La seva auto biografia va ser un gran èxit mundial. El costat negatiu va ser precisament, que com va ser un èxit mundial (com he dit abans) va arribar a les mans del seu pare (en l’ Índia). El pare va enviar a la seva recerca a deu persones, per explicar-li que el malefici, gràcies a en Miquel, va quedar trencat a l’endur-se-la d’allà i podia tornar a casa seva i heretar el tro, i regnar amb el seu marit i salvador.



Quan els homes van arribar a Catalunya, van buscar-los durant tota una setmana fins que van trobar una persona que parlava el seu idioma. Era en Carles (que era un aficionat a aprendre idiomes), i els va dir que estaven a deu minuts. Ell els va acompanyar a la merceria ja que tenia que anar a comprar pa al forn del costat i li anava de pas.



En Carles els va fer d’intèrprets però la Teresina no entenia res, així que els va dir que anés a la seva mansió. A l’arribar en Miquel i la Yashila se’ls va canviar la cara i van cridar als guardaespatlles però un dels homes li va explicar el que havia passat i que el seu pare (el rei) estava a punt de morir. Els metges li havien donat un mes i l’única opció era operar-se en Amèrica i pagar una suma obscena de diners que ni ell podia pagar-la. En Miquel va dir:



-M’ofereixo a pagar-lo ja que és el meu sogre i per mi no són molts diners.



La dona va acceptar a tornar si podia portar-se amb ella els seus guardaespatlles i si després podia regressar a casa seva la qual, ara, era Catalunya.



I així va ser. Van agafar el primer avió que sortia cap a l’índia i a l’arribar allà van desplaçar-se amb elefants fins al palau d’en Rallis el seu pare, i els van rebre amb els braços oberts. A l’endemà es van anar cap a Amèrica a la clínica del doctor Ronstencosqui. Aquest era una eminència i era l’únic en poder curar al Rallis.



Ell era un home alt amb unes esquenes molt grans, ulls verds, el cabell el duia tallat amb l’estil de l’època. Anava vestit sempre amb camisa i texans. Era molt agradable i l’agradava fer acudits per suavitzar els diagnòstics.



El pacient estava allotjat en una clínica i els familiars es quedaven en una part de la clínica que era un hotel. Tenia piscina, massatges... estava ubicat davant de la platja. I t’allotges de gratis mentre el malalt el superi i es rehabiliti.



Van ser dos setmanes molt intenses. Però Rallis es va recuperar aviat i va tornar al seu regne on es va celebrar la coronació d’ells dos. Al cap de tres setmanes molt atrotinades es van anar cap a casa seva (Catalunya). En Miquel tenia moltes ganes d’explicar-li a la Patro el succeït aquells dies, però quan va arribar a la merceria la Patro no hi era. Quan per fi van arribar la Patro i la Teresina els hi va explicar amb pels i detalls l’ocorregut.



Però ell no sabia que això tenia el seu costat dolent i que repercutiria en el país del seu sogre (en Rallis). Això va provocar revoltes entre el poble . Així que com perillava la vida d’en Rallis va anar per fer canviar l’opinió de les persones del seu propi país del qual ell era el rei. I els va explicar que per ell ara tots ells formaven part de la seva família, igual que les persones de Catalunya...



Els va emocionar tant el discurs que es van posar tots de part d’en Miquel, i així va acabar amb les revoltes.



La dóna d’en Miquel a l’enamorar-se tant de la cultura de Catalunya i de les persones del seu voltant es va canviar el nom, de Yashila a Maria, ja que era el nom més típic. El Miquel va haver de contractar a nous assessors ja que tenia masses empreses i ell no podia estar per totes. I així podia estar amb la seva dóna.



Però com ell era un home que li agradava l’acció trobava a faltar utilitzar el pseudònim de Monstre de Gila, així que va muntar unes instal·lacions secretes per fer una agencia amb els millors investigadors secrets i les millors instal·lacions (tecnològicament parlant), el primer va ser buscar als millors espies, i després patrocinar-se dintre del gremi.



L’agència es va dir “Les Ombres” i va tenir un gran impacte en la societat, però no es va legalitzar perquè sinó hauria corrupció i es transformaria en part de la societat de la que ells lluitaven per canviar.



El primer encàrrec va ser infiltrar-se a les oficines més segures del mon i aconseguir informació requerida. Es van llançar amb un paracaigudes des d’un avió i van entrar ell i dos homes més en Joguard i el Sheldon. Van obrir el conducte de la ventilació i es van lliscar fins a una obertura que donava a la sala de màquines dels ascensors. La van baixar fent ràpel fins la planta deu que és on guardaven tots els arxius, van tenir que reduir a dos guàrdies per poder entrar en la sala, en la qual van trobar el que se’ls demanava. Per ara tot anava be però no duraria, els van enxampar quan anaven a sortir per culpa que no havien mort als dos homes. Un d’ells va donar-li a l’alarma i en un moment va sortir més d’un centenar d’homes armats els quals van intentar abatre’ls a tots tres. Però es van posar a fer ràpel per la façana de l’edifici ja que en el carreró del costat tenien un cotxe esperant-los per sortir d’allà. Van aconseguir escapar-se i van conduir fins a l’aeroport on els esperava un avió per sortir d’allà. Tot va sortir segons el pla. Havien trigat un mes en planificar-lo minuciosament. Tenien tot els passos que s’havien de fer perquè només tindrien una oportunitat, ja que si els capturaven els farien presoners i anirien a la presó.



Vist l’ocorregut, En Miquel, va sol·licitar mes encàrrecs. El següent encàrrec era neutralitzar una milícia que feia contraban d’armes. Aquesta estava situada en una selva. En aquesta missió l’entrada es va fer per l’aire, amb la ajuda d’un hidroavió que els va deixar en el riu en el que tenien que remuntar amb unes canoes per no ser detectats pel soroll. Quan van arribar a la zona del campament era negra nit. Van situar-se els vint en les seves posicions (rodejant als de la milícia) van començar quan un d’ells va anar a pixar al costat d’un arbust en el què estava apostat un dels homes d’en Miquel. Aquest el va matar amb un ganivet (el va degollar). I els homes van començar a avançar silenciosament ja que només havien deu homes desperts. Van entrar en les cabanes on dormien i els van matar amb el mateix ganivet ja que així els altres no s’adonarien. Els altres deu estaven al voltant d’un foc situat al mig del campament als quals van segrestar per que era part del tracte.



La missió va ser un èxit gràcies a la coordinació demostrada per tot l’equip. En Miquel o com el deien ells: Monstre de Gila, va muntar un altre grup d’espies ja que així l’agència podria estar en una altra feina a la vegada. Aquest grup es deia els Escurçons i el seu líder seria l’anomenat Mamva Negre (en Leonard, el seu antic company).



Un dia mentre investigava una màfia va descobrir que el cap era fill del seu pare (el seu germanastre) i es va dir... quina casualitat cadascun en un bàndol. I els dos eren els caps, però això no li va impedir cercar la forma d’enxampar-lo.



El seu pare abans estava casat amb una altra muller però es va separar perquè ella no era republicana. Al “germà” li deien l’Hoptopus Dars Blaus ja que els seus tentacles metafòrics arribaven a tots els llocs i aquest animal és molt mortífer gràcies al verí. Ell utilitzava aquest verí per matar als seus enemics. I per això el van anomenar així.



Era la màfia més gran contra la que havien anat. Així que va reclutar a més persones a les quals les va sotmetre a innumerables entrenaments els quals anaven des de la lluita cos a cos, passant per tota classe d’armes de foc, explosius i mètodes de tortura de lo més esbojarrats. Aquests agents serien la clau per poder desmantellar amb èxit la màfia (cartell) en la qual tenien que mantenir amb vida el cap i aconseguir requisar els diners que haguessin per poder-se finançar un nou cartell el qual el volien situar en una illa privada. La qual tindrien que comprar-la i fer les instal·lacions.



Després de repassar el pla mil i una vegades va començar l’acció. Van atacar estratègicament el centre d’operacions a la vegada que la mansió d’en Hoctopus. Per crear confusió feien ràfegues des de cada costat mentre atacaven amb tot el que tenien des de davant i per darrera, des dels helicòpters l’equip d’assalt entrava fent-li forats amb granades a la teulada. Com no s’ho esperaven van ser derrotats amb “facilitat”. Els membres de l’agencia no van resultar ferits excepte tres que eren els del grup d’assalt que havien anat a la mansió. Van requisar els diners i van enxampar a uns quants homes entre ells el germà d’en Miquel.



Però allò no havia acabat (no havien acabat amb tots els tentacles del pop), així que els van anar atacant fins que suposadament no quedava ningú.



Van poder fer les noves instal·lacions que tanta falta els feia perquè l’altra era massa vulnerable. La illa es va transformar en un centre d’operacions amb l’aparença d’una petita ciutat, tenia camps de futbol, jardins edificis, port..., però també havia que recordar que tenia moltíssimes armes, era com una fortaleza inexpugnable tot i la seva aparença.



Aquestes instal·lacions el van permetre reclutar més d’un centenar d’homes i entrenar-los.



La seva darrera missió va ser endinsar-se en l’Amazones i trobar les instal·lacions dels escorpins daurats (per tal de robar-los un prototip d’arma nuclear) i eradicar-los amb les seves instal·lacions. Va emportar-se un centenar d’homes. Cinquanta anirien remuntant l’ Amazones amb hidrodeslitzadors i els altres anirien amb helicòpters. Es desplegarien des de l’aire llançant-se amb cordes des de l’helicòpter. Van arrasar tot el campament, però van tenir-los que empaitar ja que s’havien emportat els plànols en un camió militar. Però els van atrapar ja que ells (els escorpins) tenien cinc quads. En Monstre de Gila va saltar a la cabina des del quad tirant al conductor a fora. Va parar el camió i el va matar amb molta sang freda. La missió va resultar ser un triomf, i es van quedar amb la bomba i els plànols. Els van guardar en una cova de l’illa que només coneixien deu persones de la seva confiança.



Van dur a terme més de un milè de missions i aquesta agencia va aconseguir ser la més important i amb els millors agents encoberts.



Aquell dia al regressar de la missió d’Escorpins va trucar-li la seva dona i li va donar una noticia. Des d’aquell dia ja no es sabria res d'En Monstre de Gila fins que van passar tres anys. Es va haver de retirar ja que havia de cuidar al seu fill. El qual quan fos gran l’entrenaria i podria portar ell l’agència. Però fins aquell moment la dirigirien els antics companys del Miquel.



En miquel o com el deien “Monstre de Gila” es va haver de retirar al seu poble amb la seva família ,i es dedicaria a la política del seu petit regne i a la família.



Aquest un dia en un sopar va reconèixer a una persona d’una de les seves missions. Va enviar-los un missatge als seus antics companys de l’agencia, i van enviar a un grapat d’homes. Al final va resultar que era el Pop (el seu germà). Aquest estava allà per dir-li al seu germà (en Miquel) que estava viu i que no havia aconseguit malbaratar els seus plans però que volia fer les paus i volia comportar-se com una família “normal”.



Aquest com que no confiava en ell els va demanar que recaptessin informació per veure si tenia alguna intenció oculta.



Aquest equip va formar dos grups: cinc el seguirien les vint-i-quatre hores durant dos setmanes; i els altres cinc reunirien informació d’aquests dos mesos que feia que se’l considerava mort.



Van descobrir que va dedicar aquets dos mesos a formar una organització benefica (ONG). Per ajudar a les persones que per la seva culpa s’havien quedat sense res (sense llar, sense algun familiar, sense possessions...).



Es van quedar molt sorpresos del que havien descobert, i s’ho van comunicar a en Miquel. Aquest li va explicar a la seva germana, a la mare i a la Maria.



Aquestes li van dir que si ell estava segur de que no era una estratagema, que estaven d’acord amb ell ja que era un membre de la família. Així ho va fer. El va posar vigilància continuada las vint-i-quatre hores del dia, i el va tractar com un germà perdut, va recuperar tot el temps desaprofitat. I va cuidar del seu fill, al qual el va entrenar en secret per dirigir l’agència. En deu anys va passar a dirigir-la.



El Marc (el fill den Miquel) va heretar el sobrenom del seu pare (Monstre de Gila). Així va estar present en moltes missions. Va coordinar las empreses i els diners de la família. L’ únic que dirigiria el Miquel era el seu “país” i la vigilància del seu germà.



La Patro no arribava.



La Teresina malalta i la Patro no arribava.



Així que en Marc va portar a la Teresina al metge i li va donar un diagnòstic bastant dolent per que deia que la Teresina estava apunt de morir. Li quedaven dos mesos de vida segons l’opinió del metge.



Així que van estar tota la família aquests dos mesos amb ella fins que un dia mentre passejava amb el seu fill Miquel, va rebre la trucada del Senyor i va desplomar-se davant de la font del pati de la mansió.



El dia següent van fer una vetlla en la què només van assistir els amics més propers a la família. En l’enterrament van contractar a uns músics i va ser tal i com ella volia: una cerimònia molt austera i íntima.



Després d’aquell succés va aparcar el treball i va decidir jubilar-se i anar-se’n a viure una temporada a les illes Fiji on tenia una petita casa.



El seu fill va enamorar-se d’una espia del bàndol contrari a la qual tenia que eliminar, però ell no ho podia permetre. Alguns li dirien que era per ingenuïtat i altres per que seguia els seus sentiments. Això no es podia permetre. Va pactar amb Jayne (la noia), que farien que havia mort i la portarien a un pis franc en un petit poble de Sud Africà on es casarien.



Després va donar-li una nova identitat. Aquesta nova identitat era:



Nom: Jayne Cuper Strong, (només li van canviar els cognoms)



Anys: 34. Lloc de naixement: Texas.



Graduada en la universitat publica de Ohio amb matricula. Etc.



La va introduir en la societat contractant-la en una de las empreses. Es van comprar una gran finca en el Montseny i van construir una mansió.



En aquell moment es van haver d’anar al seu país perquè van començar a haver revoltes. Com en Marc i la Jayne no van poder parar les manifestacions van trucar al Miquel i a la Maria (els dos reis vigents) aquests van optar per posar-los un Parlament perquè així estarien representats per las persones que ells volien.



En Marc va pensar: la meva estimada Catalunya. Aquesta mescla de cultures i tradicions et fan més gran del que ets per això vaig a endinsar-me en la política perquè ningú t’intenti enfonsar i lluitaré tot el possible per a que t’alcis sobre les altres nacions...



Aquest pensament el va endur de ple a la política, va triomfar i es va posicionar en segon plànol com a assessor del President de Catalunya, que és el que ell volia.



Aquest va ser l’impuls que necessitava per poder fer vincles entre el seu país i Catalunya. Aquest va ser el principi. Va formar amb els seus propis diners cent deu ONG, per ajudar als emprenedors i als estrangers (algunes d’aquestes encara continuen existint).



Va convertir-se en un dels més poderosos, ja que tenia en el seu poder l’agència, el seu poder adquisitiu, un país i una nació.



Amb això va entrenar als mossos d’esquadra amb tècniques militars i els va convertir d’una eina de repressió com quan governava Franco a ser el cos de policia que és ara (serveix per protegir al ciutadà, no per reprimir-lo, va pensar...).



Això va significar que al cap de deu anys quan va aconseguir impulsar l’economia. Va tornar al seu autèntic treball (seguir els passos del seu pare i del seu avi) canviant el mon gracies a neutralitzar una part de la societat la qual havia passat a delinquir. Amb l’ajuda de la agencia i del seu oncle que ja formava part d’aquesta.



Quan va decidir tornar, havien de anar-se’n a combatre a Irac ja que li devien favors al govern americà. Van aportar gran part de la seva artilleria a la causa, i part del seu cos d’elit el qual va tenir 20 baixes contra les 1042 que havia tingut l’enemic. Al relaxar-se una mica l’ambient van treure als seus homes i els van portar un altre cop al quartell. Aquests els van curar i van tornar a la vida diària d’aquests homes i dones.



Va pensar que aquest servei a la societat (com tants altres) no va rebre el mèrit que tindria que tenir ja que “ells mai havien estat allà, com als altres llocs en els quals havien estat”.



En Marc li va dir al seu tiet: Aquesta societat en la que viuen les persones normals mai s’adonarà dels secrets que els oculten els polítics.