Na Mariona després d'escoltar el passat d'en Damià, va canviar de pensament totalment respecte al comportament obsessiu d'aquell noi.

-L'hem d'ajudar a canviar, li hem de demostrar que les dones no som com li va ensenyar el seu pare, som lliures de creure i opinar el que vulguem. - digué na Mariona.

-Però no sabem del que és capaç, i tu saps del que t'estic parlant, tu ho has viscut. -respongué na Carme.

-Tens raó, però no puc deixar que en Damià segueixi pensant així, ara és el moment d'actuar, d'aquí uns anys ja no s'hi podrà fer res, i no vull ser jo la seva víctima. -va replicar na Mariona.

- Mariona fes el que hagis de fer, com a millor amiga la meva obligació es recolzar-te en tot el que facis, ara bé, hem d'anar amb compte, no volem acabar a l'hospital. -digué na Carme tan directe com sempre.

-Doncs, vens amb mi a parlar amb ells?

-Sí. -afirmà na Carme i s'aixecà juntament amb na Mariona.

Les dues amigues varen anar a la cerca d'en Damià i en Toni. Varen veure als nois asseguts a les escales de la sortida de l'institut, s'hi acostaren per obrir conversació.

-Hem de parlar amb vosaltres. -els dos nois en escoltar la veu de na Mariona alçaren la vista sorpresos per la seva presència.

-Què voleu? -demanà en Damià.

Va ser acabar de parlar i va sonar la campana que indicava el retorn a les aules.

-Ja ens ho direu després, ara hem d'anar a classe. -comunicà en Toni.

-No, és important, no ho vull retardar més. -expressà na Mariona.

-Doncs si és tan urgent ens haurem de botar les classes i anar a un altre lloc, com el parc, on puguem parlar. -proposà en Damià.

Mentre es dirigien cap al parc na Carme i en Toni varen quedar al darrera dels seus amics i el noi va aprofitar per contar-li les darreres notícies.

-Carme, vaig parlar amb en Damià i hi ha coses que em va dir, que en un principi no hem pareixien clares, però ara se m'ha encès la bombeta. Em va dir que no aguantava veure la noia que li agradava al costat d'una altra persona amb qui tingués confiança, ja que ell creia que si aquella persona passava molt de temps amb ella podia dir coses dolentes sobre ell.-en Toni al veure que na Carme no entenia res va decidir continuar amb la seva explicació- No ho entens, a en Damià no li agrada na Mariona, l'únic que vol és tenir-la controlada per evitar que influeixi negativament en els teus pensaments sobre ell, el que li passa és que sent enveja d'ella, de que pugui estar cada dia al teu costat. Té por que descobreixis el seu passat. -la noia encara mirava desconcertada a en Toni- Carme!, no estima a na Mariona, t'estima a tú.

Davant na Carme i en Toni, estaven na Mariona i en Damià, el qual va decidir parlar, intrigat per el tema que els havia conduit fins allà.

-Què és allò tan important que hem vols dir?-demanà mentre passaven al costat de la font que donava l'entrada al parc.

-Hi ha coses que no entenc.-digué na Mariona rebent una mirada de confusió de part del noi.

-Com quines?

-Què és el que he fet perquè et fixis amb mi? Per què dius que som teva? Per què...?-en Damià la va interrompre.

-Saps ,Mariona? No ho sé.-aquesta vegada sonant més sincer que mai.

-Què no saps? Portes dies mirant-me, seguint-me i espiant-me. Hem podries dir què et passa? T'agrado, és això?- expressa tot el que s'havia guardat feia dies.

En Damià la va mirar als ulls durant uns minuts els quals pareixien eterns.

-Me'n record que fa uns anys vaig conèixer a una dona que mai es va enamorar per por que un home li pogués fer mal. Fins que un dia es va enamorar d'una persona que es pensava que la faria feliç. Ella es deia Laia i ell Pere, al principi l'home admirava a la dona, l'estimava com mai havia estimat a ningú. Fins i tot es casaren i tingueren un fill, però la seva relació es va torçar.- digué mirant fixament als ulls de na Mariona- Na Laia va començar a anar amb una amiga seva, que li va menjar el cap sobre en Pere, li deia que no era com aparentava, perquè rompés amb en Pere, per així ella poder estar amb ell. En Pere, a poc a poc, va començar a notar la seva dona canviada, ja no el tractava de la mateixa manera que sempre i ell volia saber el perquè de la seva nova actitud, va començar a obsessionar-s'hi tant que vigilava tot el que feia, amb qui es relacionava, com vestia, a on anava... Primer l'observava, però després prenia les decisions per ella , na Laia ja no podia opinar sobre ella mateixa i el que volia.

En Pere va començar a beure, mentre deixava a la seva família a casa.-a na Mariona aquella història ja li començava a sonar- Na Laia veia al seu marit arribar a casa a la matinada amb una olor a perfum de dona i alcohol, però va arribar un dia que quan en Pere va arribar a casa na Laia li va demanar explicacions de tot. La conversació va passar a crits i de crits a punys, en Pere exaltat per la discussió amb la seva dona va decidir pegar-li un cop de puny que va costar la vida a na Laia. Però això no és tot, el pitjor era que tot va passar als ulls del seu fill, un nin de tan sols set anys, una edat suficient per entendre el que veus, però no per saber si està bé o malament. Aquest nin era jo.-en Damià va acabar la seva història mirant tot el temps als ulls a la noia- Mariona et diré una cosa, per a mi totes les dones sou unes mentideres, algunes no podeu veure a les vostres amigues felices al costat d'un home, ja que el voleu per vosaltres. Per jo, tú ets un obstacle, sé que tú saps coses del meu passat, tranquil·la, no som com el meu pare, tan sols vull que no t'interposis entre la persona que realment m'agrada, no vull que diguis mentides sobre jo davant ella, estic enamorat de na Carme.

-Com has canviat de opinió?-demanà na Mariona després de veure que en Damià li havia obert el seu cor i expressat els seus sentiments.

Quan na Mariona va acabar de parlar, en Toni i na Carme havien arribat per sentir el darrer que havia dit ella, i en Toni va decidir intervenir.

-Jo l'he fet canviar d'opinió, abans de venguéssiu a cercar-nos el temps del pati li he fet entendre els seus sentiments.

-Carme, t'he de confessar que t'estimo, grácies a en Toni ho he vist clar, jo no soc un monstre com el meu pare i no m'agradaria que per un malentès o l'influencia d'altres persones pensis el contrari. No vull que la història del meu pare es repeteixen, ja hi ha suficients víctimes pel masclisme, he canviat.

-No ho sé Damià, qui em diu que això no és una de les teves mentides?-digué na Carme amb un to molt fred i insensible.

-Mira, jo t'entenc, ja sé que és difícil estimar una persona amb un passat com el meu, només vull una segona oportunitat, esperaré la teva resposta setmana a setmana, dia a dia, hora a hora i minut a minut.