atacar per la nit no van ser detectats fins que era massa tard. Els van exterminar amb un míssil que electrocuta a les persones per tal que no mori ningú.
A l'investigar la informació que tenien van trobar que tenien planejat fer una sèrie d'atemptats a Europa i que tenien vincles amb la guerra de Iraq. Així que van prendre posicions per atacar i espiar en diferents punts del món. Sempre operaven de nit. però com que les persones no coneixien aquesta tecnologia, els confonien amb albiraments d'ovnis.
Van demanar als enginyers que construïssin avions amb forma de nau. Mentre succeïa això en Miquel havia tornat a treballar en el cos de policia i l'ensenyava al seu fill tècniques de lluita cos a cos i a utilitzar les armes més variades. Això ho feia d'amagat de la seva muller, perquè ella no aprovava que el seu fill fos espia. Però no se'n recordava que gràcies a que el Miquel li donés l'agència al Marc, ells dos s'havien trobat i havien format una família i per això el Marc s'ho anava recordant.
Un cop a la setmana la família es reunia per fer un sopar. Això es solia fer en casa de la Patro, perquè era la que tenia el menjador més gran de tots. Cada un explicava el succeït durant la setmana, el Marc parlava del seu treball a la policia, el Miquel del seu petit regne, la Patro de la merceria, la Maria del seu passatemps preferit (la hípica), i el germà d'en Miquel de les carreres. Ara era pilot gràcies al seu germà i la Jayne de les finances de les empreses perquè ella era la que portava les empreses (que estaven a nom de tots ells).
El germà d'en Miquel va ser un gran pilot i fins i tot va participar en el ral·li més difícil del món (el Paris Dakar). En cap de les quatre vegades, va poder endur-se el premi però les va poder acabar ( això ja és un gran mèrit i d'això s'enorgullia). Les quatre vegades va participar amb la categoria de motos fins que un dia es va retirar perquè en una competició es va caure i es va trencar el canell.
Un bon dia d'estiu quan el Miquel estava passejant amb la seva muller Maria pel pati de la mansió va rebre un tret al cap. Va caure fulminat al terra mentre la Maria cridava. Al moment va sortir en Marc (que estava allà perquè estaven dinant amb tota la família), va trucar a la comissaria i a la ambulància però era massa tard (la Maria va caure desplomada perquè es va desmaiar al veure tanta sang), en Miquel i el seu tiet no van deixar-li veure el cadàver a la Patro ni al Ramón.
Com que la policia no trobava al culpable va recórrer a la agència. Gràcies als satèl·lits i la tecnologia amb la qual comptaven van aconseguir en dos esgotadors dies trobar l'assassí: era un sicari que pertanyia a una família de mafiosos que el seu pare havia intentar eradicar sense èxit. Van planificar com matar-los i fer-ho sense posar en perill a ningú perquè com el seu pare deia :El passat sempre pot tornar per venjança. Així ho van fer, mentre ells estaven en un acte d'una de les empreses.
Aquest relat està dedicat a les famílies catalanes que van haver d'exiliar-se al país veí (el qual és Franca), i van haver de lluitar contra la dictadura, i després els van tancar com a animals en els camps de refugiats quan l’única cosa que volien era la llibertat del seu poble. I els únics que els van donar suport, va ser el poble Cubà.
Vosaltres sou la imatge de Catalunya. I el que ens heu ensenyat amb el vostre coratge és : que si lluitem amb totes les nostres forces podem aconseguir canviar el món, ja que està en les mans de les persones. Fi.
|
