Na Carme feia deu minuts que esperava a l'entrada de l'institut, al seu costat hi havia en Toni, el millor amic d'en Damià, va decidir acostar-s'hi i obrir-li conversació per saber si sabia els plans que tenia en Damià per na Mariona.

- Ei, tu també esperes na Mariona i en Damià?

- Si, ja haurien de ser aquí.

- Què saps on han anat?

- En principi havien de venir cap aquí.

- Toni darrerament de na Mariona què en saps res?

En Toni intentava evitar la pregunta, però finalment va decidir contesta.

-He xerrat amb en Damià, i el trobo molt estrany, sé coses del seu passat que tu ni ningú no sap.

Feia uns minuts que havien sortit d'aquell carreró on en Damià havia expressat els seus sentiments a na Mariona. El que li havia dit havia deixat impactada a la noia. Na Mariona es va adonar que en Damià no sentia amor per ella, sinó que era una obsessió. Ella no sabia per què no es va fixar en altres noies de l'orfenat amb un millor físic que el seu, per exemple la seva millor amiga.

Varen estar durant tot el camí a l'institut en silenci, fins que quan quedaven uns metres per arribar en Damià va obrir conversació:

-Bé què em dius?, crec que has tingut temps per pensar-ho.

Na Mariona no sabia què dir, es va quedar aturada en mig del carrer durant uns instants, fins que caigué de genolls al terra, no podia més, dels seus ulls varen començar a caure llàgrimes com dos torrents després de la tempesta, la potència i la ràbia envaïen el seu cos i digué:

-No puc més, per què jo, per què jo?

En Damià la va mirar sense saber bé el que havia de dir, però les paraules varen sortir d'ell com un llamp abans del tro.

-Perquè ets perfecta, perquè veig el teu rostre cada nit quan miro a la lluna des de la meva habitació, per ser tu.

De sobte veuen na Carme acompanyada d'en Toni, però al veure l'estat de la seva amiga corr per ajudar-la.

-Què li has fet?- digué na Carme per defensar la seva amiga.- Ni la miris.

-Jo no he fet res, ha caigut ella tota sola.-contestà en Damià mentre anava a cercar el seu amic.

Una vegada en Damià va estar al costat d'en Toni, el seu amic li va demanar:

-Què ha passat, no hauràs fet cap bogeria?-li demana en Toni.

-L'únic que he fet ha estat dir-li el que necessitava saber.-va contestar en Damià, sorprès per la desconfiança del seu amic.

Els dos amics entraren a l'institut mentre na Carme ajudava a aixecar na Mariona, que al veure que els nois s'havien marxat li digué:

-Mariona, què t'ha fet? Mentre vos esperàvem, en Toni m'ha contant coses d'ell que et deixaran com una pedra.

-Ara no tinc ganes de parlar, ja m'ho contaràs el temps del pati.

-Doncs anem a classe que ja feim tard.

Na Mariona es trobava asseguda a l'ombra d'un arbre, pensant en el que na Carme li havia de contar, duia tres hores pensant de què devia tractar, ja sabia que era d'en Damià, però què? Va veure na Carme sortit al pati amb un llibre de text a la mà, quan na Carme va veure la seva amiga en el lloc on sempre berenaven juntes. La va saludar i s'assegué al seu costat.

- Vinga, què m'has fet passar les tres pitjors hores de la meva vida!- digué na Mariona ansiosa.

- No et creuràs el que m'ha dit en Toni! Però abans m'has de prometre que no t'espantaràs.- na Mariona va assentir amb el cap.-Mai t'has demanat per què en Damià va arribar a l'orfenat als vuit anys? Bé, doncs jo, avui, mentre vos esperàvem ho he sabut. La mare d'en Damià està morta, igualment que molts dels pares dels nins de l'orfenat.- a les dues noies se’ls varen banyar els ulls del bonic record dels seus pare.-Però amb el seu pare no va passar el mateix, el seu pare ara és al lloc que li correspon, la presó. Segurament no ho acabis d’entendre, t'ho torno a dir no t'horroritzis. Aquell monstre maltractava la seva donà, li feia passar per coses inhumanes, la tractava com si fos un simple objecte, com si fos un drap que podia manipular, com si això no fos suficient, ho feia davant la presencia d'en Damià.- en aquell instant la cara de na Mariona va canviar per complet, ara ho començava a entendre tot, aquell nin havia estat educat per un home masclista, no havia conegut res més que aquest sistema de vida, com no havia de ser masclista, si era l'únic que coneixia!- Per això, Mariona, ell ara creu que totes les dones han d’estar sotmeses a l’home, és a dir, que comparteix pensament amb el seu pare.